Al arribar a colera el mar te una pinta preciosa, com de costum en aquesta abrupte i al mateix temps tremendament seductora costa brava.
A les 10:40 entro a l'aigua i començo a nedar mar endins, he sortit de la platja aixi que tinc feina. Colera no destaca per la profunditat, es gairebe impossible superar els 25m de profunditat si no vas a una punta molt exposada. El fons es mixte de sorra i roca esquitxada per la omnipresent posidonia. l'Aigua tenyida lleugerament de blau fa que perdi la sensacio de profunditat degut a la claredat (destacable) que presenta. Es veu el fons a 13 metres i aixo ja es molt.
La primera mala noticia arriba al fer la 1a baixada al fons i notar com un calfred m'atravessa el cos començant per la cara al arribar als 11 metres...la termoclina! es molt marcada i esta molt alta per l'epoca de l'any. Per sobre l'aigua esta a 22ºC i per sota a 19ºC i aixo suposa un canvi massa brusc per als peixos aixi que decideixo buscar aigua menys profundes....i he encertat!
Al arribar a una pendent que va dels 12m als 6 veig un grup de dentols d'entre 1 i 3kg que es passeja lent i distant; es com si notessin que estic just al limit de l'aigua freda i no volen acostar-se per no agafar un costipat.
Provo a esperar-los des de tots els punts que se'm acudeixen i veig com sempre apareixen per sobre la meva posicio, neden a mitja aigua, a uns 8 metres de profunditat i jo estic a uns 11. De tant en tant apareix alguna silueta imponent pero sempre molt apatics i distants, neden lents mentre m'observen. Vaig allargant les apnees ajudat per l'aigua freda i per la poca profunditat i en alguna de les esperes arribo a tenir a tir algun exemplar de mes de 2kg pero no ho veig clar o m'agafa desprevingut (van entrant des de tot arreu). Al final en una bona baixada ho aconsegueixo:
-Decideixo atacar des de sota la termoclina, remuntar assetjant per una esquerda fins als 10 metres i alla esperar, al apareixer retrocedeixo amagant-me dins l'esquerda mentre encaro el fusell cap a on son ells. Entre el grup apareix un exemplar molt bonic. Ronda els 4kg i sel veu igual de timid que la resta pero al amagar-me la seva reaccio es diferent. M'enfila directe cap a mi pero molt per sobre de la meva posicio, uns 2 metres per sobre del meu cap, ve en diagonal, tranquil i molt relaxat, sembla mes una dorada que un dentol! el tinc a tir pero si disparo sera de cara i d'avall cap amunt i no m'agrada. M'espero una mica mes, el tinc molt aprop...sembla que es gira...SI! BANG!el tir li va just darrera el cap i el peix no corre gaire. Agafo el fil am força i evito que tregui carret mentre remonto cap a la superficie. Miro el D3: 2:16 deu ni do!
El pujo a ma i el remato sense problemes...ja podem tornar a la platja on em converteixo en l'atraccio de la majoria dels presents. El moment mes vergonyos es quan ensenyo el peix a la familia i la gent d'alla, comença a acostar-se aplaudint...m'he sentit molt ridicul en aquell moment!
-La cara es de felicitat...pero dissimulo molt be quan hi ha gent al meu costat... :P
al final 4,3kg de dentol pescat a 10 metres amb una apnea de 2:16....quedara per el record, per sempre!
Despres de dinar tornada a la realitat de girona, rutina de gimnas i ara toca anar a treballar! ha sigut un dia de 10!!! no se si dema ho podre superar...pero que coi, ho intentare!
dema mes i millor!
canço: rape me - nirvana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada