No tenia un bon dia avui. He començat be, fent bons temps i guanyant fons poc a poc. Al punt dels dentols m'ha passat una cosa curiosa: estava estirat al fons fent una espera (20m) i he aixecat el cap i m'he trobat un dentol molt gros (+5kg) nedant a mitja aigua! a uns 6 metres per sobre meu i uns 6 o 7 mes endavant. He inentat amagar-me pero l'animal ja m'havia vist i ha marxat tranquilament. Mes endavant i ja força cansat i amb no gaire bones sensacions m'han entrat dos bonitols tambe a mitja aigua (un 8-10m) pero no m'han fet ni cas.
Al final i quan ja tornava pescant a poca aigua m'ha entrat una servioleta d'1kg que ha pagat la meva frustracio (tota l'estona estava envoltat de servioletes de 100-200grams)
Lo dels peixos a mitja aigua m'ha deixat pensant si pot ser degut a que s'ha refredat molt l'aigua en pocs dies (18ºC a superficie, uns 16 al fons) he passat fred, aixi que el proxim dia traje d'hivern!
mar calmat, visibilitat d'uns 12-14m i amb restes de mar de fons (pel cap de setmana pinten bastos)
la proxima anira millor, segur!
dimarts, 30 de setembre del 2008
dilluns, 29 de setembre del 2008
molesties?
Dilluns, gimnas....molesties. Resum rapid del dia. He anat al gimnas i aviat he vist que el genoll dret no estava fi. Al fer força fallava i notava punxades que s'alleugeixen al presionar la zona que esta just per sobre de la rotula...Mal començament de setmana, pero dema aixo estara oblidat per que toca pesca!
dissabte, 27 de setembre del 2008
run run run
Dissabte i a corre. Poques ganes la veritat i les cames no estaven molt fines tampoc. No he tingut cap molestia muscular pero notava les cames "lentes", em costava agafar ritme. Vist tot aixo he decidit escurçar els 10km a 6km per no forçar massa la maquina mirant de mantenir els 11km/h constantment. Dema tornare a provar i poc a poc anire allargant la distancia i despres apretare el ritme.
Dema mes i millor.
Dema mes i millor.
Divendres al 100%
Despres de la Mm08 torno a estar al 100% al mati he anat al gimnas i he tingut una pujada d'adrenalina/endorfines al veure que ja no tenia molesties de cap tipus (ni al genoll tampoc). Aixi doncs he apretat les dents i m'he currat una sessio de "Bones sensacions" que ha durat una hora i mitja.
Pel cap de setmana poca carrega, la idea es preparar els 10km que venen (carrer nou?) i tornar a agafar el ritme a l'asfalt i les distancies curtes. A veure si les cames es porten com cal i ens acostem mes als 45, que ara em sembla que estic lluny!
Dema mes i millor
la frase: el dolor es temportal, la gloria... eterna.
Pel cap de setmana poca carrega, la idea es preparar els 10km que venen (carrer nou?) i tornar a agafar el ritme a l'asfalt i les distancies curtes. A veure si les cames es porten com cal i ens acostem mes als 45, que ara em sembla que estic lluny!
Dema mes i millor
la frase: el dolor es temportal, la gloria... eterna.
dijous, 25 de setembre del 2008
tarda de pesca...
...Amb en Pau. A palamos l'aigua estava amb uns 12-14m de visibilitat i MOLTA corrent. Al entrar m'he trobat una dorada i quan ja la tenia encarada he girat el cap i tenia un llobarro de 2-3kg a escasos 2 metres meus, al final com es logic...ni un ni l'altre. Poc despres he trobat un altre llobarro despistat de racio pero a pesar de l'apnea "llargueta" (tiran a 2:30) no ha entrat...pero si s'ha passejat en totes direccions.
Despres ja he arribat a la zona de corrent "de veritat" i avançar s'ha convertit en un suplici...al final he decidit acostar-me mes a la costa i deixarme portar per la corrent fins al punt de partida on ja hi era en pau...
Resultat: res, pero amb bones sensacions a les cames i l'apnea millorant (a pesar que al fons no em sentia al 100%)
Dema mes i millor!
frase: degut a que la velocitat de la llum es mes alta que la del so, alguns semblen brillants abans de sonar estupids...
Despres ja he arribat a la zona de corrent "de veritat" i avançar s'ha convertit en un suplici...al final he decidit acostar-me mes a la costa i deixarme portar per la corrent fins al punt de partida on ja hi era en pau...
