Cames de plom i running

Avui al mati ha sigut de relax, platja, sol i aigua. Nedar una mica i cap a dinar. a la tarda migdiada (com els senyors) i quan m'he aixecat...sorpresa! les cames semblaven de fusta. Tenia els musculs rigids i adolorits (de la rutina d'ahir) i sensacio de que m'havien d'explotar (cosa que evidentment no ha passat...si no tindria un problema).
M'he esperat a que baixes el sol i he sortit a corre una estona per veure quines sensacions tenia i tret dels principi...quan les cames encara estaven fredes, la resta ha anat molt be. Bon fons, bones sensacions i musculatura be.
Al final 50min de running a mig ritme i dema mes rutina de resistencia al gimnas....

....dolor....veig dolor....

2n dia de la rutina de resistencia

Quin patir...que si tisoretes, press banca, quadriceps...a la mitja hora em cremaven les cames...arribar a les 25 repeticions era doloros pero et quedes amb la sensacio de que ho estas fent be.
Despres 20 min de cinta a 12km/h i molt be de cames, d'aqui un mes la cosa pot ser collonuda!
Per acabar 20 min de piscina per relaxar-me (ja vaig nedar ahir a la platja).
dema si no puc anar a pescar (amb les ganes que tinc...), tocara entrenar amb les rocky chucky...tornar a patir, sobreviure per fer-te mes fort.

dema mes i millor

25 i segueixo corrent

25, 25 i segueixo corrent...
- cap a on?
no ho se
- pero per que corres?
tampoc ho se, per no quedar-me enrera suposu. Fa tant que corro que no recordo ni el desti ni el motiu...
- I per que no t'atures? potser t'has perdut mes coses de les que et penses durant aquests 25 corrent.
Aturar-me...haig de seguir endavant, buscant la meva oportunitat, sempre endavant.
- Aixi no corres per res mes que por. Por a quedar-te aturat i no saber que et trobaras.
Por? sempre s'ha de tirar endavant!
- A vegades es millor aturar-se i gaudir del que tens.
I perdre't el que esta apunt d'arribar?
- Com vols perdre't res si no t'atures mai a saborejar-ho?
Per que hi ha d'haver-hi alguna cosa mes, alguna cosa millor....
- Escolta, no pots passar-te la vida corrent sense motiu, sense desti. Per que l'obsessio per arribar enlloc fara que et perdis el millor, a tu mateix. La por se't pot menjar viu.
La por em mante viu!
- Et mante a la defensiva
Em mate alerta
- et limita
Em protegeix
- No pots deixar que la por sigui el motor dels teus actes, el carburan del teu dia a dia. Has de deixar marge a l'imprevist, deixar que et sorprenguin que no sapigues reaccionar, ni tan sols que dir. No has de tenir por a equivocar-te, encara quan l'error sigui realment gran, has d'estar disposat a no repetir el mateix error i continuar endavant...pero gaudint del que tens al davant.

O sigui que haig de continuar corrent?
- Quan faci falta si, pero atura't de tant en tant i gaudeix del que t'envolta, disfruta de la companyia. Aixo ha de ser la teva gasolina per tirar endavant, quan faci falta...El temps no es el teu enemic, es el teu unic company, segur i fred pero el teu company; com mes en gaudeix mes ben aprofitat et semblara i menys ganes de corre tindras, per que en el teu cas....corre es fugir.

O sobreviure...

Inici rutina resistencia

Avui m'he decidit, ha costat per que no m'agraden les maquines de musculacio pero sobretot per que no m'agrada el tipus de gent que hi sol haver-hi en aquestes sales...pero que hi farem.
He començat amb resistencia de cames y les sensacions no eren gens dolentes. Ja veurem dimecres si apreto una mica mes.
A per mes i millor

canço: 40feets - franz ferdnand

Rematant el dia

Com que no estava cansat....(no pas poc) he pensat...quina es la millor manera de fer passar el temps fins l'hora de sopar i anar a dormir? doncs si...corrent...corrent el temps passa...idem (ja, ja)
Total: 53min per fer uns 11km
sense musica, sense claus...per no portar no duia ni samarreta....el proxim dia ja surto despullat...

