Repte superat...I de quina manera!

Avui ha sigut el gran dia, un dia que ha començat exageradament aviat, a les 2 a.m. a casa en lluis on hem agafat el cotxe per anar cap a queralbs. 1 hora i mitja mes tard arribavem a desti i aparcavem el cotxe:

Despres ens equipem be (gels, aigua, barretes, pasta, entrepa...) i ens posem en marxa...


El desti? el primer: nuria a una mica mes de 6km i amb un desnivell positiu de 700metres (que no es poca cosa)

Son encara no les 4 del mati quan comencem a pujar a nuria i nomes tenim com a guia uns leds que portem al cap i la unica companyia de les salamandres...que estan per tot arreu! n'hi havia una cada 5 o 6 metros! Apart d'aixo tambe tenien els ulls d'un mussol vigilant-nos des de la copa d'un arbre.

Una hora i 40 minuts despres arribem a la creu que dona la benvinguda a la vall de nuria (mes rapid del que ens pensavem i es que, a excepcio d'un petit problema amb la meva esquena, hem anat molt be pujant a un ritme constant)

Un cop a nuria buscquem l'indicador cap al nostre proxim desti: el puigmal, a 2900metres, suposa una pujada amb un desnivell acumulat de 1000metres (ESPECTACULAR, una pujada brutal)

Pero no tot podia ser tan facil i, a pesar de l'indicador, tardem 30 minuts a trobar el cami cap al puigmal (tot aixo mentre un maleit gos no deixa de bordarnos) un cop el trobem el tornem a perdre i tardem uns 30 min mes a posar-nos en el bon cami....

...cami que compartim amb les senyores del lloc...les vaques que amablement i mitjançant els seus excrements ens van indicant el cami a seguir. Es evident que no estan acostumades a que ningu les molesti a quarts de 6 del mati i d'aqui la seva cara de sorpresa al veure'ns pujar mentre elles donen de mamar als seus petits. Per no entrar en conflictes territorials i com que elles hi eren abans, ens desviem del cami per no "tallar-los el rollo" mentre esquivem tifes com si allo fos un camp de mines...

Poc a poc va clarejant i nosaltres seguim pujant cap al puigmal. Apart de les vaques trobem caballs i uns mini corredors: els isards. De fet el que els troba es en lluis que te una vista d'aliga! jo tinc feina en mantenir els meus peus lluny de les mines de vaques...mentre ell intenta fotografiar la fauna autoctona.

Seguim la pujada al puigmal i en alguns moments es fa durissima. El dia es va obrint pero no pinta gens be. Tot esta cobert de nuvols i boira i no es veuen ni els cims de les muntanyes que ens envolten. Nosaltres poc a poc seguim endavant...

En alguns moments sembla que el dia s'ha d'obrir, pero es un miratge momentani i de seguida es tapa de nou. Per moments la visibilitat no superava els 10 metres a la rodona i no permetia cap tipus d'orientacio...

abans d'arribar al puigmal hem pogut sorprendre aquest isard, que gracies al vent que teniem en contra no ens ha sentit arribar.

De cami cap al puigmal, pujada criminal.....i visibilitat de m...

Recuperant forces abans de l'ascensio final.

Fent el cim...indescriptible (llastima de condicions atmosferiques

I continuem cap als seguents cims. Aquest es especial, unic...l'unic que TE UN CARTELL AMB EL NOM DEL CIM! no es tan dificil si us plau!

Un cop a la carena de les muntanyes era relativament facil arribar al següent pic i aixi els hem anat encadenant...

Un rere l'altra....

Fins que ens hem passat de llarg...literalment, en el pic de l'eyna ens hem equivocat i hem tirat cap a frança! quin calvari...no hi havia manera de trobar el noufonts ni el noucreus! Hem estat a punt de fer una bestiesa i tirar pel dret pero finalment s'ha imposat el seny i hem decidit desfer part del cami fins anar a trobar el refugi del cim de les aligues. Pel cami hem trobat dos francesos (bastant grans pero amb un co...ns com un toro) que ens han sapigut indicar "on" ens hem equivocat. Un cop solucionat el problema i vist que haviem fet un bon tros de manera inutil (i que despres hem tingut que desfer...hem decidit baixar cap a nuria...PEL DRET.

Quina brillant idea! si sembla que esta aqui mateix i el cami es una baixadeta de no res...Maleïda percepcio....Resulta que de baixadeta res...i aqui mateix NO HI HA RES. hem tardat mes d'una hora en arribar a nuria baixant muntanya avall per una tartera que era un suicidi pels nostres turmells. Encara no se molt be com...pero ens n'hem sortit....

I hem arribat a NURIA! on hem dinat i fet un cafe abans de enfilar el cami de tornada a Queralbs, Baixant molt mes rapid del previst per que anavem "Molt sobrats" i es que l'entrenament de l'ultim mes s'ha notat i MOLT!

FInalment i despres d'11 hores hem arribat a queralbs on hem pogut gaudir de la nostra victoria personal, fent un recorregut exigent, en alguns moments tecnic i amb unes condicions molt distants de les ideals. Aqui estem doncs, en Lluis un home d'acer de 35 anys capaç d'aguantar el que no esta escrit i amb una fortalesa brutal....i jo mateix un massoquista de 25 anys capaç d'apuntar-se al que faci falta amb l'unic objectiu de posar-se a prova a si mateix. Som un equip COLLONUT!

Conclusio: en comparacio amb el repte del mes passat (st. feliu) aquest ha estat mes divertit, mes intens, mes fisic i mes gratificant en tots els sentits possibles. Apart l'hem completat amb una facilitat que ens ha sorpres moltissim a nosaltres mateixos i que demostra el bon fer dels entrenaments! El següent repte ja es la la matagalls-montserrat i aixo son paraules majors, pero despres de lo d'avui no tinc cap dubte de que ho farem i molt be!

dema mes i millor! (pero sera dificil ja!)

PD: volia extendrem mes amb les anecdotes pero estic que em cauen els pets...potser dema completo amb fotos den Lluis i comentaris seus. Si no, un altre dia!