Al final no era fatiga. Segurament el que tinc es una passa d'estomac perque no paro de sentir el moviment dels intestins...i les uniques carreres que faig son fins al lavabo. Deixarem passar el dia fent bondat i cuidant el que menjo i dema veure com vaig....
dema mes i espero que millor!
diumenge, 31 d’agost del 2008
dissabte, 30 d’agost del 2008
Dia de fatiga
Dia raro de collons! m'he aixecat amb malestar general i amb ganes de no fer res! per sort nomès tinc deu hores de feina per endavant... i aguantar la última nit de la Margui. Demà espero estar a tope una altra vegada i començar la setmana amb bon peu! No se que faré, però no em penso quedar a casa!
avui l' únic que he fet de profit es fer una volta amb moto, m'ha tocat l'aire i m´he sentit millor.
Demà mes i millor
Margui: Jo avui m'he llevat bastant d' hora...volia aprofitar el màxim el dia d'avui i a les 4.30 es una bona hora per començar a fer alguna cosa...tampoc m'agrada deixar hores mortes pel mig! He anat a fer una volta a l 'estany de banyoles a peu, poc a poc i bona lletra! He menjat mores que m'he trobat pel camì i he fet un panache!!! mmmm molt bona recompensa!!!
Demà farè el gandul!!! diumenge porc!
avui l' únic que he fet de profit es fer una volta amb moto, m'ha tocat l'aire i m´he sentit millor.
Demà mes i millor
Margui: Jo avui m'he llevat bastant d' hora...volia aprofitar el màxim el dia d'avui i a les 4.30 es una bona hora per començar a fer alguna cosa...tampoc m'agrada deixar hores mortes pel mig! He anat a fer una volta a l 'estany de banyoles a peu, poc a poc i bona lletra! He menjat mores que m'he trobat pel camì i he fet un panache!!! mmmm molt bona recompensa!!!
Demà farè el gandul!!! diumenge porc!
dijous, 28 d’agost del 2008
Repte superat...I de quina manera!
Avui ha sigut el gran dia, un dia que ha començat exageradament aviat, a les 2 a.m. a casa en lluis on hem agafat el cotxe per anar cap a queralbs. 1 hora i mitja mes tard arribavem a desti i aparcavem el cotxe:
Despres ens equipem be (gels, aigua, barretes, pasta, entrepa...) i ens posem en marxa...
El desti? el primer: nuria a una mica mes de 6km i amb un desnivell positiu de 700metres (que no es poca cosa)
Son encara no les 4 del mati quan comencem a pujar a nuria i nomes tenim com a guia uns leds que portem al cap i la unica companyia de les salamandres...que estan per tot arreu! n'hi havia una cada 5 o 6 metros! Apart d'aixo tambe tenien els ulls d'un mussol vigilant-nos des de la copa d'un arbre.
Una hora i 40 minuts despres arribem a la creu que dona la benvinguda a la vall de nuria (mes rapid del que ens pensavem i es que, a excepcio d'un petit problema amb la meva esquena, hem anat molt be pujant a un ritme constant)
Un cop a nuria buscquem l'indicador cap al nostre proxim desti: el puigmal, a 2900metres, suposa una pujada amb un desnivell acumulat de 1000metres (ESPECTACULAR, una pujada brutal)
Poc a poc va clarejant i nosaltres seguim pujant cap al puigmal. Apart de les vaques trobem caballs i uns mini corredors: els isards. De fet el que els troba es en lluis que te una vista d'aliga! jo tinc feina en mantenir els meus peus lluny de les mines de vaques...mentre ell intenta fotografiar la fauna autoctona.
Seguim la pujada al puigmal i en alguns moments es fa durissima. El dia es va obrint pero no pinta gens be. Tot esta cobert de nuvols i boira i no es veuen ni els cims de les muntanyes que ens envolten. Nosaltres poc a poc seguim endavant...
En alguns moments sembla que el dia s'ha d'obrir, pero es un miratge momentani i de seguida es tapa de nou. Per moments la visibilitat no superava els 10 metres a la rodona i no permetia cap tipus d'orientacio...
De cami cap al puigmal, pujada criminal.....i visibilitat de m...
Recuperant forces abans de l'ascensio final.
Fent el cim...indescriptible (llastima de condicions atmosferiques
I continuem cap als seguents cims. Aquest es especial, unic...l'unic que TE UN CARTELL AMB EL NOM DEL CIM! no es tan dificil si us plau!
Un cop a la carena de les muntanyes era relativament facil arribar al següent pic i aixi els hem anat encadenant...
Un rere l'altra....
Quina brillant idea! si sembla que esta aqui mateix i el cami es una baixadeta de no res...Maleïda percepcio....Resulta que de baixadeta res...i aqui mateix NO HI HA RES. hem tardat mes d'una hora en arribar a nuria baixant muntanya avall per una tartera que era un suicidi pels nostres turmells. Encara no se molt be com...pero ens n'hem sortit....
I hem arribat a NURIA! on hem dinat i fet un cafe abans de enfilar el cami de tornada a Queralbs, Baixant molt mes rapid del previst per que anavem "Molt sobrats" i es que l'entrenament de l'ultim mes s'ha notat i MOLT!
FInalment i despres d'11 hores hem arribat a queralbs on hem pogut gaudir de la nostra victoria personal, fent un recorregut exigent, en alguns moments tecnic i amb unes condicions molt distants de les ideals. Aqui estem doncs, en Lluis un home d'acer de 35 anys capaç d'aguantar el que no esta escrit i amb una fortalesa brutal....i jo mateix un massoquista de 25 anys capaç d'apuntar-se al que faci falta amb l'unic objectiu de posar-se a prova a si mateix. Som un equip COLLONUT!
Conclusio: en comparacio amb el repte del mes passat (st. feliu) aquest ha estat mes divertit, mes intens, mes fisic i mes gratificant en tots els sentits possibles. Apart l'hem completat amb una facilitat que ens ha sorpres moltissim a nosaltres mateixos i que demostra el bon fer dels entrenaments! El següent repte ja es la la matagalls-montserrat i aixo son paraules majors, pero despres de lo d'avui no tinc cap dubte de que ho farem i molt be!
Despres ens equipem be (gels, aigua, barretes, pasta, entrepa...) i ens posem en marxa...
El desti? el primer: nuria a una mica mes de 6km i amb un desnivell positiu de 700metres (que no es poca cosa)
Son encara no les 4 del mati quan comencem a pujar a nuria i nomes tenim com a guia uns leds que portem al cap i la unica companyia de les salamandres...que estan per tot arreu! n'hi havia una cada 5 o 6 metros! Apart d'aixo tambe tenien els ulls d'un mussol vigilant-nos des de la copa d'un arbre.
Una hora i 40 minuts despres arribem a la creu que dona la benvinguda a la vall de nuria (mes rapid del que ens pensavem i es que, a excepcio d'un petit problema amb la meva esquena, hem anat molt be pujant a un ritme constant)
Un cop a nuria buscquem l'indicador cap al nostre proxim desti: el puigmal, a 2900metres, suposa una pujada amb un desnivell acumulat de 1000metres (ESPECTACULAR, una pujada brutal)
Pero no tot podia ser tan facil i, a pesar de l'indicador, tardem 30 minuts a trobar el cami cap al puigmal (tot aixo mentre un maleit gos no deixa de bordarnos) un cop el trobem el tornem a perdre i tardem uns 30 min mes a posar-nos en el bon cami....
...cami que compartim amb les senyores del lloc...les vaques que amablement i mitjançant els seus excrements ens van indicant el cami a seguir. Es evident que no estan acostumades a que ningu les molesti a quarts de 6 del mati i d'aqui la seva cara de sorpresa al veure'ns pujar mentre elles donen de mamar als seus petits. Per no entrar en conflictes territorials i com que elles hi eren abans, ens desviem del cami per no "tallar-los el rollo" mentre esquivem tifes com si allo fos un camp de mines...
Poc a poc va clarejant i nosaltres seguim pujant cap al puigmal. Apart de les vaques trobem caballs i uns mini corredors: els isards. De fet el que els troba es en lluis que te una vista d'aliga! jo tinc feina en mantenir els meus peus lluny de les mines de vaques...mentre ell intenta fotografiar la fauna autoctona.
Seguim la pujada al puigmal i en alguns moments es fa durissima. El dia es va obrint pero no pinta gens be. Tot esta cobert de nuvols i boira i no es veuen ni els cims de les muntanyes que ens envolten. Nosaltres poc a poc seguim endavant...
En alguns moments sembla que el dia s'ha d'obrir, pero es un miratge momentani i de seguida es tapa de nou. Per moments la visibilitat no superava els 10 metres a la rodona i no permetia cap tipus d'orientacio...
abans d'arribar al puigmal hem pogut sorprendre aquest isard, que gracies al vent que teniem en contra no ens ha sentit arribar.
De cami cap al puigmal, pujada criminal.....i visibilitat de m...
Recuperant forces abans de l'ascensio final.
Fent el cim...indescriptible (llastima de condicions atmosferiques
I continuem cap als seguents cims. Aquest es especial, unic...l'unic que TE UN CARTELL AMB EL NOM DEL CIM! no es tan dificil si us plau!
Un cop a la carena de les muntanyes era relativament facil arribar al següent pic i aixi els hem anat encadenant...
Un rere l'altra....
Fins que ens hem passat de llarg...literalment, en el pic de l'eyna ens hem equivocat i hem tirat cap a frança! quin calvari...no hi havia manera de trobar el noufonts ni el noucreus! Hem estat a punt de fer una bestiesa i tirar pel dret pero finalment s'ha imposat el seny i hem decidit desfer part del cami fins anar a trobar el refugi del cim de les aligues. Pel cami hem trobat dos francesos (bastant grans pero amb un co...ns com un toro) que ens han sapigut indicar "on" ens hem equivocat. Un cop solucionat el problema i vist que haviem fet un bon tros de manera inutil (i que despres hem tingut que desfer...hem decidit baixar cap a nuria...PEL DRET.
Quina brillant idea! si sembla que esta aqui mateix i el cami es una baixadeta de no res...Maleïda percepcio....Resulta que de baixadeta res...i aqui mateix NO HI HA RES. hem tardat mes d'una hora en arribar a nuria baixant muntanya avall per una tartera que era un suicidi pels nostres turmells. Encara no se molt be com...pero ens n'hem sortit....
I hem arribat a NURIA! on hem dinat i fet un cafe abans de enfilar el cami de tornada a Queralbs, Baixant molt mes rapid del previst per que anavem "Molt sobrats" i es que l'entrenament de l'ultim mes s'ha notat i MOLT!
FInalment i despres d'11 hores hem arribat a queralbs on hem pogut gaudir de la nostra victoria personal, fent un recorregut exigent, en alguns moments tecnic i amb unes condicions molt distants de les ideals. Aqui estem doncs, en Lluis un home d'acer de 35 anys capaç d'aguantar el que no esta escrit i amb una fortalesa brutal....i jo mateix un massoquista de 25 anys capaç d'apuntar-se al que faci falta amb l'unic objectiu de posar-se a prova a si mateix. Som un equip COLLONUT!
Conclusio: en comparacio amb el repte del mes passat (st. feliu) aquest ha estat mes divertit, mes intens, mes fisic i mes gratificant en tots els sentits possibles. Apart l'hem completat amb una facilitat que ens ha sorpres moltissim a nosaltres mateixos i que demostra el bon fer dels entrenaments! El següent repte ja es la la matagalls-montserrat i aixo son paraules majors, pero despres de lo d'avui no tinc cap dubte de que ho farem i molt be!
dema mes i millor! (pero sera dificil ja!)
PD: volia extendrem mes amb les anecdotes pero estic que em cauen els pets...potser dema completo amb fotos den Lluis i comentaris seus. Si no, un altre dia!
dimecres, 27 d’agost del 2008
dimecres -10hores per començar
Despres d'una bona dormida ja falta molt poc per a començar. Gairebe tot esta apunt (nomes falta el menjar) i mentalment repasso si em deixo alguna cosa important...quanta aigua necessito? anire prou abrigat? 9h 30 minuts i contant....
Nuria ens espera
Nuria ens espera
Aixo es, mes o menys tot el que m'emporto (falta el taper amb el menjar) uns 9kg de coses (si li treiem el liquid queden uns 5kg)
pd: ara ja nomes falten 4 hores
dimarts, 26 d’agost del 2008
dimarts, falten poc mes de 24 hores per que comenci l'aventura
Avui ha sigut dia de relax, aixecar-me per dinar al japo ja es una bona motivacio, si despres li sumem sessio de salts des de les roques el dia ha quedat bastant rodo.
l'inconvenient? que son les 10 de la nit i estic rebentat i em queden 9 hores per anar a dormir...
Margui:
si jo tambè estic rebentada! que hi farem...si es vol aprofitar el dia no es pot perdre el temps... i clar... ja perdo prous minuts abans de llençar-me a l'aigua! tot i que avui he saltat de molt molt molt amunt ( apox. 14 metres). La sensació es ESPECTACULAR a la part que gratificant! veure les ones com venen i van... i submergir-te de cap, és una sensació que no tots podeu gaudir ( s'han de tenir uns ovaris ben grossos!)En fi...tambè m'he volgut comprar un pijama...però res...no n'he trobat cap! llàstima! haure de dormir en calçetes de moment!(aixo si m' enrecordu de posar-me-les!)I per acabar buscar corrents una gasolinera quan el dipòsit ja no te ni gotes per exprimir! En fi... el pròxim dia saltaré de més amunt...es qüestió de pràctica! I per acabar, dir que casi atropellem a un Xino quan anem a dinar al Japonès..sembla increible, però podria ser l'argument de qualsevol pel·lícula xorra!