pd: avui si que com no dormi 10 o 12hores...dema pot ser un dia mooolt llarg

Sorpresa a port de la selva

Avui era un dia de platja, aixo vagi per endavant. Quan m'he aixecat a les 8 JA ESTAVA CANSAT! i es que ultimament torno a dormir poc...amb sort arribo a les 5 hores...en fi...
A les 9 em passen a buscar per anar al far de port de la selva (un paradis) i jo que soc aixi m'emporto tots els trastos.
A les 11 ja estic vestit i tot apunt, fins i tot he tingut temps de fer una sessio de fotos submarinas a ma germana i el meu cunyat!
Començo a nedar per separar-me de la costa i arribo a una zona d'uns 14 metres bastant planera amb posidonia, sorra roca i esquerdes...ideal per a qualsevol cosa, pero no veig res excepte un parell de dorades molt lluny. La visibilitat es d'uns 25m i aixo fa que no s'acosti ni deu a distancia de tir.
Segueixo nedant i guanyant fons, les barques passen per tot arreu, alguns respecten la boia, d'altres ni la veuen i jo vaig mes estona amb el cap fora de l'aigua que dins...
Faig una espera a 16 metres i veig els primers dentols, petits, juguen i passen amun i avall. Espero per si darrera en ve algun de gros pero tot queda en una il·lusio.
La seguent baixada es 10 metres mes endavant i nomes baixar apareix un dentol d'uns 2kg que s'acosta prou fins que al ultim moment gira. Darrera seu venen els petits i jo decideixo amagar-me tot el que puc per fer que el gran torni a venir...FUNCIONA! de cop i volta el veig venir i despres de dubtar un moment disparo i la varilla li entra per la galta, aquest no anira enlloc que no sigui casa meva!
Mes endavant a uns 20 metres, torno a baixar mirant cap a mar obert i per la meva dreta m'entra un dentol precios d'uns 4kg que quan el veig ja s'esta retirant. El fallo es que jo pensava que vindrien de mar obert i m'ha entrat pel costat de la costa. Quan m'he girat per encarar-lo ha tornat a venir pero ja no estava segur de tenir-lo a tir (aigua clara...) despres de pensar-m'ho pujo cap a dalt ja que no es un bon lloc per apurar l'apnea, rodejat de barques...
He intentat un parell d'apnees mes en el lloc pero no he tornat a veure el gros (si els petits) i he decidit posar fi a la sortida....molt "resultona".

(el dentol no l'he tret a mes de 100m d'on es veuen les barques!)
temps: 1h 30min
visibilitat: 20-25m (espectacular)
mar: mogut pero be
curiositat: barques per tot...si en tingues una potser no em faria tanta rabia...pero es que no respecten RES.

Aigua clara pero res de peix

La sortida d'avui prometia. Al arribar al port de st. feliu hi havia molta gent, massa per l'hora(5:30) i dedueixo rapidament per tots els trastos que porten que avui hi ha un torneig de pesca des d'embarcacio. Mentre ells preparen els seus trastos jo preparo els meus i me'n vaig a l'aigua.
I quina aigua! mes de 20 metres de visibilitat, 22º C i calma...evidentment son les condicions que tots volem pero aixo no vol dir que els peixos hi siguin, es mes, normalment en aquestes condicions no hi ha res i avui no ha sigut cap excepcio.
He tocat tots els punts bons que conec, de 0 a 23 metres i el resultat ha estat el mateix tota l'estona: RES. aprop de superficie hi havia centenars de castanyoles i bogues. Per sota han passat un grup de bonitols molt rapids i al fons nomes he vist sargs i mes sargs i 4 dorades de racio que no m'han fet el pes.
Em quedo amb les sensacions tan agradables que dona baixar a 20 metres veient el fons des de superficie, es genial. Pero a les dues hores ja he sortit de l'aigua per que era evident que avui no faria res de bo. La proxima anira millor SEGUR!

