Quan ja començava a pensar que la meva olor corporal espantava els peixos (i no nomes a les xaies) he tornat a clavar un peix, mesos despres de l'ultim cop! La pesca en si no es per estar euforic pero el fet de pescar si que em fa estar molt content. La victima? un sorell despistat que s'ha acostat a veure que passava, de fet, ha sigut l'unic peix que era "tirable" i per sort no l'he fallat (encara que tampoc ha sigut un tir bo, a la ganya pero baix). Just al final quan ja estava apunt de sortir m'he trobat cara a cara amb uns ulls que em miraven desafiants des del fons, a uns 4 o 5 metres. El pop ha vist que no estava en una bona posicio per començar a discutir aixi que s'ha aixecat del fons i ha començat a nedar suau a mitja aigua buscant refugi. Ha sigut llavors quan he vist el tamany que tenia i no he dubtat ni mig segon: he picat 1 o 2 metres, l'he encarat amb el fusell i he disparat entre els ulls. Per primera vegada he deixat un pop llest en un sol tir, mig segon despres de disparar el pop ja era completament blanc i queia cap al fons.
El sorell ha pesat 400 grams i el pop 3.3kg
l'aigua estava força clara, uns 8-10 metres (alguns trams mes) i bastant tranquila, a la que ha sortit el sol i ha començat a escalfar, s'hi estava mig be a l'aigua i aixo ha fet que la sortida s'allargues 2h 30min (que per ser aquesta epoca es molt)
Al sortir el sol ja escalfava prou com per estar al sol, mig despullat escalfant les mans, visca el bon temps i visca st. feliu!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada