La pujada ha estat a ritme "suau" amb alguna parada de tipus contemplativa, com per exemple aquesta, per observar el "pinus halepensis" que tenia davant meu (els 2 que surten a la foto han parat per esperar-me...):
Despres ja hem enfilat cap a st. miquel sense gaires contratemps i hem arribat a dalt i l'esperit contemplatiu ha continuat (observar dani) mentre la cris no em treia els ulls de sobre per por a que marxes amb la seva camara plena de fotos compromeses (de pinus halepensis, quercus ilex, etc etc):
Finalment hem enfilat el cami de baixada de retorn a la civilitzacio, fent un descens "no limits" vorejant els limits de la fisica per no sortir disparats per la innercia i la velocitat a la que es desplaçaven els nostres cossos sobre rodes. Tan es aixi que per poder capturar una instantanea del moment practicament he superat la barrera de match1:
per acabar, bromes apart, la sortida ha estat be, llastima que cap dels 3 estavem al100%! la proxima sera millor, segur!
1 comentari:
Matí lúdic-esportiu diu.. per mi, res de lúdic! Esportiu total!!! Al gym no em canso ni la meitat..
He de reconèixer que va valer la pena i que per fi puc dir que he pujat a St.Miquel amb bici!!! (sense baixar-me de la bici en cap moment, és clar!) El Mèrit? De la tossuderia d'en Marc. No hi ha dubte.
Per cert! No tinc gens d' "agulletes"!!! I pensava que no aconseguiria recuperar-me.. guay!
Kan dius ke hi tornem a pujar? jeje.. no t' ho creguis gaire per si de cas..
Publica un comentari a l'entrada