canço: lonely world - from: results may vary - Limp Bizkit

No matter how hard i can try inside a lonely world
No one can hear me when i cry inside a lonely world
I'll never know the reasons why inside a lonely world
Such a lonely world (such a lonely world)

Tranquilitat

Despres de dos dies per recuperar-me, avui ja estava gairebe al 100% aixi que ja tinc la bossa preparada per anar a pescar dema a primera hora.
Objectiu: els dentols de st. feliu i tot el que aparegui de mes d'un kg...

part5

Deixem llagostera amb les provision d'aigua i seguim caminant. Jo ja tinc els braços i la cara rostits i ja no serveixo per a res...en lluis es l'unica cosa que em fa continuar i el tinc davant mentre intento no aturar-me


Les ulleres tapen els ulls de la derrota, fisica i psicologica. Tot i aixo segueixo caminant pensant que "15km no son tants.."






Ens falten uns 5km, hem parat 2 o 3 cops perque cap dels dos pot mes. Fa una estona que em passat la barrera de l'esgotament fisic i tinc l'impressio que en qualsevol moment caure rodo a terra. Aquesta foto no fa res mes que reflectir com estava en lluis, sense comentaris. (segurament jo encara feia pitjor cara)


Finalment, a les 8 de la tarda, despres de 7 hores de tornada i un total acumulat caminant de 13hores arribem al cotxe.


Aquesta foto no es de broma. Al veure el cotxe de'n lluis m'he posat a riure i plorar a l'hora, una cosa inedita que quedara pel record.

Aquest es el final, el final d'una aventura dolorosa, en molts moments penosa i extremadament dura (per mi si mes no) pero un cop arribats a aquest punt....no me'n penedeixo GENS! i aixo que avui encara no camino del tot fi!




FINS LA PROXIMA!

canço: res millor que el silenci

part4

I Aixi, despres de passar st. cristina, castell d'aro arribem al primer cartell que realment ens fa il·lusio veure: ST FELIU!! aixo si, encara ens falten 4 km per arribar al mar!!

Sobren les paraules....en aquell moment estava tocat....

a les 6 hores i 10 mins arribem al passeig de st. feliu i tot i que cansats i gairebe sense aigua, estem molt satisfets (ja hem parat a comprar mes aigua fresca...que dura molt...quan estas caminant a 35º C)

Aqui ja ens disposem a recuperar forces, en prou feines podem flexionar les cames per seure, ens treiem les motxilles que fa 6hores que duem posades i treiem els tapers amb pasta! tenia l'estomac tan comprimit que no podia ni menjar, nomes tenia set!

Sense entretenir-nos per evitar problemes musculars, ens reequipem i ens preparem per la tornada i es que nomes hem fet 40km dels 80 totals! (en aquesta parada a st. feliu hi ha alguna anecdota divertida amb uns caminadors...)

l'inici a ple migdia es fa durissim les cames fan mal i tot costa, les plantes dels peus estan reventades i fer les passes suposa patir tota l'estona.

La ingesta de liquids es mutiplica respecte l'anada, la temperatura es altisima i ja no xerrem tant, ni fem tantes bromes, jo personalment m'emprenyo amb la desgraciat que ha decidit donar tota la volta a llagostera per anar a girona i un cop dins de llagostera (hem abandonat el carril bici) comprem mes aigua perque ens l'estem acabant molt depressa!

Aqui estic sentat a l'ombra del bon preu mentre en lluis es a dins comprant l'aigua, duc l'ipod connectat pero ni tan sols el sento nomes penso en que encara em queden 20km per arribar i ja no puc mes...m'estic enfonsant per moments

part3

Pel cami cap a st. feliu mentre busquem el carril bici, s'estableixen les primeres comunicacions amb els campaments base...

Llavors, com per art de magia, com si d'un miratge es tractes, fa acte de presencia una pintura de certa antiguitat que ens indica que no tot esta perdut i que el cami de la veritat es aquest:

El motiu de que sigui tan dificil trobar-lo son les maleides obres que han fet desviar el carril bici tradicional

Quan trobem la seguent senyal ens han passat "nomes" 10km des de que hem vist la ultima

I seguim llançats cap a st. feliu devoran km ara ja amb bastanta mes calor

part2

Passat cassa de la selva el carril bici es una mica confus i acabem a la nacional confiant que el trobarem mes endavant...(ilusos)

Mitja hora despres veiem que el carril bici no apareix per enlloc i decidim preguntar a una gasolinera....ILUSOS

Efectivament, seguint les indicacions de la gasolinera acabem enmig del no res mes absolut, enmig de camps i camins particulars aixi que decidim tallar per la tangent i anar camp a traves fins a la carretera...DE NOU!

Un cop a la carretera la pregunta es evident: ON ES EL CARRIL BICI!!?
Llagostera ens queda a la dreta i nosaltres sabem segur que arriban a la baixada de l'ou trobarem el carril bici pero no tenim ni idea de per on passa abans d'arribar alla...seguim amb l'esperança de retrobar-lo!

cronica completa i fotos part1

Comença l'aventura, ens ajustem les motxilles i revisem que portem el necessari (imprescindible un bon parell de c.....)
Els cotxes ben aparcats i tot un dia per endavant



Posem els cronometres en marxa, tot i que no anem a buscar temps si que es important portar un control i anar marcant un ritme

Comencem a caminar pel carril bici i trobem la primera marca de km! 38 son els kilometres que ens queden per arribar a st. feliu i els que haurem de desfer per tornar als cotxes!

Arribem a llambilles i anem contents, fa fresca, el sol encara esta despuntant a l'horitzo i els primers km's passen depressa

La meva cara ho diu tot i els braços, encara blancs, estan ben relaxats

cronica d'un suicidi programat

Ara no penjare les fotos, no tinc esma...ganes, forces...no tinc res, nomes segueixo sentint dolor a les extremitats inferior, des dels glutis fins a la punta dels dits del peu (i per desgracia no es un dir). El pitjor son les plantes del peu que es com si me les haguessin colpejat amb una pala fins a deixar-les en un punt entre el dolor extrem, el formigueig i la rampa permanent.

Pero ara no vui parlar d'aixo si no de les sensacions pures i dures despres d'haber fet els 80km que separen girona -st. feliu -girona (si son 80km si vas pel carril bici i si no us ho creieu nomes teniu que provar-ho)
L'anada ha sigut facil, fins i tot lleugera, sense massa calor i la moral pels nuvols pero despres d'arribar a st. feliu i dinar hem començat la tornada...i ha començat el meu calvari.
A llagostera ja estava destrossat, potser no tant fisicament com mentalment al pensar el que em quedava encara. A cada km que passava la meva desesperacio augmentava mentre veia amb impotencia com poc a poc deixava de caminar de manera fluida....i al final gairebe he deixat de caminar...mes aviat m'arrossegava.
Els ultims km han sigut horribles, sense comparacio: nauseas, rampes, dolor muscular i cada km en semblaven 10!
Tal era el meu punt de desesperacio que al veure el cotxe de'n lluis la "RODIUS" m'he posat a riure i plorar, com un autentic desequilibrat i es que la desesperacio fa fer coses sorprenents.

Mencio apart es mereix en Lluis, company de travessia i autentic patidor silencios, que mentre jo maleia cada una de les parts del meu cos ell aguantava sense gairebe obrir la boca i segur que passava pel mateix que jo. Es admirable la força, tant mental com fisica, que te!
Apunta't un 10.

pd: dema les fotos si em puc aixecar del llit....agonia.....

piscina i mentalitzacio

Nomes falten 12 hores per començar el repte i la veritat es que hi ha nervis. La distancia no em sembla exagerada ni el terreny complicat pero l'experiencia de l'ultim dia encara esta present al meu cap (que no a les meves cames). Tot i aixo he aprofitat la piscina per relaxar-me i fer poca cosa, sobretot concentrar-me i sentir el cos.
Fisicament no estic al 100% pero estic segur que quan porti 20 min caminant ja ni me'n recordare de les molesties. La motxilla ja te inquilins: powerbar, gel, isostar, mitjons de recanvi, samarreta de recanvi...nervis...tot esta apunt!

