A les 10:15 començava "l'aventura" i els primers km's cami dels angels han sigut realment facils. Per provar sensacions he decidit fer el recorregut sense l'ipod i mirar d'anar concentrat.
Als 35 min estic a la torre d'alta tensio; bon temps si tenim en compte que he anat per la font dels lleons (la pujada forta). Quan portava 1h i 15 min estic a dalt, quatre nous i comença la baixada, rapida pero sense passar-nos. La pujada cap a st. miquel, dura com sempre se'm fa curta i tinc bones sensacions (ilus)...La baixada "trialera" la faig rapida pero controlant. Al arribar al cotxe em sento be i em prenc un gel, quatre nous mes i l'isostar. Recarrego la camelbak i tiro cap amunt pel cami dels angels.
Aqui cal fer un punt i apart, no se si pels 5 minuts de parada "tecnica" o perque no anava tan sobrat com creia, de seguida començo a notar molesties a les cames. Molesties musculars tipiques pero que em pensava que tardarien mes a sortir. La pujada fins la torre no es tot lo lleugera que m'hagues agradat i en alguns trams pateixo mes del compte i al arribar tinc la primera crisi de "fe": -val la pena seguir fins els angels?-
Aqui surt a l'escenari el gen "ballarin" i pels meus c.....ns que pujo. El que no contaven els meus ..... es que sense cames no es fa res. A cada km que passa les molesties van a mes fins al punt que tots els musculs del tren inferior es queixen, les plantes dels peus incloses.
Els ultims km's fins als angels son de patiment, començo a pensar en la bestiesa que suposa fer la MM08....en lo de st. feliu...busco la moral pero fa estona que l'he deixat enrera.
Al arribar als angels els treballadors estan fent el cafe a la terrassa, jo no puc fer res mes que estirar-me a terra i posar les cames en alt; quatre nous mes, isostar i mentalitzacio....queda una baixada de patiment.
Arrenco de cara a la galeria...com si fos la primera baixada...fa 4 hores enrera, pero als 300 metres tot fa mal i comencen les pases agoniques, si camino em fa mal una cosa, si corro una altra i el cotxe esta a uns 10km encara...
Avanço per les trialeres gairebe arrosegant-me mentre m'esforço per buscar una passa, un ritme, alguna cosa que em permeti acabar abans no se'm faci de nit! poc a poc van passant els km's mentre penso si val la pena...si es normal fer aixo, bla bla bla. Que tinc de normal jo?
a les 15:15 de la tarda arribo al cotxe, no se quan he tardat en baixar pero s'ha fet etern, es com si recordes totes i cada una de les passes que he fet a pesar de que nomes sentia la meitat del cos (la meitat que es queixava)
No se si es que he fet alguna cosa malament, he apretat massa al principi o no estava fi, el que es evident es que ha sigut la sessio mes dura que he fet fins al moment, pero tambe haig de dir que sense poder-ho comprobar, juraria que he passat dels 45km en total.
recorregut: st. daniel - els angels - st. miquel - st. daniel - els angels -st. daniel
temps: 5h
canço: silenci
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada