Avui mentre corria he recordat un video que vaig veure fa molt de temps i que em va emocionar molt. Qualsevol que sapiga en que consisteix un triatlo, sabra lo dur que es i si te la sort de saber el que es un ironman encara sera mes conscient del merit que te el que va fer aquest SUPER-HOME:
la historia de'n Dick Hoyt i el seu fill Rick mereixen un episodi propi dins l'esport.
En dick, exmilitar. entrenava sol fins que un dia el seu fill li va dir si podia anar amb ell a entrenar (fa servir un ordinador per parlar), logicament el seu pare li va dir que si i va sortir a corre amb ell en una cadira de rodes. Al tornar en Rick li va dir que durant aquella estona s'havia sentit com una persona normal i que ni tan sols havia pensat en la seva discapacitat. El seu pare al sentir aixo ho va tenir clarissim i va decidir que a partir de llavors ja no tornaria a entrenar sol...ni a competir sol!
Si per a qualsevol mortal nedar 3800 metres ja es dur...imagina fer-ho arrosegant una barca on hi va el teu fill...pero clar...despres et queden 180km de bicicleta...amb el teu fill i per acabar i per si algu encara s'aguantava...has de correr 42km (una marato) empenyent la cadira de rodes del teu company d'equip. Despres d'aixo el temps que facis es el menys important, nomes cal veure els gestos del seu fill al arribar i les declaracions del pare: "Anant amb el meu fill mai em falten les forces, no penses en abandonar, ni en el dolor...nomes penses en ell i en acabar junts"
pd: la resta som uns aficionats....
dilluns, 30 de juny del 2008
3h 5min per patir
Avui tocava patir...aixo estava clar des del principi pero el que no estava disposat es a deshidratar-me. Aixi doncs he carregat la mule amb 2.5l d'aigua mes 0.5l d'isostar mes dos gels i he tirat cap als angels per la pujada llarga. 3/4 d'hora mes tard era a la torre d'alta tensio i quan portava 1h 30min era als angels...
Baixar ha estat relativament facil pero patia per no quedarme sense aigua! al final les meves previsions han sigut bones i, a pesar de que m'he anat racionant pel cami, encara m'ha sobrat aigua al arribar al cotxe.
Un entreno bastant bo amb ritme i ganes (i calor!!)
canço: forest - toxicity - system of a down
Baixar ha estat relativament facil pero patia per no quedarme sense aigua! al final les meves previsions han sigut bones i, a pesar de que m'he anat racionant pel cami, encara m'ha sobrat aigua al arribar al cotxe.
Un entreno bastant bo amb ritme i ganes (i calor!!)
canço: forest - toxicity - system of a down
diumenge, 29 de juny del 2008
diumenge suau
Avui ha estat un dia tranquil. Al mati m'he despertat per anar a la platja on he aprofitat per nedar una mica i m'ha anat de conya. despres de dinar he agafat la moto y he anat a fer unes curves passant molta calor (pero s'ha d'anar ben equipat...) i despres una mica de carrera a peu (45min a ritme suau) per preparar la musculatura per dema, que encara no tinc clar si fare bici o a peu...pero si que ser que sera a tope!
dissabte, 28 de juny del 2008
Sortida de pesca amb en dani (st. feliu)
Una jornada mes que comença a hores de mala vida. A les 4:55 passo a recollir en dani que despres de no se sap quants de dies, per fi pot anar a pescar!
Carreguem els trastos i tirem cap a st. feliu: l'aigua esta com un mirall i sembla clara, al entrar ens adonem que no es tan com semblava i els 1ers metres esta molt blanca.
Repeteixo les baixades de sempre en els llocs de sempre i al arribar al bloc magic de les dorades faig un parell d'esperes: la primera sense resultat, molt de peix petit i res mes, la visibilitat es de 4 o 5 metres maxim. En la segona tot va igual, molta boga, castanyola i res mes. Quan ja vaig cap als 2 minuts d'espera veig que la cosa no millora i començo a aixecar-me del fons lentament i com que estic en un escalo que es recte puc veure el que tenia just a sota pero abans no veia...una ombra allargada fa aparicio just per sota meu i no m'ha vist, el fusell el tinc apuntant avall i haig de rectificar com puc i sense apuntar disparo cap al peix...
"he fallat, no veig que es mogui res" penso per mi pero de cop i volta veig un reflex brillant intermitent...el peix esta tocat i ben tocat! (espina partida) i el recupero sense mes problemes.
Es el primer espet que agafo i ja era hora perque portava unes cuantes sortides veient-los sense fer-me gens de cas. l'apnea ha estat de 2:15 i la profunditat 7 metres!.
Abans d'aixo en dani ja ha agafat una sepia i continua buscant per la zona, a uns 20 metros de mi quan decidim tirar cap al baix a veure si hi ha vida. La mala visibilitat fa dificil trobar-lo i haig de fer una planejada per locarlitzar-lo. Al fer-la una serviola d'uns 3kg surt corren de davant meu sense que tingui temps de reaccionar. A la primera baixada al baix un sarg imperial fa la seva aparicio d'entre la penombra i fallo el tret per confiar-me. A continuacio provo a picar mes avall i em situo entorn els 18 metros. Sembla que he encertat, comencen a apareixer els dentols i es passejan els mes joves per davant meu mentre els grans es mantenen a l'espera. El temps corre i intento disparar a un dels de darrera pero sense gens d'exit. Despres d'aixo deicideixo deixar estar el baix i tornar als blocs.
Alla vaig fent esperes a la sorra mentre en dani roqueja amb el 60. A 17 metros m'entra un grup de dorades precios, espectacular. Separada de la resta apareix la mare dorada, un exemplar de 3 o 4 kg que esta apunt d'entrar pero a l'ultim moment fa mitja volta i marxa amb el grup. Llavors apareix un llobarro de molt bon tamany enmig de l'aigua bruta i tan bon punt em veu desapereix nervios per on ha vingut.