canço: bad habit - smash -the Offspring

1 hora de running fort

Despres de 2 dies de dormir malament i passar nits dolentes, amb el cap lluny del cos, avui he tornat a correr.
1 hora a bon ritme i amb molt bones sensacions que m'han servit per agafar una mica de moral de cara al dimarts que ve...dia dels 60km (girona- st. feliu de guixols- girona)
Dema fare piscina suau per relaxar el cos i menjar be per aguantar en condicions.

canço: Smell like teen spirit - nevermind - nivana
frase: I'm worst at what I do best

1h 10 min running suau

Despres de recuperar-me de la pallisa del dilluns avui he volgut provar el running pur pero suau per veure com responien les cames (i preparar-les per dimarts)
resultat:
1h 10min suau i amb molt bones sensacions, es evident que he guanyat fons i que el cos esta amb un bon to general.
dema mes i millor.

Post-pallissa

Despres de lo d'ahir estava acollonit per saber com tindria les cames avui i, excepte la planta del peu dret, estic bastant be, en un parell de dies torno a poder-me fer malbe alguna extremitat!
Ara platja una estona i despres a treballar, que no es digui....

Training Day 5 hores

A les 10:15 començava "l'aventura" i els primers km's cami dels angels han sigut realment facils. Per provar sensacions he decidit fer el recorregut sense l'ipod i mirar d'anar concentrat.
Als 35 min estic a la torre d'alta tensio; bon temps si tenim en compte que he anat per la font dels lleons (la pujada forta). Quan portava 1h i 15 min estic a dalt, quatre nous i comença la baixada, rapida pero sense passar-nos. La pujada cap a st. miquel, dura com sempre se'm fa curta i tinc bones sensacions (ilus)...La baixada "trialera" la faig rapida pero controlant. Al arribar al cotxe em sento be i em prenc un gel, quatre nous mes i l'isostar. Recarrego la camelbak i tiro cap amunt pel cami dels angels.
Aqui cal fer un punt i apart, no se si pels 5 minuts de parada "tecnica" o perque no anava tan sobrat com creia, de seguida començo a notar molesties a les cames. Molesties musculars tipiques pero que em pensava que tardarien mes a sortir. La pujada fins la torre no es tot lo lleugera que m'hagues agradat i en alguns trams pateixo mes del compte i al arribar tinc la primera crisi de "fe": -val la pena seguir fins els angels?-
Aqui surt a l'escenari el gen "ballarin" i pels meus c.....ns que pujo. El que no contaven els meus ..... es que sense cames no es fa res. A cada km que passa les molesties van a mes fins al punt que tots els musculs del tren inferior es queixen, les plantes dels peus incloses.
Els ultims km's fins als angels son de patiment, començo a pensar en la bestiesa que suposa fer la MM08....en lo de st. feliu...busco la moral pero fa estona que l'he deixat enrera.
Al arribar als angels els treballadors estan fent el cafe a la terrassa, jo no puc fer res mes que estirar-me a terra i posar les cames en alt; quatre nous mes, isostar i mentalitzacio....queda una baixada de patiment.
Arrenco de cara a la galeria...com si fos la primera baixada...fa 4 hores enrera, pero als 300 metres tot fa mal i comencen les pases agoniques, si camino em fa mal una cosa, si corro una altra i el cotxe esta a uns 10km encara...
Avanço per les trialeres gairebe arrosegant-me mentre m'esforço per buscar una passa, un ritme, alguna cosa que em permeti acabar abans no se'm faci de nit! poc a poc van passant els km's mentre penso si val la pena...si es normal fer aixo, bla bla bla. Que tinc de normal jo?
a les 15:15 de la tarda arribo al cotxe, no se quan he tardat en baixar pero s'ha fet etern, es com si recordes totes i cada una de les passes que he fet a pesar de que nomes sentia la meitat del cos (la meitat que es queixava)
No se si es que he fet alguna cosa malament, he apretat massa al principi o no estava fi, el que es evident es que ha sigut la sessio mes dura que he fet fins al moment, pero tambe haig de dir que sense poder-ho comprobar, juraria que he passat dels 45km en total.