Aqui tenim els moments previs al salt de "nosequantsmetres":
i aqui la "gracil" margui "planejant suaument fins a deixar-se caure delicada al mar:
marc: Nomes un incis...lo teu si que es tenir imaginacio i no lo que tenen els nens...
margui: i no em diràs que no s'està feliç així!
Marc: Millor no dic res mes...que despres tot se sap...
Margui: BONANIT!!! PERQUE JO SI QUE DORMIREEEEEEE
pd: Dema dia de dormir totes les hores que pugui, preparar els trastos i cap a nuria...a la 2 de la matinada sortirem de girona direccio queralbs..qui sap quan tornarem...
l'inconvenient? que son les 10 de la nit i estic rebentat i em queden 9 hores per anar a dormir...
Margui:
si jo tambè estic rebentada! que hi farem...si es vol aprofitar el dia no es pot perdre el temps... i clar... ja perdo prous minuts abans de llençar-me a l'aigua! tot i que avui he saltat de molt molt molt amunt ( apox. 14 metres). La sensació es ESPECTACULAR a la part que gratificant! veure les ones com venen i van... i submergir-te de cap, és una sensació que no tots podeu gaudir ( s'han de tenir uns ovaris ben grossos!)En fi...tambè m'he volgut comprar un pijama...però res...no n'he trobat cap! llàstima! haure de dormir en calçetes de moment!(aixo si m' enrecordu de posar-me-les!)I per acabar buscar corrents una gasolinera quan el dipòsit ja no te ni gotes per exprimir! En fi... el pròxim dia saltaré de més amunt...es qüestió de pràctica! I per acabar, dir que casi atropellem a un Xino quan anem a dinar al Japonès..sembla increible, però podria ser l'argument de qualsevol pel·lícula xorra!
Aqui tenim els moments previs al salt de "nosequantsmetres":
i aqui la "gracil" margui "planejant suaument fins a deixar-se caure delicada al mar:
marc: Nomes un incis...lo teu si que es tenir imaginacio i no lo que tenen els nens...
margui: i no em diràs que no s'està feliç així!
Marc: Millor no dic res mes...que despres tot se sap...
Margui: BONANIT!!! PERQUE JO SI QUE DORMIREEEEEEE
pd: Dema dia de dormir totes les hores que pugui, preparar els trastos i cap a nuria...a la 2 de la matinada sortirem de girona direccio queralbs..qui sap quan tornarem...
dilluns, 25 d’agost del 2008
Dijous s'acosta
Sembla mentida lo diferent que es pot viure un esdeveniment depenent de si tens experiencia previa o no...no siguem mal pensats. Em refereixo al repte de nuria que, com que ja tinc l'experiencia previa de st. feliu, ser que sera durissim i doloros...i aixo fa que estigui "parcialment acollonit". De fet aquesta nit me l'he passat pensant en aixo (si mes no una bona part).
Aixi que avui he decidit vencer els dimonis de la millor manera possible: Demostrant-me a mi mateix que estic a punt i com ho he fet? amb una super sessio de resistencia! força a tope i despres running durant 30 minuts A FONS!! la veritat es que he quedat contentissim i m'ha pujat la moral. Despres he anat a buscar gels per no fer curt (en tinc uns 15 mes les barretes energetiques) i ara a sopar i currar.
Se que valdra la pena i se que em sentire orgullos de fer una matada com aquesta, encara que gairebe ningu ho entengui!
Aixi que avui he decidit vencer els dimonis de la millor manera possible: Demostrant-me a mi mateix que estic a punt i com ho he fet? amb una super sessio de resistencia! força a tope i despres running durant 30 minuts A FONS!! la veritat es que he quedat contentissim i m'ha pujat la moral. Despres he anat a buscar gels per no fer curt (en tinc uns 15 mes les barretes energetiques) i ara a sopar i currar.
Se que valdra la pena i se que em sentire orgullos de fer una matada com aquesta, encara que gairebe ningu ho entengui!
diumenge, 24 d’agost del 2008
entre st. feliu i canyerets
Hi ha un altre raco de mon...exclusiu (al final d'una urbanitzacio plena de cases de pobres...) i en aquest raco hi erem en PAU (si si, en pau ha vingut) i jo. Despres de baixar per unes exclusives escales i arribar a el que sembla que va ser un exclusiu "embarcadero" ens posem les aletes i a l'aigua. Faig un cop d'ull...barques a la dreta...barques a l'esquerra...pinten bastos avui. Nedem cap a la dreta per buscar una punta a veure si corre peix. Mes barques...collons que patirem. Arribem a la punta i res. Miro a l'horitzo i apart de trobar barques veig una altra punta "aqui mateix" a 5 minuts....si si...20 minuts despres arribo a la punta i començo a picar. Aqui ja hi ha mes aigua, 20 metres aproximadament i en una de les primeres picades ja apareixen els invitats de luxe, els dentols! pero com no podia ser d'una altra manera, passa una barca i els espanta. Aixi fins a 8 vegades fins que acabo per donar-me per vençut.
Mentre torno fins on esta en pau "practicant l'apnea" vaig fent esprints de natacio per fer treballar les cames i vaja si treballen! cremen i tot. al sortir estic cansat pero força satisfet pel treball fisic i perque a pesar de que m'ha costat una bona excursio nedant, he tornat a trobar dentols. Qui sap...potser en una altra epoca aquest lloc pot ser mes bo del que sembla...el temps dira!
dema mes i millor (pero no dins l'aigua! que dijous arriba nuria!)
Mentre torno fins on esta en pau "practicant l'apnea" vaig fent esprints de natacio per fer treballar les cames i vaja si treballen! cremen i tot. al sortir estic cansat pero força satisfet pel treball fisic i perque a pesar de que m'ha costat una bona excursio nedant, he tornat a trobar dentols. Qui sap...potser en una altra epoca aquest lloc pot ser mes bo del que sembla...el temps dira!
dema mes i millor (pero no dins l'aigua! que dijous arriba nuria!)
dissabte, 23 d’agost del 2008
Canyerets mort
Sortida de pesca amb en Dani. Desti: cala canyerets, un raco prou perdut de la costa brava on hi he vist dentols, servioles, etc... Com a extra porto "la canoa" per provar-la...
Aquest era l'inici, prometedor i en aixo s'ha quedat. Un cop alla l'aigua estava calma...massa diria jo. Visibilitat de 25m, sense corrent i 22º C. La primera hora i mitja me l'he passat buscant dentols "on sempre" sense exit, ni a 18, ni a 20, ni a 22m. Al final, veient el poc moviment de peix que hi havia he tornat a la costa per veure com li anava a en Dani i hem fet una sessio de fotos/videos aprofitant per provar "la canoa". Te un tir potent pero no gaire brusc. El mecanisme va dur i el retroces es considerable, apart d'aixo es evident que pots atravessar qualsevol cosa amb aquest fusell.
Videos de l'esperasub en accio:
en 1a persona:
en 3a persona:
des de la superficie:
Anem amb les fotos:
-en dani baixant...
cap al fons...
assetjant la presa...
i cagant llets cap a dalt...
Ara em toca a mi (gracies dani, estan molt be!):
Preparats?....
som-hi!
viam si veig alguna presa....
quiet aqui!
cagant llets cap amunt!
Resum: Res de peix, ni un tir (els tirs de prova no conten). En dani ha fet un bon ranxo de peix de roca i hem estat prou be a l'aigua, tranquils i sense barques.
La proxima anira millor!
Aquest era l'inici, prometedor i en aixo s'ha quedat. Un cop alla l'aigua estava calma...massa diria jo. Visibilitat de 25m, sense corrent i 22º C. La primera hora i mitja me l'he passat buscant dentols "on sempre" sense exit, ni a 18, ni a 20, ni a 22m. Al final, veient el poc moviment de peix que hi havia he tornat a la costa per veure com li anava a en Dani i hem fet una sessio de fotos/videos aprofitant per provar "la canoa". Te un tir potent pero no gaire brusc. El mecanisme va dur i el retroces es considerable, apart d'aixo es evident que pots atravessar qualsevol cosa amb aquest fusell.
Videos de l'esperasub en accio:
en 1a persona:
en 3a persona:
des de la superficie:
Anem amb les fotos:
-en dani baixant...
cap al fons...
assetjant la presa...
i cagant llets cap a dalt...
Ara em toca a mi (gracies dani, estan molt be!):
Preparats?....
som-hi!
viam si veig alguna presa....
quiet aqui!
cagant llets cap amunt!
Resum: Res de peix, ni un tir (els tirs de prova no conten). En dani ha fet un bon ranxo de peix de roca i hem estat prou be a l'aigua, tranquils i sense barques.
La proxima anira millor!
divendres, 22 d’agost del 2008
divendres terminal
M'ha costat molt completar la rutina de resistencia avui. Fisicament estava cansat, i animicament tambe. Tinc unes ganes boges d'anar a pescar pero el temps no invita gaire, encara no he decidit si hi anire dema o diumenge pero hi anire....peti qui peti.
Tornant a la rutina, avui he notat molta calor alhora de fer cardiovascular i fatiga muscular. Tot i aixi he aguantat i he completat totes les series fins al final. Per acabar, sessio d'estiraments per no quedar-me clavat dema al mati i una mica de piscina per relaxar musculatura (avui no tenia el cos per apnees).
Dema mes i millor
Tornant a la rutina, avui he notat molta calor alhora de fer cardiovascular i fatiga muscular. Tot i aixi he aguantat i he completat totes les series fins al final. Per acabar, sessio d'estiraments per no quedar-me clavat dema al mati i una mica de piscina per relaxar musculatura (avui no tenia el cos per apnees).
Dema mes i millor
dijous, 21 d’agost del 2008
Dijous de pseudo-relax
Setmana curta, sortir de treballar 10 hores...dormir 5 hores, dinar hindu, anar a la platja, a fer el toc, sopar i tornar a anar a treballar...no se si "relax" es la millor manera de definir aquest dia! Aixo si el dia ha valgut molt la pena! (si mes no fins abans d'arribar a la feina).
Centrant-me en les activitats ludico-esportives, ha sigut un dia de "saltar a l'aigua des de les roques" un bon entrenament per els que volen fer activitats tipus barranquisme i per els que ens agrada fer el gamba de tant en tant. Per descriure millor com ha sigut aquest dia...es millor que ho escrigui l'altra membre de l'equip de salt...la margui...alies "aixo deu fer 12 metres no?" (per 1a vegada (i ja veurem si ultima) deixare que algu que no soc jo...escrigui en el blog):
Margui: Desprès de descansar 10 hores a la feina, prendre llimonada, mirar una peli (destino de caballero), menjar galetes maria farcides de nutela i poca cosa més a destacar...dia cansat si... llàstima que l'aigua de la piscina no es gaire neta..perquè sino tambè hauriem pogut fer uns llargs. Hem anat a les roques de Sant Feliu amb la panxolina plena de arròs basmati i altres salses ( que han cremat l'estomac del menda)i hem començat a fer salts espectaculars desde altures on no es veia el final... realment era acollonant i els nens que hi habia per la vora flipaben de les bogeries que hem fet! I que millor que acabar el dia menjant una suculent hamburgesa al Celler de Can Roca!!! Molt xuli!
Aqui tenim una mostra d'estil en estat pur:
PD: Dimarts repetim??? Però menjarem al Japonès,nO?
Centrant-me en les activitats ludico-esportives, ha sigut un dia de "saltar a l'aigua des de les roques" un bon entrenament per els que volen fer activitats tipus barranquisme i per els que ens agrada fer el gamba de tant en tant. Per descriure millor com ha sigut aquest dia...es millor que ho escrigui l'altra membre de l'equip de salt...la margui...alies "aixo deu fer 12 metres no?" (per 1a vegada (i ja veurem si ultima) deixare que algu que no soc jo...escrigui en el blog):
Margui: Desprès de descansar 10 hores a la feina, prendre llimonada, mirar una peli (destino de caballero), menjar galetes maria farcides de nutela i poca cosa més a destacar...dia cansat si... llàstima que l'aigua de la piscina no es gaire neta..perquè sino tambè hauriem pogut fer uns llargs. Hem anat a les roques de Sant Feliu amb la panxolina plena de arròs basmati i altres salses ( que han cremat l'estomac del menda)i hem començat a fer salts espectaculars desde altures on no es veia el final... realment era acollonant i els nens que hi habia per la vora flipaben de les bogeries que hem fet! I que millor que acabar el dia menjant una suculent hamburgesa al Celler de Can Roca!!! Molt xuli!
Aqui tenim una mostra d'estil en estat pur:
PD: Dimarts repetim??? Però menjarem al Japonès,nO?
dimecres, 20 d’agost del 2008
Dimecres de resistencia
Un dimecres mes i un altre dia de resistencia. El pitjor, odio fer la "sentadeta" i la "tisora"...Apart d'aixo molt be, el cos funciona be i a pesar d'alguna molestia puc apretar el ritme en la carrera fins a uns 15km/h. Ara toca descansar una mica i divendres a pescar! ja veurem com va
dimarts, 19 d’agost del 2008
mes max i apnea
Avui he seguit coneguen en mini-Max i la veritat i fins al moment cap queixa. El tiu aguanta lo que li facin, es evident que es lleo i que sera un campio (quina merda de rodoli ha sortit).
en lo estrictament esportiu avui he fet una cosa que feia MOLT que volia fer: Anar a fer apnea pura i imitant al metre wolf (alies lupo) he seguit la seva doctrina.
He anat a la punta del eden rock amb el shorty les dapiran i les ulleres/tubo. m'he sentat en una roca a relaxar-me i despres m'he dedicat a respirar...tirar-me a l'aigua...nedar fins a posar-me sobre la vertical de 27m i cap abaix...sense pensar-m'ho. Al ser la primera apnea les sensacions son mes fortes pero com que baixar i pujar son escasament 60 segons no hi ha problemes, nomes es questio de relaxar-se i gaudir de les sensacions.
Tenia intencio de grabar-me en video pero com de costum la bateria ha fet el tonto i a mitja baixada s'ha apagat la camara sense avisar, el resultat es aquest:
http://www.vimeo.com/1560731
Apart d'aixo he fet unes quantes baixades mes fins que he començat a tenir fred i he sortit...no sense problemes perque estava en un penya-segat i hi havia mar de fons. En un dels intents de sortir, he deixat les aletes sobre una roca...ha vingut una onada i adeu aletes de carbono....m'he tirat cagant llets i per sort han quedat a uns 8-10m de profunditat i nomes he hagut de baixar a recuperar-les i ja esta, si arriben a caura a 20...no se com hauria baixat sense elles....
pd: m'he quedat amb ganes de mes...
he descobert un grup nou de p... casualitat i tenen una canço que es una passada, val la pena deixar 4 min per escoltar-la:
canço: THE NOSEBLEED SECTION - HILLTOP HOODS
"You know I looked around, for faces I'd know,
I fell in love with the people in the front row,
(ho how)"
en lo estrictament esportiu avui he fet una cosa que feia MOLT que volia fer: Anar a fer apnea pura i imitant al metre wolf (alies lupo) he seguit la seva doctrina.
He anat a la punta del eden rock amb el shorty les dapiran i les ulleres/tubo. m'he sentat en una roca a relaxar-me i despres m'he dedicat a respirar...tirar-me a l'aigua...nedar fins a posar-me sobre la vertical de 27m i cap abaix...sense pensar-m'ho. Al ser la primera apnea les sensacions son mes fortes pero com que baixar i pujar son escasament 60 segons no hi ha problemes, nomes es questio de relaxar-se i gaudir de les sensacions.
Tenia intencio de grabar-me en video pero com de costum la bateria ha fet el tonto i a mitja baixada s'ha apagat la camara sense avisar, el resultat es aquest:
http://www.vimeo.com/1560731
Apart d'aixo he fet unes quantes baixades mes fins que he començat a tenir fred i he sortit...no sense problemes perque estava en un penya-segat i hi havia mar de fons. En un dels intents de sortir, he deixat les aletes sobre una roca...ha vingut una onada i adeu aletes de carbono....m'he tirat cagant llets i per sort han quedat a uns 8-10m de profunditat i nomes he hagut de baixar a recuperar-les i ja esta, si arriben a caura a 20...no se com hauria baixat sense elles....
pd: m'he quedat amb ganes de mes...
he descobert un grup nou de p... casualitat i tenen una canço que es una passada, val la pena deixar 4 min per escoltar-la:
canço: THE NOSEBLEED SECTION - HILLTOP HOODS
"You know I looked around, for faces I'd know,
I fell in love with the people in the front row,
(ho how)"
dilluns, 18 d’agost del 2008
Max power!
Dia raro raro...tenint en compte que he dormit 4 hores... es podria dir que no es una bona manera de començar el dia pero la noticia valia la pena: ja ha nascut en Max! aixi doncs, visita a l'hospital, tornar a dinar i cap al gimnas. La rutina avui m'ha semblat "facil" aixi que he carregat pes i he procurat ser meticulos en cada una de les repeticions, anava amb molt moral i s'havia d'aprofitar! per acabar una mica de piscina per relaxar musculatura i mantenir els pulmons oberts (una serie curta d'apneas dinamiques de 50m mes un parell d'apneas en "ex-hale" han sigut suficients) ara toca ingerir tot el que pugui i hi hagi per la cuina...i dema sera un altre dia.
la frase curiosa:
you can fool some of the people all the time, and all the people for some time, but you can not fool all of the people all the time
la frase curiosa:
you can fool some of the people all the time, and all the people for some time, but you can not fool all of the people all the time
diumenge, 17 d’agost del 2008
sunday running
Ja es una tradicio començar la setmana d'entrenament en diumenge. El dissabte acostumo a deixar-lo per descansar i avui he tornat a correr. 11km en 51min segons el polar....un munt d'informacio! la veritat es que satura una mica tanta informacio i m'he centrat en mantenir el ritme proper als 5min/km. Les cames estaven pesades i he tingut molesties al genoll esquerra i al tendo d'aquiles de la cama dreta pero res greu.
El recorregut ha estat "nou" i he fet la volta a girona pujant fins a la universitat (per les escales de la catedral... en plan rocky) i despres baixant i agafant tot recte fins a salt. Un recorregut urba amb una zona de desnivell i la resta planer. Bones sensacions per aquesta setmana que comença.
pd: tinc el dubte de saber si la informacio que dona el polar es gaire exacte, el proxim dia agafare el recorregut que ja tinc medit (11km) amb la moto i comparare amb la informacio que em dona el polar.
El recorregut ha estat "nou" i he fet la volta a girona pujant fins a la universitat (per les escales de la catedral... en plan rocky) i despres baixant i agafant tot recte fins a salt. Un recorregut urba amb una zona de desnivell i la resta planer. Bones sensacions per aquesta setmana que comença.
pd: tinc el dubte de saber si la informacio que dona el polar es gaire exacte, el proxim dia agafare el recorregut que ja tinc medit (11km) amb la moto i comparare amb la informacio que em dona el polar.
divendres, 15 d’agost del 2008
Mtb
Divendres, festiu, setmana llarga...pinta malament la cosa! despres d'haver dormit unes 12 hores (que les necessitava totes i cada una d'elles) he decidit aprofitar que el gimnas esta tancat per fer una mica de bici.
Al final han sigut dues hores d'entrenament començant molt be pero flaquejant en alguns punts i l'ultim tram molt just de forces.
El millor del dia? les vistes sens dubte, la claredat de l'aire m'ha permes veure Cap Norfeu com si fos alla mateix, apunt de tirar-me a l'aigua per fer una baixada qui sap on...Tenir el mar tan aprop i al mateix temps tan lluny...
Al final han sigut dues hores d'entrenament començant molt be pero flaquejant en alguns punts i l'ultim tram molt just de forces.
El millor del dia? les vistes sens dubte, la claredat de l'aire m'ha permes veure Cap Norfeu com si fos alla mateix, apunt de tirar-me a l'aigua per fer una baixada qui sap on...Tenir el mar tan aprop i al mateix temps tan lluny...
(fent clic a la foto es pot veure roses, cap norfeu, etc)
pd: he acabat amb el braços plens d'esgarrinxades per culpa de la vegetacio que cada cop deixa menys espai per passar...i baixant no tenia temps d'esquivar tantes branques...
canço: forest - toxicity - system of a down
pd: he acabat amb el braços plens d'esgarrinxades per culpa de la vegetacio que cada cop deixa menys espai per passar...i baixant no tenia temps d'esquivar tantes branques...
canço: forest - toxicity - system of a down
dijous, 14 d’agost del 2008
Colera day
Dia complet a colera. Al mati caminada suau (i familiar) per calentar cames (4 hores pero a un ritme baix) fent el cami de ronda de colera a llança, per acabar per la tarda amb una sessio de pesca de dentols.
L'objectiu era clar: repetir el lloc de l'ultim dia. I aixi ho he fet, pero al arribar era evident que els peixos ja no estaven tan amunt i hagut d'anar a +14m per trovar els primers! a la 5 o 6 baixada m'ha entrat bona part del banc i entremig de tots UN DENTOL, pero amb majuscules, li calculo els 6 o 7 kg facilment. Despres de fer acte de presencia la meva atencio era unica i exclusivament per a ell i els altres ni els mirava a pesar de tenir-ne algun de 2kg a poc mes d'1 metre del fusell. Quan finalment el gros s'ha decidit a entrar jo ja començava a anar just i he fet un esforç...acosta't mes...va una mica mes....quan ja casi el tenia a tir a girat i aqui ni he pensat ni res....instintivament al ensenyarme els seu llom he apretat el dit i la varilla ha sortit disparada.....pro no tenia prou força....el peix encara era lluny (era molt gros i aixo m'ha enganyat) i la varilla "nomes" ha colpejat el dentol que ha reaccionat en decimes de segon, desaparaguen en el blau... Logicament despres d'aixo no he tornat a veure els exemplars grossos i fins i tot els petits es quedaven molt lluny, aixi que he començat a buscar en diferents llocs fins que els he tornat a trovar a la punta mes sortin, aquest cop una parella de dentols d'entre 2 i 3kg s'han passejat nerviosos pero no prou per voler morir....jo ja estava cansat les apnees no baixaven dels 2 min i el meu cos em deia que per avui ja n'hi havia prou, eren les 6:30 de la tarda i no havia parat des de les 7 del mati....
ara estic tan cansat que no penso ni mirar si alguna foto ha quedat be, dema si hi penso ja les posare.
Bona nit a tothom!!
pd: he deixat l'esperasub al cotxe..si l'arribo a portar...el dentol ve amb mi...que burro he sigut. Els nervis m'han trait i els peixos no donen 2nes oportunitats; la proxima...mes calma que hi ha mes dies que llonganisses
L'objectiu era clar: repetir el lloc de l'ultim dia. I aixi ho he fet, pero al arribar era evident que els peixos ja no estaven tan amunt i hagut d'anar a +14m per trovar els primers! a la 5 o 6 baixada m'ha entrat bona part del banc i entremig de tots UN DENTOL, pero amb majuscules, li calculo els 6 o 7 kg facilment. Despres de fer acte de presencia la meva atencio era unica i exclusivament per a ell i els altres ni els mirava a pesar de tenir-ne algun de 2kg a poc mes d'1 metre del fusell. Quan finalment el gros s'ha decidit a entrar jo ja començava a anar just i he fet un esforç...acosta't mes...va una mica mes....quan ja casi el tenia a tir a girat i aqui ni he pensat ni res....instintivament al ensenyarme els seu llom he apretat el dit i la varilla ha sortit disparada.....pro no tenia prou força....el peix encara era lluny (era molt gros i aixo m'ha enganyat) i la varilla "nomes" ha colpejat el dentol que ha reaccionat en decimes de segon, desaparaguen en el blau... Logicament despres d'aixo no he tornat a veure els exemplars grossos i fins i tot els petits es quedaven molt lluny, aixi que he començat a buscar en diferents llocs fins que els he tornat a trovar a la punta mes sortin, aquest cop una parella de dentols d'entre 2 i 3kg s'han passejat nerviosos pero no prou per voler morir....jo ja estava cansat les apnees no baixaven dels 2 min i el meu cos em deia que per avui ja n'hi havia prou, eren les 6:30 de la tarda i no havia parat des de les 7 del mati....
ara estic tan cansat que no penso ni mirar si alguna foto ha quedat be, dema si hi penso ja les posare.
Bona nit a tothom!!
pd: he deixat l'esperasub al cotxe..si l'arribo a portar...el dentol ve amb mi...que burro he sigut. Els nervis m'han trait i els peixos no donen 2nes oportunitats; la proxima...mes calma que hi ha mes dies que llonganisses
dimecres, 13 d’agost del 2008
gim power & polar
Avui he anat a fer la rutina amb el polar i m'ha motivat molt! tota l'estona mirant la info que anava sortint a la pantalla i jo amb ganes d'apretar mes per veure on arribava. Logicament despres m'he frenat perque si no...enlloc de 45 min de sessio hagues fet 20!
Bones sensacions a tot arreu i tornada a la piscina despres de la parada "tecnica" de principis d'agost. Ara espero seguir a aquest ritme i començar a caminar fort una altra vegada per estar a ple rendiment per nuria.
dema mes i millor
canço: jacqueline - franz ferdinand
Bones sensacions a tot arreu i tornada a la piscina despres de la parada "tecnica" de principis d'agost. Ara espero seguir a aquest ritme i començar a caminar fort una altra vegada per estar a ple rendiment per nuria.
dema mes i millor
canço: jacqueline - franz ferdinand
dimarts, 12 d’agost del 2008
From the USA
Ja tenim aqui els Polar rs200sd a un preu dificil d'igualar! Aixi tindrem mes control de l'entrenament. Serem igual de bons pero mes equipats...
dilluns, 11 d’agost del 2008
turquia-gibraltar-girona
Aquest es el bagatge personal del meu nou juguet per anar a pescar. Un esperasub fet a turquia artesanalment, que ha estat a gibraltar a mans de'n shane una temporada i que des d'avui es meu (a canvi del meu neumatic inutil). Avui me l'ha portat en toni i no vegis quin trasto! aqui les fotos:
el de l'esquerra es el nou, el de la dreta el germa besso desnutrit:
la punta slip-tip de 8mm amb punta tricut...letal!
les 4 gomes que mouran els 8mm de varilla
el mecanisme esperasub i el sistema subjecta fils
la culata amb el mecanisme invertit
en definitiva una joya de l'artesania que segurament en prou feines podre fer servir pero que estic content de tenir...mes encara si comparem amb el asso115 per el que l'he canviat! MIL GRACIES SHANE!
el de l'esquerra es el nou, el de la dreta el germa besso desnutrit:
la punta slip-tip de 8mm amb punta tricut...letal!
les 4 gomes que mouran els 8mm de varilla
el mecanisme esperasub i el sistema subjecta fils
la culata amb el mecanisme invertit
en definitiva una joya de l'artesania que segurament en prou feines podre fer servir pero que estic content de tenir...mes encara si comparem amb el asso115 per el que l'he canviat! MIL GRACIES SHANE!
Inici de setmana
Ahir va ser un dia divertit, vam anar a colera i vam passar un dia "en familia" si mes no amb una part d'ella i va servir per carregar piles i desconnectar de la rutina...llastima que el dia no acabes com va començar!