Les baixades successives es un no parar de veure dorades, dentols i algun llobarro, pero tots molt nerviosos i sense cap predisposicio a venir amb mi. Finalment i abans de marxar agafo un dentol petit que s'ha acostat massa i que te un tamany perfecte per fer a la planxa.
Vaig a buscar en dani i anem cap a la sortida on trobo un pop de 1.5kg que acaba acompanyan la sepia de'n dani, l'espet i el dentol.
Una sortida distreta, que si no fos per l'aigua bruta, hagues pogut ser espectacular.
temp: 20º C
visibilitat: 4 o 5 metres maxim
temps dins l'aigua: 3:15
ara toca descansar una mica i tirar cap a blanes
divendres, 27 de juny del 2008
Relax abans de la jornada de dissabte
Avui mes relax, la platja estava de conya, poca gent, aigua clara i sol! molt de sol!
Abans d'anar a la platja he anat a buscar la bici: 70€ i com nova (ja veurem que dura)
Dema toca pesca amb en dani que per fi pot anar a l'aigua aixi que aprofitarem per intentar treure algun peix a primerissima hora i despres encara es podran fer mes coses, a la tarda tinc pensat anar a provar la bici perque el turmell encara em molesta una mica com per correr.
Abans d'anar a la platja he anat a buscar la bici: 70€ i com nova (ja veurem que dura)
Dema toca pesca amb en dani que per fi pot anar a l'aigua aixi que aprofitarem per intentar treure algun peix a primerissima hora i despres encara es podran fer mes coses, a la tarda tinc pensat anar a provar la bici perque el turmell encara em molesta una mica com per correr.
dijous, 26 de juny del 2008
Piscina per recuperar
Avui no tenia gaires ganes de res. Per no tenir no tenia ni l'esquena en condicions de fer res.
Al final m'he animat per anar a la piscina i nedar suau durant una estona, quatre apnees i cap a casa. M'ha anat bastant be pero ara l'esquena continua fent de les seves. Dema quan surti de treballar dormire 3 horetes i despres anire a buscar la bici al mecanic (€€€€) i despres cap a la platja fins a l'hora de dinar. Dissabte en principi toca sortida llarga; dema ho decidire.
Al final m'he animat per anar a la piscina i nedar suau durant una estona, quatre apnees i cap a casa. M'ha anat bastant be pero ara l'esquena continua fent de les seves. Dema quan surti de treballar dormire 3 horetes i despres anire a buscar la bici al mecanic (€€€€) i despres cap a la platja fins a l'hora de dinar. Dissabte en principi toca sortida llarga; dema ho decidire.
dimecres, 25 de juny del 2008
Mala previsio = patir
Avui el dia a començat relativament be, he portat la bici al mecanic i m'ha dit que la peça a canviar costara uns 65€ mes la ma d'obra (hi ha millor manera de començar?).
Despres he dinat aviat i a les 2 ja tirava cap a st. daniel des d'on he sortit amb 1.5l d'aigua, l'ipod i les ulleres de sol, tot dins la mule.
El pla era repetir la ruta de 2:30 de sempre pero avui hi havia una variable imponent...LA CALOR. En feia molta, molta de veritat. A les 2:20 sortia en direccio a la casa de les figues pel cami dels angels i ha sigut horrible. De fet he gastat els 1.5l d'aigua durant la primera hora i mitja i la resta l'he hagut de fer sense beure a pesar de que me'n moria de ganes. Pel cami de baixada al cotxe m'imaginava a gent oferint-me aigua i tal per pujar la moral...pero es que no m'he creuat amb ningu en 2:50 min que ha durat la sortida. La tornada he decidit afluixar el ritme al veure que em quedava sense aigua i molt de cami per fer i m'ha anat be, nomes 20 min mes i per fir he pogut beure!
Despres com que encara era aviat he agafat la motxilla del gimnas i he tirat cap a la piscina sense ni canviar-me. M'ha anat de conya nedar durant 20 min suau per relaxar-me.
Ara costa una mica caminar pero res greu, dema com nou (si la nit es tranquila)
temps: 2:50
temp: exagerada +35º C segur
pd: apartir d'ara portare la waterbag de 2.5l perque amb 1.5l no vaig enlloc!
canço: I want you bad - the offspring
Despres he dinat aviat i a les 2 ja tirava cap a st. daniel des d'on he sortit amb 1.5l d'aigua, l'ipod i les ulleres de sol, tot dins la mule.
El pla era repetir la ruta de 2:30 de sempre pero avui hi havia una variable imponent...LA CALOR. En feia molta, molta de veritat. A les 2:20 sortia en direccio a la casa de les figues pel cami dels angels i ha sigut horrible. De fet he gastat els 1.5l d'aigua durant la primera hora i mitja i la resta l'he hagut de fer sense beure a pesar de que me'n moria de ganes. Pel cami de baixada al cotxe m'imaginava a gent oferint-me aigua i tal per pujar la moral...pero es que no m'he creuat amb ningu en 2:50 min que ha durat la sortida. La tornada he decidit afluixar el ritme al veure que em quedava sense aigua i molt de cami per fer i m'ha anat be, nomes 20 min mes i per fir he pogut beure!
Despres com que encara era aviat he agafat la motxilla del gimnas i he tirat cap a la piscina sense ni canviar-me. M'ha anat de conya nedar durant 20 min suau per relaxar-me.
Ara costa una mica caminar pero res greu, dema com nou (si la nit es tranquila)
temps: 2:50
temp: exagerada +35º C segur
pd: apartir d'ara portare la waterbag de 2.5l perque amb 1.5l no vaig enlloc!
canço: I want you bad - the offspring
dimarts, 24 de juny del 2008
Descans
A l'hora que es ja he tancat els ulls de forma involuntaria unes 5 vegades i la veritat es que per mes que lluito per mantenir-me despert ja no puc mes, el cos falla!
Dema portare la bici a arreglar (canvi de marxes) i despres a la tarda penso fer una caminada de unes 3 hores a ple sol (amb 2 collons).
Aixo si! no conto aixecar-me abans de les 12! necessito fer una cura de son.
bona nit i tapat!
canço: the nobodies - marilyn manson
Dema portare la bici a arreglar (canvi de marxes) i despres a la tarda penso fer una caminada de unes 3 hores a ple sol (amb 2 collons).
Aixo si! no conto aixecar-me abans de les 12! necessito fer una cura de son.
bona nit i tapat!
canço: the nobodies - marilyn manson
0 absolut
Avui he tornat a l'aigua. Una jornada mes sense practicament dormir. Començo a pensar que no m'ajuda gens aixo de no descansar prou abans d'anar a pescar, a pesar de que les meves apnees continuen a un bon nivell (maxim d'avui 2:20).
A les 5:45 ja estava dins l'aigua i a pesar de que avui era la nit mes curta de l'any, no es veia practicament res. El problema no era nomes que encara no havia sortit el sol si no que la tuberia de st. feliu havia alliberat prou celulosa per publicar "el quixot" tamany din A3.
Despres d'intentar unes esperes tristes enmig d'un ambient fantasmagoric de restes de compreses, paper higienic etc, he vist dos llobarros que no he agafat, un perque era massa petit i l'altra perque no s'ha acostat prou o quan ho ha fet jo mirava cap a un altre costat.
Despres tocava fer les esperes de rigor al costat del 1er bloc; res de res. Decideixo sortir cap al baix i mirar si tinc mes sort i pam! espets!! llastima que ells com sempre van arrant de superficie i jo estic a 15 metres i quan intento fer una caiguda "invertida" diuen adeu...
Tot i aixo no desespero i continuo tocant els llocs que m'agraden per fer esperes, amb caigudes lentes arran de paret. Al acabar una d'aquestes esperes (inutils) i mentre passava el temps per poder tornar a baixar he començat a fer sorolls amb la glotis, no se molt be perque pero bueno, el resultat ha estat que de cop i volta he sentit com si m'estiguessin observant he mirat darrera meu i he vist dos "palometons" mirantme a escasos 2 metros de les meves aletes! cada un debia fer uns 6-8kg i es mostraven mig curiosos mig agressius. Al voler girar lentament he tardat tant que han fet mitja volta i poc a poc han tornat al blau d'on venien i ni els crits de "uc, uc" ni res els ha fet canviar d'idea. La proxima vegada reaccionare mes rapid!
Al cap de dos o tres baixades mes, buscant els dos companys platejats m'ha entrat un bonitol com un tren i no he tingut ni opcio de clavar-lo pero la imatge ha valgut molt la pena.
Una escorpora de bon tamany em feia companyia en cada espera en el mateix lloc, un escalo a 16m en el baix, mentre jo mirava cap a l'infinit buscant algun reflex que delates la presencia d'alguna presa potencial. Quan he decidit donar-me per vençut i conformar-me amb l'escorpora he pujat, he descarregat una goma i he tornat a baixar...SORPRESA el peix no hi era! com si hagues olorat que anava a per ell ha desaperagut just en la baixada en que ell era el protagonista!
Despres d'aixo ja estava força cansat i he provat alguna baixada mes a les dorades pero sense cap exit, ni tan sols les he vist.
Aixi doncs, la sortida ha estat agredolça, com es habitual en la pesca i estic segur que la proxima la liare.
temp: 20ºC a superficie i entre 18 i 19ºC al fons, la termoclina estava molt alta
(ja porto el 5mm marea complet, que comode!)
A les 5:45 ja estava dins l'aigua i a pesar de que avui era la nit mes curta de l'any, no es veia practicament res. El problema no era nomes que encara no havia sortit el sol si no que la tuberia de st. feliu havia alliberat prou celulosa per publicar "el quixot" tamany din A3.
Despres d'intentar unes esperes tristes enmig d'un ambient fantasmagoric de restes de compreses, paper higienic etc, he vist dos llobarros que no he agafat, un perque era massa petit i l'altra perque no s'ha acostat prou o quan ho ha fet jo mirava cap a un altre costat.
Despres tocava fer les esperes de rigor al costat del 1er bloc; res de res. Decideixo sortir cap al baix i mirar si tinc mes sort i pam! espets!! llastima que ells com sempre van arrant de superficie i jo estic a 15 metres i quan intento fer una caiguda "invertida" diuen adeu...
Tot i aixo no desespero i continuo tocant els llocs que m'agraden per fer esperes, amb caigudes lentes arran de paret. Al acabar una d'aquestes esperes (inutils) i mentre passava el temps per poder tornar a baixar he començat a fer sorolls amb la glotis, no se molt be perque pero bueno, el resultat ha estat que de cop i volta he sentit com si m'estiguessin observant he mirat darrera meu i he vist dos "palometons" mirantme a escasos 2 metros de les meves aletes! cada un debia fer uns 6-8kg i es mostraven mig curiosos mig agressius. Al voler girar lentament he tardat tant que han fet mitja volta i poc a poc han tornat al blau d'on venien i ni els crits de "uc, uc" ni res els ha fet canviar d'idea. La proxima vegada reaccionare mes rapid!
Al cap de dos o tres baixades mes, buscant els dos companys platejats m'ha entrat un bonitol com un tren i no he tingut ni opcio de clavar-lo pero la imatge ha valgut molt la pena.
Una escorpora de bon tamany em feia companyia en cada espera en el mateix lloc, un escalo a 16m en el baix, mentre jo mirava cap a l'infinit buscant algun reflex que delates la presencia d'alguna presa potencial. Quan he decidit donar-me per vençut i conformar-me amb l'escorpora he pujat, he descarregat una goma i he tornat a baixar...SORPRESA el peix no hi era! com si hagues olorat que anava a per ell ha desaperagut just en la baixada en que ell era el protagonista!
Despres d'aixo ja estava força cansat i he provat alguna baixada mes a les dorades pero sense cap exit, ni tan sols les he vist.
Aixi doncs, la sortida ha estat agredolça, com es habitual en la pesca i estic segur que la proxima la liare.
temp: 20ºC a superficie i entre 18 i 19ºC al fons, la termoclina estava molt alta
(ja porto el 5mm marea complet, que comode!)
diumenge, 22 de juny del 2008
Quina calor
Avui ja es diumenge i nomes em queda una nit per treballar i dema a la tarda si tinc cotxe penso anar a pescar o a la platja (dimarts pesca peti qui peti).
La putada es que amb aquesta calor no tens ganes ni de sortir de casa i fins que no m'hi acostum-hi m'haure d'obligar a entrenar; esperem que sigui aviat!
La putada es que amb aquesta calor no tens ganes ni de sortir de casa i fins que no m'hi acostum-hi m'haure d'obligar a entrenar; esperem que sigui aviat!
dissabte, 21 de juny del 2008
Sortida amb bici i fractura de canvi
Avui volia tornar a agafar la bici. El fet de que les rodes s'anessin desfen a mesura que pedalava per l'asfalt no m'ha acollonit i m'he equipat be, incluides protecciones a la motxilla per fer una bona baixada. Mentre sortia del garatge he vist que la temperatura era realment alta...abans de començar a pedalar ja m'ha caigut la primera gota de suor....que si es descuida no arriba ni a tocar a terra i s'evapora pel cami...
El primer tram per ciutat fins arribar a st. daniel era per veure com estava, la temperatura segons un d'aquests termometres que hi ha dispersos per la ciutat era de 40º C, xifra que segur era exagerada pero tranquilament estavem a 33º! Arribo a st. daniel i començo a pujar per la llarga, plat mig i la calo m'esta matan, em trec el casc i continuu. A mitja pujada, quan estava començan a agafar ritme i sense fer cap estrevada ni res similar, he sentit com si se'm sortis la cadena i rapidament he tret el peu de la cala per posarlo a terra. Quan he anat a posar la cadena el seu lloc he vist que algo no estava be, entre mig hi havia algo que normalment no hi era...EL CANVI DE DARRERA! s'ha tallat en sec, no per la "patilla" com es habitual si no pel propi alumini del canvi deixant una part encara en el suport i la resta penjant de la cadena...COLLONUT!
Estic a 8km de casa amb 33º C i no puc pedalar...sort que porto el telefon...
pd: les fotos estan fetes amb el telefon...no estava d'humor per anar a buscar la camara
El primer tram per ciutat fins arribar a st. daniel era per veure com estava, la temperatura segons un d'aquests termometres que hi ha dispersos per la ciutat era de 40º C, xifra que segur era exagerada pero tranquilament estavem a 33º! Arribo a st. daniel i començo a pujar per la llarga, plat mig i la calo m'esta matan, em trec el casc i continuu. A mitja pujada, quan estava començan a agafar ritme i sense fer cap estrevada ni res similar, he sentit com si se'm sortis la cadena i rapidament he tret el peu de la cala per posarlo a terra. Quan he anat a posar la cadena el seu lloc he vist que algo no estava be, entre mig hi havia algo que normalment no hi era...EL CANVI DE DARRERA! s'ha tallat en sec, no per la "patilla" com es habitual si no pel propi alumini del canvi deixant una part encara en el suport i la resta penjant de la cadena...COLLONUT!
Estic a 8km de casa amb 33º C i no puc pedalar...sort que porto el telefon...
pd: les fotos estan fetes amb el telefon...no estava d'humor per anar a buscar la camara
Re-inici
Avui comencem "de nou" el blog en aquest format nou perque es molt mes facil d'editar i personalitzar.
En el camp de l'entrenament no tinc res a posar perque m'he quedat a casa i he anata fer un tallat amb en santi que feia un segle que no el veia, dema BICI!!.
Si la vida et dona l'esquena, tocali el cul!
En el camp de l'entrenament no tinc res a posar perque m'he quedat a casa i he anata fer un tallat amb en santi que feia un segle que no el veia, dema BICI!!.
Si la vida et dona l'esquena, tocali el cul!
dijous, 19 de juny del 2008
Pels pèls!
Avui la jornada ha començat a les 5:45, que es l'hora en que he entrat a l'aigua. En les 3 primeres apnees per escalfar, a poca aigua, ja he vist força vida, inclosos dos espets que han passat de mi completament. Despres, a mes aigua, he tornat a veure un espet molt maco que nedava aprop de superficie i que ha passat a un 7 o 8 metres de mi sense fer la mes minima intencio d'acostar-se a pesar de que he fet servir tots els meus encants, sorolls, gestos seductors...etc.Les apnees s'anaven allargan fins a extrems inedits aquesta temporada: 2:35 a 11 metres! 2:10 a 18...etc
Quan he arribat al lloc on vaig agafar el llobarro de 4kg he preparat be la baixada i com que nomes hi ha 14 metres he baixat am una mica mes de mig pulmo. Un cop en el fons, com de costum estava plagat de castanyoles, un banc de rogers petits i sargs que s'anaven acostan i allunyan. Cap al final de l'apnea i quan ja em plantejava pujar he vist una ombra que es movia al fons, davant meu, rapidament s'ha acostat i he vist clar per la manera de nedar que era un llobarro, -de racio- he pensat i quan s'ha posat de perfil he apuntat i disparat!
l'he tocat? si, no? ai que no veig el tiro, pro la varilla penja del peix el problema es...ON l'he tocat?? el peix era mes gran del que semblava pero estava lluny, força lluny! la varilla li ha fet un piercing a la panxa i nomes ha atravessat pell sense tocar res mes!! al veure-ho he procurat controlar la pujada mentre mantenia certa tensio en el fil per evitar que es pogues estripar.
Al arribar a superficie miro el rellotge: 14m 2:10....joder....mentre recupero deixo que el peix es cansi sota meu i poc a poc vaig recuperan a ma fins que el poso entre les cames i el remato....deu fer 2kg!
Despres he anat provan a fer esperes fins al baix i tornan pero ja les forces anaven afluixan i el peix ja m'havia deixat satisfet, aixi que a les 8:30 ja era fora de l'aigua netejan el llobarro.Per desgracia l'aigua estava bastant plena de mini meduses que m'han deixat la cara feta un mapa...el turmell no m'ha donat problemes per nedar, si per caminar.
Quan he arribat al lloc on vaig agafar el llobarro de 4kg he preparat be la baixada i com que nomes hi ha 14 metres he baixat am una mica mes de mig pulmo. Un cop en el fons, com de costum estava plagat de castanyoles, un banc de rogers petits i sargs que s'anaven acostan i allunyan. Cap al final de l'apnea i quan ja em plantejava pujar he vist una ombra que es movia al fons, davant meu, rapidament s'ha acostat i he vist clar per la manera de nedar que era un llobarro, -de racio- he pensat i quan s'ha posat de perfil he apuntat i disparat!
l'he tocat? si, no? ai que no veig el tiro, pro la varilla penja del peix el problema es...ON l'he tocat?? el peix era mes gran del que semblava pero estava lluny, força lluny! la varilla li ha fet un piercing a la panxa i nomes ha atravessat pell sense tocar res mes!! al veure-ho he procurat controlar la pujada mentre mantenia certa tensio en el fil per evitar que es pogues estripar.
Al arribar a superficie miro el rellotge: 14m 2:10....joder....mentre recupero deixo que el peix es cansi sota meu i poc a poc vaig recuperan a ma fins que el poso entre les cames i el remato....deu fer 2kg!
Despres he anat provan a fer esperes fins al baix i tornan pero ja les forces anaven afluixan i el peix ja m'havia deixat satisfet, aixi que a les 8:30 ja era fora de l'aigua netejan el llobarro.Per desgracia l'aigua estava bastant plena de mini meduses que m'han deixat la cara feta un mapa...el turmell no m'ha donat problemes per nedar, si per caminar.
dimecres, 18 de juny del 2008
12km i Alarma!
Despres de la parada forçada d'ahir, que no vaig poder anar a la piscina, avui tenia intencio d'anar-hi fort...pero m'he tornat a quedar amb les ganes! Al final per no quedarme a casa m'he calçat les bambes i m'he marcat 10km d'asfalt fins al mas aliu, amb escorta personal en bici...(ma mare). El ritme ha estat suau perque dema a primera hora toca pesca i no volia carregar massa les cames o dema no podre anar a fons. Durant la tornada m'he regirat el turmell pero he pogut arribar sense mes problemes. Dema sera un gran dia, toca aigua!!
temps: 1h
distancia: 12km
canço: lonely day - system of a down
temps: 1h
distancia: 12km
canço: lonely day - system of a down
dilluns, 16 de juny del 2008
Dilluns, TORNEM-HI!
Despres de passar un diumenge de relax tranquil (i en bona companyia) avui tocava tornar a posar les cames en moviment. Estava realment sorpres perque el diumenge no tenia gens d'agulletes i en lluis tampoc perque va tornar a fer 3h de muntanya!!
Amb aquesta moral i el descans del diumenge he decidit fer la ruta de st. daniel - torre d'alta tensio (pel cami del tunel) - els angels - cami dels camions - st. miquel - sant daniel.
Sortida suau pero a ritme per veure que tal, al minut 30 estic a la torre d'alta tensio! comencem be!! decideixo apretar direccio els angels i quan portava una hora i 8min estic al santuari! i nomes he corregut en dos o tres trams. La baixada la faig mes rapida i corrent practicament tota l'estona parant nomes 2 o 3 min a descansar en els trams mes durs. Tan rapid he baixat que no he pensat en mirar el rellotge mes! fins arribar a st. daniel de nou, passant per st. miquel. Al mirar el rellotge m'emporto una bona sorpresa: 2h 27min!! he baixat bastant rapid i estic MOLT senser.
Al sortir feia sol i la calor apretava, uns 30º pero al arribar a dalt el cel ja estava tapat i tota la baixada ha sigut amb pluja fina pro molt mes fresc i agradable. L'unic incident ha sigut amb una pedra...al voler pujar per un marge d'una rasa i no calcular be...m'emportat la pedra am el genoll i m'he fet una rascada sense mes importancia pero el cop ha sigut doloros de collons!
Qui sap si dema n'hi haura mes i millor (pero toca fer piscina...)
temps total: 2:27
canço: No sex - significant other - limp bizkit
Amb aquesta moral i el descans del diumenge he decidit fer la ruta de st. daniel - torre d'alta tensio (pel cami del tunel) - els angels - cami dels camions - st. miquel - sant daniel.