recorregut: st. daniel - els angels - st. miquel - st. daniel - els angels -st. daniel
temps: 5h
canço: silenci

Sortida cala margarita/espigo

4:45 en dani passa a buscar-me per anar a pescar a palamos. Arribem a dos quarts de sis i a les 6 ja estem a l'aigua.
El mar esta en calma la visibilitat es bona pero hi ha un factor desconcertant: hi ha claps d'aigua freda i la termoclina varia molt segons la zona. Mentre nedo per superficie vaig notant els canvis de temperatura. Aixo fa que els peixos estiguin molt parats, poca vida de bon tamany.
Al principi veig un dentol bo que fa un intent d'aproximacio pero s'ho repensa i desapareix. Mes endavant apareixen mes dentols petits i els perdono. Al arribar a prop de la punta apareix una serviola sota el banc de peix petit i s'acosta fins a uns 4 o 5 metros; com que no m'agrada disparar des de la superficie decideixo esperar fins que estigui realment aprop, evidentment aquest moment no arriba mai.
Despres nomes veig alguna dorada petit i algun dentol petit...en dani mentrestant ha fet un ranxo de peix de roca pescat a poca aigua.
Les apnees no han estat dolentes, el fons no passava de 16 metros practicament enlloc i he arribat a 2:30 pero no estava tot lo fi que m'agradaria. Ja veurem si dema estic millor (o quan torni a sortir)

pd: al sortir a les 9:20 han aparegut uns 40 submarinistes que "pretenien" veure algo TOTS alla mateix, no es pot negar que aquesta gent es optimista de collons...

Piscina suau

Despres d'uns dies d'entreno suau avui tenia ganes d'anar a la piscina a fer quatre apnees llargues i preparar el cos per dema i diumenge. Aixi he fet una serie de CO2 i una de exhale despres una dinamica maxima i per acabar quatre piscines nedant suau per desfogar-me.
Espero dema estar en bones condicions i que el mar acompanyi!

Ara si que si

Espero que sigui la definitva pero....
JA ESTEM INSCRITS A LA MM08!!!
Lluis dorsal: 152
Jo: 153

Hora de sortida 17:35 zulu (he deixat 5 minuts d'avantatge als primers....)

SOM-HI!!!!

Encara no estem dins la MM08!

Resulta que el registre estava en fase de proves, pero com que som uns ansies, uns quants vam provar d'inscriures i ens va deixar. Dema repetirem el registre i llestos

biking again

Com encara tinc alguna molestia al genoll he preferit fer bici avui. Sessio llarga de gairebe 3 hores (de 3/4 de 4 a 3/4 de 7) pujant fins als angels baixant a la casa de les figues i pujan fins a st. miquel i fent una mica mes de volta per rematar.
He comprat aigua a dalt perque he fet curt amb les previsions. A part d'aixo i d'un moment critic al primer tram de pujada "dura" no he tingut gaires problemes. El problema de la pujada ha estat que he començat fort, amb la moral pels nuvols i la calor m'ha posat a lloc...amb 20 min ja tenia ganes de parar i dubtava si vomitaria o no... Al final he afluixat el ritme sense parar i m'he recuperat en el repla que hi ha abans de tornar a enganxar la pujada fins a la torre d'alta tensio.
Bones sensacions, les cames força be i la bici...podria millorar el canvi que no va fi...pero a part d'aixo molt be; em sembla que he fet les baixades mes rapides que jo recordo per les trialeres...tant que m'he menjat un parell de branques amb la cara. Aixo si, la sensacio de control ha estat maxima, feia temps que no em sentia tan segur baixant fort. L'inconvenient ha estat que les meves mans no han aguantat el ritme i l'ultim tram les tenia realment adolorides i amb una petita llaga, pero que hi farem...ningu no es perfecte, o si?

canço: beautiful people - marilyn manson

St. feliu esta viu i ben viu

5:45 aigua força clara i torna a ser calenta (21-22ºC)

Hi ha una corrent important aprop dels blocs i no deixa pescar be aixi que m'allunyo per buscar el baix, a veure si mes apartat la corrent es mes fluixa. Encerto. Es pot pescar mitjanament be a pesar de que hi ha corrent.

Les primeres baixades no son gens bones pero estic millor que l'ultim cop. Poc a poc guanyo fons i allargo les esperes. Quan em sento be vaig al "dentex point" i faig la 1a baixada:

18m res de res, nomes una dorada apareix i m'agafa desprevingut.

La segona baixada la faig una mica mes avall, 20m i apareix un dentol petit (aixo te bona pinta), espero i gairebe al final veig que a la meva dreta tinc public, un grup de 6 o 7 dentols d'entre 2 i 4kg aproximadament.

La 3a baixada la faig mes aprop d'on he vist el grup de dentols i apareixen aviat, em giro i veig com un exemplar d'uns 4kg marxa despres d'haver passat a escasos 4 metres de mi (per la meva dreta); m'amago per veure si torna i es gira pero es mante lluny, m'amago mes i apareix un altre dentol, mes petit pero molt mes decidit. A uns 5 metres para i es gira, em torno a amagar i torna a enfilar, sembla que es vol suicidar! continua fins a 1 metre de la varilla on gira i....ziiiiiisssssssssssssssssssssssssssss comença a sortir fil del carret mentre veig el dentol fregant-se amb les pedres i fotent-me un merder impressionant amb les viseres de roca que hi ha, finalment veig com s'enroca en una visera i puju cap a dalt.

Ni tan sols he vist per on li ha entrat la varilla pero, per la distancia, dedueixo que el tir es bo. Ventilo una mica i cap avall, 22 metres em separen del dentol. Vaig seguint el fil i vaig desfent el merder d'engaxades amb les roques fins que arribo a la visera on s'ha amagat, desfaig l'ultima enganxada i estiro el fil, el dentol surt sense problemes i pujo cap a dalt.

Mentre penjo el peix a la boia i recupero fil del carret m'apareix un banc de bonitols d'uns 30 exemplars petits i passen a escasos 4 o 5 metres sota meu (saben que tinc el fusell descarregat els cabr...)

Despres de recuperar-me carrego el fusell i em preparo per baixar altre cop a veure si queda algun dentol....pero una goma salta per culpa del nus i em deixa amb una sola goma per pescar o sigui que: adeu dentols, fins la proxima!.

Tornant cap a la costa em trobo un grup de dorades a mitja aigua! les veig des de superficie com marxen cap al fons, tranquilament, junt amb algun espet i llissa.

Ha sigut una sortida distreta, amb peix bo i amb millors sensacions que la ultima vegada. Per fi he agafat el 1er dentol d'aquesta temporada,petit, 1.8kg pero no em queixo, el proxim dia sera millor, SEGUR!

Continuo malament a la piscina

Despres de fer una estona d'apnea dinamica amb bastantes bones sensacions (sobretot tinguent en compte els dies que feia que no m'hi ficava) he decidit "intentar" nedar una estona per cansar-me i poder dormir aquesta nit...resultat: els meus braços son de plom....pesaven moltissim!! les sensacions al nedar no podien ser pitjors...avui es que no podia ni agafar aire.
Cada cop m'emprenya mes aixo, aixi que a la que pugui fare un curs de perfeccionament de natacio.

pd: si tot va be, dema a pescar!

Inscripcio MM08

Acabo d'omplir el formulari d'inscripcio de la Matagalls-Montserrat 08. En principi no es podia fins el dia 10 pero com que m'ha deixat fer tots els passos he arribat fins al pagament i tambe me l'ha deixat fer. Apart, posava que ja hi havia 12 inscrits!
Si hi ha cap problema, repetire la inscripcio i llestos.
En principi tenim el dorsal 152 (en lluis) i 151 (jo) i sortima a les 17:35!!! (no he posat les 17:30 perque seriem els primers i no m'agrada....)

ALEA JACTA EST

pd: ara nomes queda esperar i seguir entrenant per fer-ho el millor possible. Acabar acabarem segur!! encara que de 3000 participants...l'ultim any en van abandonar 1000......

rocky Chucky II (el retorn)

2 hores i 50 min donen per fer una bona prova del calçat (apart de fer un bon entrenament)
La ruta ha sigut l'habitual allargant-la lleugerament. La pujada ha sigut tranquila i la baixada a tope, com de costum. A pesar de la calor he arribat bastant senser a baix i sense acabar-me l'aigua, no se si perque ja m'hi estic acostumant o perque tenia el dia tonto.
Les sensacions amb les rocky han sigut molt bones.

canço: my way - limp bizkit

Rocky Chucky

Aquesta tarda estava una mica de baixon i cansat pero tenia ganes de fer alguna cosa. He agafat la moto i m'he arribat a "can nabes" a comprar les bambes de muntanya. El noi d'alla m'ha ates molt be i despres de provar uns quants models ho tenia clarissim: Les meves noves bambes son les "The North Face, Rocky Chuky".

(aquesta es la foto de cataleg)

No, no es cap broma...es diuen rocky chuky, valen 120€ i van molt be! ho se perque al sortir de la botiga he anat a casa a canviar-me i m'he calçat les rocky i he fet 1h 20min des de sant daniel fins a st. miquel i tornar.

Tenen un grip acollonant, molta estabilitat i bastanta bona absorcio. La sola es dura (per nasos o no aguantaria) pero a pesar d'aixo fa que tinguis una petjada molt segura. On mes he notat el canvi ha sigut baixant, on he pogut exprimir-me a fons i en tot moment he pogut mantenir el control fins i tot per la trialera plena de pedres del primer tram de baixada de st. miquel.

(aquestes son les meves despres d'estrenar-les)

En resum, calçat nou, energies noves. M'he quedat amb ganes de mes i pot ser que dema mateix me les arregli per fer 3 o 4 hores mes.

Breu sortida de pesca

Son les 9 del mati i ja he tornat d'anar a pescar! a les 5:45, com un rellotge, estava dins l'aigua. Teoricament el mar havia d'estar tranquil pero hi havia un mar de fons considerable que, sumat al mal estar que tenia jo, ha fet que la sortida fos de escassament 2 hores.
Amb el mar de fons no he pogut fer esperes a poca aigua aixi que he anat al 1er bloc directe i res. Al baix hi havia una corrent considerable, aigua molt freda i poc peix...o sigui RES. he tornat a la part de fora dels blocs a veure les dorades i per variar hi eren pero en la seva linea: apatiques.
Un parell de llobarros indiferents i les meves apnees minces degut al mal estar (fins al final no he arribat als 2 min).
Just abans de sortir quan ja estava decidit a descarregar el fusell he vist que en el forat on l'ultim dia vaig treure un pop (amb l'ajuda de'n dani) n'hi havia un altre d'igual, que m'ha servit per salvar el dia. Ara a descansar i ja veurem si a la tarda faig alguna cosa o no m'aguanto els p...

Per fi puc pedalar de nou!

Doncs aixo! avui ha sigut el primer dia de mtb en força temps, degut a l'incident del canvi de marxes i alguna cosa mes i la veritat es que les cames ho han notat.
He volgut començar suau per arribar a la pujada de la font dels lleons fort i començar a apretar alla pero no he pogut aguantar el ritme tot el que m'hagues agradat perque a mig cami les cames fluixejaven (feia mal tot). Aixo si, he pogut fer-ho tot amb plat mig fins la torre d'alta tensio, alla he decidit no continuar amunt perque dema toca pesca i despres de tants de dies sense fer bici no tinc clar com tindre les cames dema.
Al final he baixat pel "cami dels angels vell" i he flipat bastant perque apart de no coneixer-me'l hi havia algun tram realment tecnic!
Despres una estona de pedalar en pla a bon ritme i cap a casa.

temps: 1h 30min