Anem al principi: a les 13:20 arribavem a coll formic, agafavem les coses del cotxe i ens despediem fins l'endema, que si tot anava be, ens recollirien a montserrat. La sortida la teniem a les 17:35 (erem el 5e grup en sortir, un cada minut a partir de les 17:30 fins que surti tothom).
imatge de la sortida quan varem arribar:
Obviament a l'hora que vam arribar encara no hi havia gaire ningu aixi que vam aprofitar per fer els tramits de rigor: anar a buscar la tarjeta de control, obsequis varis i despres varem anar a dinar. Aqui l'estat de nervis anava en augment poc a poc i com mes gent teniem al voltant mes nervis podia sentir.
Esperant despres de dinar a que fos hora de posar-se en marxa:
Quan es va acostar l'hora de sortida i amb 2 cafes a dins, ens varem preparar, motxilles, aigua, roba...tot apunt i ens varem acostar a la sortida on hi havia unes mil persones (de les tres mil que havien de sortir)
Amb molta puntualitat a les 17:29 es va donar la sortida als veterans i es va donar per iniciada la Mm08. Cinc grups mes tard (o sigui 5 minuts mes endavant) vam sortir nosaltres! COMENÇAVA l'AVENTURA!
Els primers metres van ser de "control" hi havia gent amb molta pressa, altres s'ho prenien amb calma...uns anaven molt preparats i d'altres tan sols portaven una ronyonera i no van sortir des del principi corrent! Al ser una prova amb tanta gent la varietat es una de les caracteristiques mes grans.
En Lluis i jo vam sortir una mica a veure-les venir (si es pot dir aixi) nosaltres anavem al nostre ritme pero sense lluiments. Ritme fort pero comode CAMINANT i amb aixo sol ja varem adelantar força gent. per la nostra esquena, un riu de gent avançava i de tant en tant algun corredor ens passava (on collons es pensen que van?? si falten 82km!!!)
primers metres i tot son bones sensacions:
S'ha de dir que era evident que alguns dels que ens passaven com si allo fos una cursa de 10km palmarien mes endavant, tal i com es va demostrar hores mes tard.
Els primers km eren de pujada i baixada pero molt suau fins a arribar a una baixada que arribava fins al km16. En aquest punt i encara de dia (amb boira) vam decidir apretar una mica ja que de nit dificilment podriem corre. Aixi varem fer i es va demostrar que en baixades tecniques no teniem gaires rivals. Ens feiem un fart de passar "super homes i alguna dona" que havien sortit com un llamp.
Un cop arribat el km20 i ja de nit varem arribar al primer avituallament i varem veure que no hi havia gaire gent davant nostra. Tots arreplegats davant les abundants plates de menjar, gots amb caldo, te, cafe...el que vulguessis! semblava un buffet lliure!.
1er avituallament i ja de nit:
vam continuar els següents km's sense problemes entrant dins algun casc urba on la gent ens rebia com a herois i et pujava la moral.
Despres ens va tocar endinsar-nos al bosc, sobre les 21-22 hores i hi havia una boira que treia les ganes de correr! Vam continuar passant els controls i els avituallaments amb certa "soltura" fins aproximadament el km 40-50....
Llavors, poc a poc el cansanci es va notar...a pesar de menjar be i pendre gels els canvis de terreny, els pedregars l'asfalt (en alguns trams era matador) van anar deixant marca a les cames que ja no anaven tan lleugeres.
Sabiem que tocava patir aixi que no hi varen haver queixes. sortint dels avituallament a mi em costa arrancar (se'm refreda la musculatura i quedo rigid i tardo uns 10 min en escalfar altra vegada) i ens passava gent corrent com si acabessin de començar! pero despres a les pujades nosaltres anavem a un ritme molt mes fort que la majoria i adelantavem a practicament tots els que ens havien passat metres abans. Aqui vaig veure clar que lo meu eren les pujades dificils, era on mes fort em sentia i podia apretar el ritme.
passaven els km's i les hores, en alguns moments les previsions ens deiem que ens quedariem a unes 13h pero aixo era ser massa optimista ja que tots dos sabiem que dificilment fariem els ultims km's com al principi. Un peu que xuta una pedra, les plantes escaldufades, alguna pedra a la sabata...feient baixar el ritme, poc pero es notava.
En algun moment vaig tenir alguna baixada de rendiment, sobretot a les baixades planeres pero res comparable a la baixada de varis km's que ens deixava a monistrol i per tant...apunt per encarar la ultima pujada! Aqui vaig patir de valent, per ser francs...MOLTISSIM! i tenia feina en no perdre en lluis que caminava davant meu mirant-me de reull mentre jo m'esforçava per no quedar-me enrera.
Un cop arribada a la pujada final...despres d'haver ingerit innombrables gels, truita de patat, empanada de tonyina, micados, galetes, taronja, llimona, platan, sandvitxos...el cos ja no estava per gaires alegries pero tot i aixo vam fer un primer tram de la pujada final a un ritme....QUIN RITME. vam atrapar a dues persones i una d'elles ens va servir de llebre en el tram mes complicat abans de les escales de montserrat i despres.
Un cop superat aixo, amb la cara desencaixada, les cames que es flexionaven soles i amb dificultats per agafar aire apareixia davant nostre el monestir de montserrat...14h 25min despres d'haver sortit...per fi, ho haviem aconseguit.
(en aquesta ocasio no hi ha gaires fotos i bones menys ja que al ser de nit, no invitava a fer-ne gaires)
Arribada a montserrat...torna a ser de dia!(8 del mati):
En resum: com a experiencia ha estat molt be, l'organitzacio es molt bona i tot esta bastant controlat. La gent tambe es molt amable i tothom va amb molt bon rollo. com a coses dolentes: Vam passar a un noi que es balancejava mentre avançava i feia molt mala cara, en lluis li va preguntar si estava be...i va contestar que "si" pero amb un si que encara ens va deixar encara mes preocupats!
un consell: 83km no es un passeig, ho pot fer qualsevol? si sempre i quan estigui prou preparat. Animar-se a fer una cosa aixi sense preparar-se minimament es una bestiesa i no aconseguiras mes que engruixir la llista de gent que no arriba a montserrat!
pd: per ultim I SI REPETIM! portarem MOLT menys pes! no cal portar gaire res! un bido (o 2) en una ronyonera, gels i poca cosa mes la resta no ho fas servir!
2 comentaris:
i en menys de 15h!!!!!!! l' any que que ve amb una ronyonera sera la bomba!!!! SOM BONS, MOLT BONS!!
SI REPETIREM MARC, mentalitzat,i baixarem de 14h24´ a qui a casa ja hi havia expectacio per llegir la cronica("encare no esta penjada"),espero que estiguis recuperat , jo molt content de la companyia en la meva primera MM08 , en fi company sempre endavant i "EL QUE NO ENS MATA ENS FA MES FORTS" RECUPERA BE!!!!!
Publica un comentari a l'entrada