Sortida suau pero a ritme per veure que tal, al minut 30 estic a la torre d'alta tensio! comencem be!! decideixo apretar direccio els angels i quan portava una hora i 8min estic al santuari! i nomes he corregut en dos o tres trams. La baixada la faig mes rapida i corrent practicament tota l'estona parant nomes 2 o 3 min a descansar en els trams mes durs. Tan rapid he baixat que no he pensat en mirar el rellotge mes! fins arribar a st. daniel de nou, passant per st. miquel. Al mirar el rellotge m'emporto una bona sorpresa: 2h 27min!! he baixat bastant rapid i estic MOLT senser.
Al sortir feia sol i la calor apretava, uns 30º pero al arribar a dalt el cel ja estava tapat i tota la baixada ha sigut amb pluja fina pro molt mes fresc i agradable. L'unic incident ha sigut amb una pedra...al voler pujar per un marge d'una rasa i no calcular be...m'emportat la pedra am el genoll i m'he fet una rascada sense mes importancia pero el cop ha sigut doloros de collons!
Qui sap si dema n'hi haura mes i millor (pero toca fer piscina...)
temps total: 2:27
canço: No sex - significant other - limp bizkit
dissabte, 14 de juny del 2008
4 hores 30 minuts NON STOP
Avui era un dia...no no, avui era EL dia. La nit ha sigut curta, 3 hores de son no donen per mes i els nervis eren ben presents. Com si tornes a tenir 10 anys i l'endema hagues d'anar d'excursio! Tenia posat el despertador a les 5 del mati pero a les 4 ja estava despert i com que no m'agrada estar al llit sense dormir m'he aixecat per fer alguns estiraments, poca cosa i molt suau. A les 5 ja estava esmorzant lleuger: una torrada am pernil dolç, un platan i un got de suc d'arros (una especie de llet de soja pero mes dolça). Despres de menjar toca preparar la motxilla, una camelbak MULE amb una bossa de 1.5l d'aigua, un bido de 750ml d'isostar, 2 gels powerbar, 2 platans...NO, no vaig a fer cap travessa pero la idea de passar gana no m'ha agradat mai.
Son les 6 i estic esperant en Lluis a Sant daniel, ell es el responsable (o el culpable...depen de com t'ho miris :) de que sigui aqui. A les 6:01 ja estem tots dos amb els cotxes aparcats i comença el briefing:
Lluis: tenia pensat fer St. Daniel - Els angels (per la font dels lleons) - St. daniel (abituallament) - La casa de les figues (o com es digui) pel cami del tunel de l'autovia - St. miquel - St. daniel. Aproximadament 5 hores....Marc: eh.....uhm....val...entesos, d'acord (cara de poker)
A continuacio ja ha sigut bufar i fer AMPOLLES.....(peu dret) caminant ens hem plantat als angels en 1 hora i mitja, a continuacio em baixat mig corrent fins als cotxes a agafar mes liquids i em tornat a pujar. La segona pujada ja no ha sigut tan fluida com la primera, les 2:30 anteriors ja es notaven i la pujada ha sigut mes dura. Despres apretada de cul fins a st. miquel fent l'ultim tram a bon ritme (ens acostem a les 4 hores) i baixada corrent fins a st. daniel pero pel convent (4:30)
A pesar de l'esforç estavem tremendament sensers tots dos! el calçat "poc adecuat", l'abundancia d'aigua i el terreny irregular m'han passat una mica de factura, sobretot en el peu dret pero res destacable. Les motxilles "lleugeres" s'han mostrat molt utils i comodes.
conclusio:Estem com toros!!! pro com que som catalans...estem com un burro catala! despres d'arribar a casa i mirarme els peus he quedat sorpres al veure que en prou feines tenia alguna zona vermella en els peus! Aixo si muscularment s'ha de millorar força, tot i que tenim bona capacitat aerobica, la musculatura de cames pateix força i aquestes distancies fan que surtin les mancances.
temps: 4h 30min
km: qui sap 25...30....40...km?¿?
canço: We are the champions - Queen!
Son les 6 i estic esperant en Lluis a Sant daniel, ell es el responsable (o el culpable...depen de com t'ho miris :) de que sigui aqui. A les 6:01 ja estem tots dos amb els cotxes aparcats i comença el briefing:
Lluis: tenia pensat fer St. Daniel - Els angels (per la font dels lleons) - St. daniel (abituallament) - La casa de les figues (o com es digui) pel cami del tunel de l'autovia - St. miquel - St. daniel. Aproximadament 5 hores....Marc: eh.....uhm....val...entesos, d'acord (cara de poker)
A continuacio ja ha sigut bufar i fer AMPOLLES.....(peu dret) caminant ens hem plantat als angels en 1 hora i mitja, a continuacio em baixat mig corrent fins als cotxes a agafar mes liquids i em tornat a pujar. La segona pujada ja no ha sigut tan fluida com la primera, les 2:30 anteriors ja es notaven i la pujada ha sigut mes dura. Despres apretada de cul fins a st. miquel fent l'ultim tram a bon ritme (ens acostem a les 4 hores) i baixada corrent fins a st. daniel pero pel convent (4:30)
A pesar de l'esforç estavem tremendament sensers tots dos! el calçat "poc adecuat", l'abundancia d'aigua i el terreny irregular m'han passat una mica de factura, sobretot en el peu dret pero res destacable. Les motxilles "lleugeres" s'han mostrat molt utils i comodes.
conclusio:Estem com toros!!! pro com que som catalans...estem com un burro catala! despres d'arribar a casa i mirarme els peus he quedat sorpres al veure que en prou feines tenia alguna zona vermella en els peus! Aixo si muscularment s'ha de millorar força, tot i que tenim bona capacitat aerobica, la musculatura de cames pateix força i aquestes distancies fan que surtin les mancances.
temps: 4h 30min
km: qui sap 25...30....40...km?¿?
canço: We are the champions - Queen!
divendres, 13 de juny del 2008
Entrenar piscina
Avui he pogut entrenar tranquilament a la piscina, al arribar m'he trobat que no podia aparcar perque aquest cap de setmana fan alguna cosa i han posat cintes perque no es pugui aparcar. Al final he deixat el cotxe practicament a l'espai girones.
