part5

Deixem llagostera amb les provision d'aigua i seguim caminant. Jo ja tinc els braços i la cara rostits i ja no serveixo per a res...en lluis es l'unica cosa que em fa continuar i el tinc davant mentre intento no aturar-me


Les ulleres tapen els ulls de la derrota, fisica i psicologica. Tot i aixo segueixo caminant pensant que "15km no son tants.."






Ens falten uns 5km, hem parat 2 o 3 cops perque cap dels dos pot mes. Fa una estona que em passat la barrera de l'esgotament fisic i tinc l'impressio que en qualsevol moment caure rodo a terra. Aquesta foto no fa res mes que reflectir com estava en lluis, sense comentaris. (segurament jo encara feia pitjor cara)


Finalment, a les 8 de la tarda, despres de 7 hores de tornada i un total acumulat caminant de 13hores arribem al cotxe.


Aquesta foto no es de broma. Al veure el cotxe de'n lluis m'he posat a riure i plorar a l'hora, una cosa inedita que quedara pel record.

Aquest es el final, el final d'una aventura dolorosa, en molts moments penosa i extremadament dura (per mi si mes no) pero un cop arribats a aquest punt....no me'n penedeixo GENS! i aixo que avui encara no camino del tot fi!




FINS LA PROXIMA!

canço: res millor que el silenci