Avui al mati he anat a fer la rutina de resistencia perque a la tarda he quedat a palamos per recollir el "Nou" fusell que en toni m'ha portat de gibraltar (intercanvi de fusells amb en shane). Al gimnas hi havia poca gent i com jo tenia moltes ganes de desfogar-me m'he exprimit al maxim i haig de reconeixer que tot i patir, he disfrutat molt. Al acabar, estava tan fisica com mentalment satisfet i tranquil i amb moltes ganes de seguir, cada dia mes i cada dia una mica mes fort.
El dijous es presenta una jornada de caminada per colera amb els de BDN i per aprofitar carregare la motxilla al maxim per entrenar esquena, ja que el ritme segurament sera baix.
Ja veurem com evoluciona la setmana...
la frase: Keep your friends close and your enemies closer....
Avui al mati he anat a fer la rutina de resistencia perque a la tarda he quedat a palamos per recollir el "Nou" fusell que en toni m'ha portat de gibraltar (intercanvi de fusells amb en shane). Al gimnas hi havia poca gent i com jo tenia moltes ganes de desfogar-me m'he exprimit al maxim i haig de reconeixer que tot i patir, he disfrutat molt. Al acabar, estava tan fisica com mentalment satisfet i tranquil i amb moltes ganes de seguir, cada dia mes i cada dia una mica mes fort.
El dijous es presenta una jornada de caminada per colera amb els de BDN i per aprofitar carregare la motxilla al maxim per entrenar esquena, ja que el ritme segurament sera baix.
Ja veurem com evoluciona la setmana...
la frase: Keep your friends close and your enemies closer....
dissabte, 9 d’agost del 2008
tornada a st. feliu
Despres de dos sortides pel nord de la costa brava avui he tornat a st. feliu. Al lloc de sempre a l'hora de sempre pero m'he hagut d'esperar per que el dia ja no comença tan d'hora...
Un cop a l'aigua les condicions eren molt bones: bona visibilitat, poc onatge, etc. Pero no hi havia res que valgues la pena per enlloc. A mes a mes despres d'estar fent unes quantes esperes, una de les gomes del fusell s'ha deixat anar (el nus) i m'he quedat amb una sola goma de 18mm per moure una varilla de 7.5mm (adeu dentols).
He decidit anar a menys aigua i mirar si aconseguia posar alguna cosa a distancia de la solitaria goma i he vist que corrien molts de rogers pel fons....els pobres han acabat pagant el mal dia que he tingut.
Tots han estat agafats en un tram de 50m de sorra a 17m de profunditat. Per ser sincer haig de dir que he fallat uns quants tirs, a part dels que he encertat pero el roger s'ha trencat i tambe he fet algun doblet. el resultat es el seguent:
a casa estaran contents, els hi encanten els rogers...i jo els odio...¿sera perque els he vist menjar?
temps: 3h 30min
mar: bona amb un lleugerissim mar de fons
visibilitat: 20m
temperatura: 23º C
la proxima anira millor.
divendres, 8 d’agost del 2008
2a setmana de rutina de resistencia completada
Avui he fet la 6a sessio i estic content. M'he permes el caprici d'augmentar lleugerament el pes en alguns exercicis i m'he esforçat per no "menjar-me" cap repeticio.
Les cames estan aguantant molt be i tinc que reconeixer que em motiva molt veure com a pesar de que la meva musculatura te moltes limitacions estic aguantant molt be les carregues de treball tot i que 25 repeticions sovint se'm fan molt llargues!
la setmana que ve ho donare tot i la que ve tambe i espero arribar al dia 28 al 110% i poder treballar la capacitat anaerobica alla dalt, perque tinc clar que d'oxigen me'n faltara!!
aixo em fa recordar la mitica frase de:
"La vida no es medeix per les vegades que respirem si no pels moments que ens deixen sense respiracio."
Jo no puc contar l'apnea...seria fer trampes!
pd: ara a dormir i dema a pescar a primera hora, espero mantenir el nivell dels ultims dies i que els peixos es presentin a la cita i no em deixin plantat!
Les cames estan aguantant molt be i tinc que reconeixer que em motiva molt veure com a pesar de que la meva musculatura te moltes limitacions estic aguantant molt be les carregues de treball tot i que 25 repeticions sovint se'm fan molt llargues!
la setmana que ve ho donare tot i la que ve tambe i espero arribar al dia 28 al 110% i poder treballar la capacitat anaerobica alla dalt, perque tinc clar que d'oxigen me'n faltara!!
aixo em fa recordar la mitica frase de:
"La vida no es medeix per les vegades que respirem si no pels moments que ens deixen sense respiracio."
Jo no puc contar l'apnea...seria fer trampes!
pd: ara a dormir i dema a pescar a primera hora, espero mantenir el nivell dels ultims dies i que els peixos es presentin a la cita i no em deixin plantat!
dijous, 7 d’agost del 2008
les rocky chuky i jo, junts de nou
Despres de "l'experiencia propera a la mort" de sant feliu i els 80km vaig decidir deixar-me un temps per recuperar-me no nomes fisicament si no tambe mentalment. Aixi m'he dedicat a treballar altres coses com la resistencia, el running, etc..
Avui pero he decidit recomençar la nostra relacio. Tenia les ganes, tenia el moment i no m'ho he pensat, enlloc d'anar a la platja...que millor que anar a corre per la muntanya a gairebe 40ºC a les 4 de la tarda sense una sola ombra....
Al ser el primer dia m'he controlat força be i anava fent series de carrera intercalades amb la marxa tipica. resultat: 1h 15 min d'esforç, suor i bones sensacions, a pesar de que m'he notat una mica faltat de fons. El millor: les vistes des de sant miquel a pesar de la calitja:
Un servidor amb girona al fons.
El mateix d'abans pero aquest cop el que es veu a l'horitzo es torroella i les medes
dema mes i millor
Avui pero he decidit recomençar la nostra relacio. Tenia les ganes, tenia el moment i no m'ho he pensat, enlloc d'anar a la platja...que millor que anar a corre per la muntanya a gairebe 40ºC a les 4 de la tarda sense una sola ombra....
Al ser el primer dia m'he controlat força be i anava fent series de carrera intercalades amb la marxa tipica. resultat: 1h 15 min d'esforç, suor i bones sensacions, a pesar de que m'he notat una mica faltat de fons. El millor: les vistes des de sant miquel a pesar de la calitja:
Un servidor amb girona al fons.
El mateix d'abans pero aquest cop el que es veu a l'horitzo es torroella i les medes
dema mes i millor
dimecres, 6 d’agost del 2008
Dentol a Colera
Doncs si, un altre dia que semblava de platja, pero que com de costum he aprofitat per endur-me els trastos i anar a l'aigua un parell d'horetes.
Al arribar a colera el mar te una pinta preciosa, com de costum en aquesta abrupte i al mateix temps tremendament seductora costa brava.
A les 10:40 entro a l'aigua i començo a nedar mar endins, he sortit de la platja aixi que tinc feina. Colera no destaca per la profunditat, es gairebe impossible superar els 25m de profunditat si no vas a una punta molt exposada. El fons es mixte de sorra i roca esquitxada per la omnipresent posidonia. l'Aigua tenyida lleugerament de blau fa que perdi la sensacio de profunditat degut a la claredat (destacable) que presenta. Es veu el fons a 13 metres i aixo ja es molt.
La primera mala noticia arriba al fer la 1a baixada al fons i notar com un calfred m'atravessa el cos començant per la cara al arribar als 11 metres...la termoclina! es molt marcada i esta molt alta per l'epoca de l'any. Per sobre l'aigua esta a 22ºC i per sota a 19ºC i aixo suposa un canvi massa brusc per als peixos aixi que decideixo buscar aigua menys profundes....i he encertat!
Al arribar a una pendent que va dels 12m als 6 veig un grup de dentols d'entre 1 i 3kg que es passeja lent i distant; es com si notessin que estic just al limit de l'aigua freda i no volen acostar-se per no agafar un costipat.
Provo a esperar-los des de tots els punts que se'm acudeixen i veig com sempre apareixen per sobre la meva posicio, neden a mitja aigua, a uns 8 metres de profunditat i jo estic a uns 11. De tant en tant apareix alguna silueta imponent pero sempre molt apatics i distants, neden lents mentre m'observen. Vaig allargant les apnees ajudat per l'aigua freda i per la poca profunditat i en alguna de les esperes arribo a tenir a tir algun exemplar de mes de 2kg pero no ho veig clar o m'agafa desprevingut (van entrant des de tot arreu). Al final en una bona baixada ho aconsegueixo:
-Decideixo atacar des de sota la termoclina, remuntar assetjant per una esquerda fins als 10 metres i alla esperar, al apareixer retrocedeixo amagant-me dins l'esquerda mentre encaro el fusell cap a on son ells. Entre el grup apareix un exemplar molt bonic. Ronda els 4kg i sel veu igual de timid que la resta pero al amagar-me la seva reaccio es diferent. M'enfila directe cap a mi pero molt per sobre de la meva posicio, uns 2 metres per sobre del meu cap, ve en diagonal, tranquil i molt relaxat, sembla mes una dorada que un dentol! el tinc a tir pero si disparo sera de cara i d'avall cap amunt i no m'agrada. M'espero una mica mes, el tinc molt aprop...sembla que es gira...SI! BANG!el tir li va just darrera el cap i el peix no corre gaire. Agafo el fil am força i evito que tregui carret mentre remonto cap a la superficie. Miro el D3: 2:16 deu ni do!
El pujo a ma i el remato sense problemes...ja podem tornar a la platja on em converteixo en l'atraccio de la majoria dels presents. El moment mes vergonyos es quan ensenyo el peix a la familia i la gent d'alla, comença a acostar-se aplaudint...m'he sentit molt ridicul en aquell moment!
-La cara es de felicitat...pero dissimulo molt be quan hi ha gent al meu costat... :P
al final 4,3kg de dentol pescat a 10 metres amb una apnea de 2:16....quedara per el record, per sempre!
Despres de dinar tornada a la realitat de girona, rutina de gimnas i ara toca anar a treballar! ha sigut un dia de 10!!! no se si dema ho podre superar...pero que coi, ho intentare!
dema mes i millor!
canço: rape me - nirvana
Al arribar a colera el mar te una pinta preciosa, com de costum en aquesta abrupte i al mateix temps tremendament seductora costa brava.
A les 10:40 entro a l'aigua i començo a nedar mar endins, he sortit de la platja aixi que tinc feina. Colera no destaca per la profunditat, es gairebe impossible superar els 25m de profunditat si no vas a una punta molt exposada. El fons es mixte de sorra i roca esquitxada per la omnipresent posidonia. l'Aigua tenyida lleugerament de blau fa que perdi la sensacio de profunditat degut a la claredat (destacable) que presenta. Es veu el fons a 13 metres i aixo ja es molt.
La primera mala noticia arriba al fer la 1a baixada al fons i notar com un calfred m'atravessa el cos començant per la cara al arribar als 11 metres...la termoclina! es molt marcada i esta molt alta per l'epoca de l'any. Per sobre l'aigua esta a 22ºC i per sota a 19ºC i aixo suposa un canvi massa brusc per als peixos aixi que decideixo buscar aigua menys profundes....i he encertat!
Al arribar a una pendent que va dels 12m als 6 veig un grup de dentols d'entre 1 i 3kg que es passeja lent i distant; es com si notessin que estic just al limit de l'aigua freda i no volen acostar-se per no agafar un costipat.
Provo a esperar-los des de tots els punts que se'm acudeixen i veig com sempre apareixen per sobre la meva posicio, neden a mitja aigua, a uns 8 metres de profunditat i jo estic a uns 11. De tant en tant apareix alguna silueta imponent pero sempre molt apatics i distants, neden lents mentre m'observen. Vaig allargant les apnees ajudat per l'aigua freda i per la poca profunditat i en alguna de les esperes arribo a tenir a tir algun exemplar de mes de 2kg pero no ho veig clar o m'agafa desprevingut (van entrant des de tot arreu). Al final en una bona baixada ho aconsegueixo:
-Decideixo atacar des de sota la termoclina, remuntar assetjant per una esquerda fins als 10 metres i alla esperar, al apareixer retrocedeixo amagant-me dins l'esquerda mentre encaro el fusell cap a on son ells. Entre el grup apareix un exemplar molt bonic. Ronda els 4kg i sel veu igual de timid que la resta pero al amagar-me la seva reaccio es diferent. M'enfila directe cap a mi pero molt per sobre de la meva posicio, uns 2 metres per sobre del meu cap, ve en diagonal, tranquil i molt relaxat, sembla mes una dorada que un dentol! el tinc a tir pero si disparo sera de cara i d'avall cap amunt i no m'agrada. M'espero una mica mes, el tinc molt aprop...sembla que es gira...SI! BANG!el tir li va just darrera el cap i el peix no corre gaire. Agafo el fil am força i evito que tregui carret mentre remonto cap a la superficie. Miro el D3: 2:16 deu ni do!
El pujo a ma i el remato sense problemes...ja podem tornar a la platja on em converteixo en l'atraccio de la majoria dels presents. El moment mes vergonyos es quan ensenyo el peix a la familia i la gent d'alla, comença a acostar-se aplaudint...m'he sentit molt ridicul en aquell moment!
-La cara es de felicitat...pero dissimulo molt be quan hi ha gent al meu costat... :P
al final 4,3kg de dentol pescat a 10 metres amb una apnea de 2:16....quedara per el record, per sempre!
Despres de dinar tornada a la realitat de girona, rutina de gimnas i ara toca anar a treballar! ha sigut un dia de 10!!! no se si dema ho podre superar...pero que coi, ho intentare!
dema mes i millor!
canço: rape me - nirvana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)