Un cop dins l'aigua no era un dia de bones sensacions, em pesava tot (tambe he dormit poc) i les apnees no han estat res de l'altra mon pero he pogut completar totes les series (alguna mes justa del compte).
Despres he volgut nedar sense aletes....i aqui ha vingut la decepcio...fa tan que nedo amb aletes que sense elles em sento que no en se, vaig parat, m'enfonso...quina agonia! intentare trobar la manera de corretgir aixo i millorar aquesta faceta perque l'entrenament amb aletes m'ha anat molt be per les cames pero si algun dia vull participar en un triatlo...ho porto NEGRE!
Dema dia 14 de juny, dissabte, a les 6 a.m. tenim una cita amb la muntanya per posarnos a prova amb en lluis...5 hores de caminada a fons ens esperen...si les cames ens aguanten!!!
Un cop dins l'aigua no era un dia de bones sensacions, em pesava tot (tambe he dormit poc) i les apnees no han estat res de l'altra mon pero he pogut completar totes les series (alguna mes justa del compte).
Despres he volgut nedar sense aletes....i aqui ha vingut la decepcio...fa tan que nedo amb aletes que sense elles em sento que no en se, vaig parat, m'enfonso...quina agonia! intentare trobar la manera de corretgir aixo i millorar aquesta faceta perque l'entrenament amb aletes m'ha anat molt be per les cames pero si algun dia vull participar en un triatlo...ho porto NEGRE!
Dema dia 14 de juny, dissabte, a les 6 a.m. tenim una cita amb la muntanya per posarnos a prova amb en lluis...5 hores de caminada a fons ens esperen...si les cames ens aguanten!!!
dijous, 12 de juny del 2008
Dia de M.....
Avui ha sigut un d'aquells dies....Aquells que t'aixeques a les 2 (despres d'haver treballat tota la nit) i esperes passar una bona tarda abans d'anar altre cop a la feina. El pla era senzill, dinar i anar a la piscina a entrenar una mica.
Entre pitus i flautes quan arribava a la piscina eren les 5 i no hi havua ningu a la de 25m. La petita estava plena de petits essers cridaners, tremendament estridents i fins i tot irritants pero la meva estava lliure, tota per mi sol.Despres de començar l'entreno i just a mitat de fer unes series trec el cap de l'aigua i veig que esta ple de mainada per tot arreu, tinc la sensacio que m'estan rodejan, poc a poc va quedant menys espai lliure i la meva irritacio va en augment. En la seguent serie els meus pressagis es fan realitat i tres projectes de persona miran amb desig cap a l'aigua indiferents al fet que jo estic entrenant. Despres de pensar-s'ho una mica es llencen i alla s'acaba el meu entrenament. Mentre surto de l'aigua maleint els progenitors d'aquells menuts (que no son culpables de res) veig la cara de la mare...orgullosa de veure com esquitxen i es mouen dins l'aigua com pollets d'anec. La busco amb la mirada per deixar-li clar el meu mal estar pero ella segueix encisada els seus polls desde la piscina petita i jo, vençut, men vaig cap a la dutxa despres de poc mes de mitja hora d'entreno...i la resta de la tarda a la .ERDA!
a treballar
let it go - limp bizkit
Entre pitus i flautes quan arribava a la piscina eren les 5 i no hi havua ningu a la de 25m. La petita estava plena de petits essers cridaners, tremendament estridents i fins i tot irritants pero la meva estava lliure, tota per mi sol.Despres de començar l'entreno i just a mitat de fer unes series trec el cap de l'aigua i veig que esta ple de mainada per tot arreu, tinc la sensacio que m'estan rodejan, poc a poc va quedant menys espai lliure i la meva irritacio va en augment. En la seguent serie els meus pressagis es fan realitat i tres projectes de persona miran amb desig cap a l'aigua indiferents al fet que jo estic entrenant. Despres de pensar-s'ho una mica es llencen i alla s'acaba el meu entrenament. Mentre surto de l'aigua maleint els progenitors d'aquells menuts (que no son culpables de res) veig la cara de la mare...orgullosa de veure com esquitxen i es mouen dins l'aigua com pollets d'anec. La busco amb la mirada per deixar-li clar el meu mal estar pero ella segueix encisada els seus polls desde la piscina petita i jo, vençut, men vaig cap a la dutxa despres de poc mes de mitja hora d'entreno...i la resta de la tarda a la .ERDA!
a treballar
let it go - limp bizkit
dimecres, 11 de juny del 2008
Caminada per st. miquel
Avui tocava entrenar cames pero m'ho he pres am calma perque quan m'he aixecat, a la 1:30 :D (pq aquesta nit treballo), tenia el muscul de la tibia molt carregat d'ahir amb les aletes. Aixi que despres de dinar m'he vestit am les gales de malla i m'he dirigit cap a st. miquel, he aparcat al costat del convent com sempre i he arrancat.He decidit pujar per l'esquerra, fer directe sant miquel i despres tornar per la font dels lleons. La cosa ha anat força be, ritme fort pero sense correr i les molesties a la cama desde el km1....
La calor ja s'ha fet notar i a estones tenia ganes de tirar la motxilla i les ulleres de sol a pendre pel...Poc a poc he anat escalfant i he deixat de pensar en la cama....per pensar en el dit petit del peu dret que fregava am alguna costura del mtijo...quin pupes! Bromes apart no he afluixat el ritme i en les pujades estava realment comode, en canvi baixant la tibia molestava força.
