divendres, 21 de gener del 2011

Esos locos que corren

Es dificil descriure millor el mon dels corredors. Si escoltes aixo i no pots evitar que s'escapi un somriure de la teva boca es que ets com nosaltres...Un d'aquests bojos. Si escoltes aixo mentre t'estas calçant les bambes per sortir a corre (com jo ara mateix) enhorabona, per poder sortir a disfrutar patint. Si escoltes aixo i et ve al cap la imatge d'algu, algu que de cop sembla que ets capaç d'entendre millor es perque coneixes un d'aquests bojos...
Ningu t'obliga a ser un de nosaltres...ningu impedira que siguem sent: aquells bojos que corren.



pd: Merci LLuis pel link!

dimarts, 18 de gener del 2011

Dimarts piscina+corre

Doncs si, aixo es vida! com anyorava poder fer dos entrenaments en un dia i encara tenir temps d'anar a classe!. Al mati piscina i a la tarda a estrenar les substitutes de les zoot energy...Les Zoot ultra tt 3.0 (per culpa d'en lluis que em va fer dentetes!)
Com sempre, quan estrenes bambes sembla que voles, he fet 40 minuts i en principi els volia fer lents pero quan me n'he adonat anava mes rapid del que he anat en els ultims temps gracies a l'efecte "estreno".
dema potser descanso o sorto a rodar les cames suau, que tampoc es questio de voler-ho fer tot en una setmana!

pd: vaig mirar neoprens pero practicament no tenien RES i em van dir que al març arribara tot el material nou...aixi que, o compro el neopre a girona o m'espero...

dilluns, 17 de gener del 2011

diluns piscina

Com que aquesta setmana no treballo fins dissabte i diumenge...m'he permès el luxe d'anar a la piscina...Ja ni recordava el cami per arribar! que trist. Dins l'aigua igual de trist que sempre, lent i cansat.
La part positiva es que he tornat a l'aigua i encara millor...M'HE TROBAT EN LLUIS que ja m'ha posat les dents llargues amb el neopre i les noves zoot...aixi que...potser aquesta tarda faig un pensament!

dimecres, 12 de gener del 2011

la meva terra és el mar - Lax'n'Busto



Sóc navegant solitari,
sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari,
el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons i que allargo les hores.
Tu, vell timó que m´ajudes,
la meva adreça sou tu i el vent;
treu-me d´aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més,
seguint una estrella potser em vaig perdre el cel.
i vaig perdre el seny....
Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
la meva terra és el mar.
Dóna´m força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú
i sempre així serà.
Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions,
doncs penso que hi ha massa coses que ens separen
i tots som del mateix món,
no crec en nacions ni en obligacions,
ni en obligacions.
Dóna´m força per cridar,
que no sóc d´aquí, tampoc sóc d´allà,
sóc part de l´Oceà.
Dóna´m força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú.
La meva terra és el mar fet d´aigua i sal.
Sota l´aigua no hi ha peles ni banderes ni nacions
el silenci que m´envolta és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure, lliure!
Dóna´m força per cridar,
que si l´aigua és amor, jo de pedra no sóc,
mulla´m un altre cop.
Dóna´m força torna´m boig,
que si l´aigua és amor jo de pedra no sóc,
mulla´m un altre cop dins el cor...

diumenge, 2 de gener del 2011

Patiment?

Sian Welch & Wendy Ingraham - The Crawl - 1997
A vegades parlem d'arribar al limit i no tenim ni idea del que diem. Aquestes dues dones van sobrepassar els seus limits, una per deshidratacio i l'altra per falta de sucre...El millor de tot? LLUITAVEN pel 4 lloc! El mes important no es guanyar, es donar el 110% de tu.

dissabte, 1 de gener del 2011

començo l'any tal i com vull que vagi...corrent!

Fa mandra, si, pero avui fins i tot la climatologia s'ha aliat amb mi: dia gris pero amb uns 13-14º C. Per ser 1 de gener...una delicia!
Pujant pel cami vell dels angels m'he trobat realment be, la motivacio d'intentar que avui fos un dia "exemple" m'ha servit per arribar a dalt dels angels en 57min...com quan estava en el meu millor estat de forma! Llavors la baixada me l'he pres amb calma i disfrutant mes (i patint menys).
En total han sigut gairebe dues hores d'entrenament, amb gent pels camins (aixo tambe motiva) i una sensacio extranya que recorria el cos...com si fos capaç de qualsevol cosa. Qui sap, potser aquest any no sera tan dolent com tenia previst...