Al tram final, ja de cami cap a la font dels lleons, he trobat unes quantes maduixes de bosc que tenia intencio de portar a casa, algunes eren molt maques i estaven molt madures i he tingut la brillant idea de posarmeles a la butxaca ^_^'
Quan he arribat al cotxe tenia una "deconstruccio de maduixes del bosc tebies amb aromes d'estiu". Em sabia greu tirar-les i me les he menjat igualment....(els sucres naturals sempre son benvinguts!)l'ultim tram l'he fet corrent pq ja m'avurria...
temps total: 2:30h
km: ni idea
La calor ja s'ha fet notar i a estones tenia ganes de tirar la motxilla i les ulleres de sol a pendre pel...Poc a poc he anat escalfant i he deixat de pensar en la cama....per pensar en el dit petit del peu dret que fregava am alguna costura del mtijo...quin pupes! Bromes apart no he afluixat el ritme i en les pujades estava realment comode, en canvi baixant la tibia molestava força.
Al tram final, ja de cami cap a la font dels lleons, he trobat unes quantes maduixes de bosc que tenia intencio de portar a casa, algunes eren molt maques i estaven molt madures i he tingut la brillant idea de posarmeles a la butxaca ^_^'
Quan he arribat al cotxe tenia una "deconstruccio de maduixes del bosc tebies amb aromes d'estiu". Em sabia greu tirar-les i me les he menjat igualment....(els sucres naturals sempre son benvinguts!)l'ultim tram l'he fet corrent pq ja m'avurria...
temps total: 2:30h
km: ni idea
dimarts, 10 de juny del 2008
Sortida de pesca a st. feliu de guixols
Aquest mati he anat a pescar! per fi, ja tenia la pell escamada...El dia a començat a les 4:30, de fet una mica abans ja m'he despertat (el despertador estava posat a aquesta hora) he aprofitat i he mirat la previsio del temps i res havia canviat respecte ahir; el dia pinta molt be!a les 5:40 ja estava dins l'aigua i amb poca claror encara, els peixos tot just eren ombres i les ombres sovint eren algues. Ja se sap que no per molt matinar...A la 4 baixada "al lloc de les dorades" me n'ha aparagut una, venia alta i en direccio ascendent...estava masa aprop per fer un bon tret i m'he esperat a que es gires. Incomprensiblement he fallat a pesar d'estar a escasos dos metres de la punta de la varilla -es confirma que les dorades em tenen mania i que jo nomes se tirar en tirs horitzontals-.Enlloc de seguir el cami habitual decideixo separarme de la costa i visitar el baix per veure si tinc mes sort i hi ha alguna dorada mes confiada; al cap de dues o tres baixades, em poso sobre el baix a uns 14 metres, el fons esta a uns 19 i tot esta cobert de bogues i castanyoles. Mentre em distrec am uns sargs "tirables" sento la presencia d'alguna cosa a la meva dreta, força per sobre meu; giro el cap i veig una dorada a un metre de mi que em mira tranquila. com que vaig be de temps (la baixada l'he preparat be i tot just porto un minut) espero que se separi una mica mentre vaig encarant-la amb el fusell. de cop comença a accelerar i allunyar-se aixi que estiro el braç i disparo.En un primer moment tinc la impressio que he tornat a fallar pero despres veig com la dorada te "un espasme" i es posa de costat...aquesta no marxa....Al cap d'una estona i una mica mes enlla he agafat un sarg en mig d'un combat entre una morena (molt grossa) i un tord, un fet insolit que m'ha regalat el dia. Mentre mirava el combat els sargs han començat a rodejarme i he pogut triar a plaer quin disparar.Al sortir he trobat una sepia despistada que tambe ha vingut amb mi.podria haber insistit pero he estat pescant tota l'estona a mes de 15m (un maxim de 24!!!) i amb apnees entre els 1:40 i els 2:10 aixi que a les 8:30 ja estava fora de l'aigua per no esgotarme massa.un dia collonut!
dilluns, 9 de juny del 2008
Que hi tinc al cap
Ara mateix, aqui a la feina, tinc unes quantes coses al cap:
1a el MDS, per culpa d'en Lluis em va ficar al cap la marato de sables i ara nomes faig que pensar-hi! ahir vam anar a comprar la motxilla amb la que "representa" que es corre aquesta prova...una moxilla monedero...costa creure que am aixo pugui sobreviure 5 dies pel desert...
la motxilla:raidlight evolution
2a anar a pescar!! fa una setmana que no hi vaig...dimarts peti qui peti hi vaig!
3a entrenar! tinc ganes de correr una marato...fer btt...pro l'esquena no m'aguanta i m'haig de dosificar....ara mateix em fa molt mal el costat dret de l'esquena.
pd: dema haig de portar la ST a que em mirin el problema am l'indicador de marxes!
soc amo del meu silenci....
No cal presentacio
Aqui comença el meu blog. Una especie de valvula d'escapament per poder-me desfogar quan calgui, explicar el que em vingui de gust o mantenir ordenat el meu dia a dia. Jo ho veig gairebe com un diari personal pero accessible desde qualsevol lloc i on poder deixar anar una mica la pseudo-creativitat literaria.Tematicament parlant, hi haura una varietat important:-La pesca submarina, l'apnea i la fotografia submarina, el submarinisme.-El BTT, el running i les caminades per la muntanya.-Les motos, m'encanten, tinc una triumph street triple que cada cop que la miro em fa sentir orgullos, no em penedeixo gens de comprar-la tot i que per 1 mes...vaig pagar el p..o iva mes car i ara la mateixa moto val 700€ menys... la sort i jo no som amics.Tampoc descarto ficar algun dels meus intents de monoleg de quan tinc el dia..."tontu"la frase: ets amo del teu silenci, esclau de les teves paraules.la canço: behind blue eyes, limp bizkit - results may varyMarc Ballarin Sala
Subscriure's a:
Missatges (Atom)