Resultat: res, pero amb bones sensacions a les cames i l'apnea millorant (a pesar que al fons no em sentia al 100%)
Dema mes i millor!
frase: degut a que la velocitat de la llum es mes alta que la del so, alguns semblen brillants abans de sonar estupids...
dimecres, 24 de setembre del 2008
test de cames
Avui he anat al gimnas amb intencio de fer mes rutina...pero de seguida he vist que el genoll no estava per festes aixi que m'he dedicat als braços. No es dolor, es mes aviat molestia de lligaments/tendons. Aquesta setmana fare bondat i la que ve ho tornare a provar...aixo si, suau!
dilluns, 22 de setembre del 2008
ressaca post Mm08
Avui tinc les marques evidents dels 83km al cos: turmells i genolls inflats, ronyons tocats (motxilla dels nassos) i una rigidesa muscular notable (no soc de fer estiraments...la veritat). El que no varia son els meus peus...que estan com sempre...sense practicament cap marca dels 83km! A veure si en un parell de dies torno a estar a to per que com era d'imaginar...ara tinc mes ganes d'entrenar que mai...i estic pensant en 13h per l'any que ve...aixo vol dir corre mes i caminar menys (es el que em va millor pel cos!)
diumenge, 21 de setembre del 2008
Matagalls-Montserrat 2008! COMPLETADA
La Mm08 s'ha acabat. 14h i 25 min despres d'haver fet la sortida hem arribat a montserrat l'aventura ha arribat a la seva fi. Com en qualsevol repte d'aquestes caracteristiques (molts km's durant moltes hores) les sensacions que s'hi viuen son molt variades...MOLT.
Anem al principi: a les 13:20 arribavem a coll formic, agafavem les coses del cotxe i ens despediem fins l'endema, que si tot anava be, ens recollirien a montserrat. La sortida la teniem a les 17:35 (erem el 5e grup en sortir, un cada minut a partir de les 17:30 fins que surti tothom).
imatge de la sortida quan varem arribar:
Obviament a l'hora que vam arribar encara no hi havia gaire ningu aixi que vam aprofitar per fer els tramits de rigor: anar a buscar la tarjeta de control, obsequis varis i despres varem anar a dinar. Aqui l'estat de nervis anava en augment poc a poc i com mes gent teniem al voltant mes nervis podia sentir.
Esperant despres de dinar a que fos hora de posar-se en marxa:
Quan es va acostar l'hora de sortida i amb 2 cafes a dins, ens varem preparar, motxilles, aigua, roba...tot apunt i ens varem acostar a la sortida on hi havia unes mil persones (de les tres mil que havien de sortir)
Amb molta puntualitat a les 17:29 es va donar la sortida als veterans i es va donar per iniciada la Mm08. Cinc grups mes tard (o sigui 5 minuts mes endavant) vam sortir nosaltres! COMENÇAVA l'AVENTURA!
Els primers metres van ser de "control" hi havia gent amb molta pressa, altres s'ho prenien amb calma...uns anaven molt preparats i d'altres tan sols portaven una ronyonera i no van sortir des del principi corrent! Al ser una prova amb tanta gent la varietat es una de les caracteristiques mes grans.
En Lluis i jo vam sortir una mica a veure-les venir (si es pot dir aixi) nosaltres anavem al nostre ritme pero sense lluiments. Ritme fort pero comode CAMINANT i amb aixo sol ja varem adelantar força gent. per la nostra esquena, un riu de gent avançava i de tant en tant algun corredor ens passava (on collons es pensen que van?? si falten 82km!!!)
primers metres i tot son bones sensacions:
S'ha de dir que era evident que alguns dels que ens passaven com si allo fos una cursa de 10km palmarien mes endavant, tal i com es va demostrar hores mes tard.
Els primers km eren de pujada i baixada pero molt suau fins a arribar a una baixada que arribava fins al km16. En aquest punt i encara de dia (amb boira) vam decidir apretar una mica ja que de nit dificilment podriem corre. Aixi varem fer i es va demostrar que en baixades tecniques no teniem gaires rivals. Ens feiem un fart de passar "super homes i alguna dona" que havien sortit com un llamp.
Un cop arribat el km20 i ja de nit varem arribar al primer avituallament i varem veure que no hi havia gaire gent davant nostra. Tots arreplegats davant les abundants plates de menjar, gots amb caldo, te, cafe...el que vulguessis! semblava un buffet lliure!.
1er avituallament i ja de nit:
vam continuar els següents km's sense problemes entrant dins algun casc urba on la gent ens rebia com a herois i et pujava la moral.
Despres ens va tocar endinsar-nos al bosc, sobre les 21-22 hores i hi havia una boira que treia les ganes de correr! Vam continuar passant els controls i els avituallaments amb certa "soltura" fins aproximadament el km 40-50....
Llavors, poc a poc el cansanci es va notar...a pesar de menjar be i pendre gels els canvis de terreny, els pedregars l'asfalt (en alguns trams era matador) van anar deixant marca a les cames que ja no anaven tan lleugeres.
Sabiem que tocava patir aixi que no hi varen haver queixes. sortint dels avituallament a mi em costa arrancar (se'm refreda la musculatura i quedo rigid i tardo uns 10 min en escalfar altra vegada) i ens passava gent corrent com si acabessin de començar! pero despres a les pujades nosaltres anavem a un ritme molt mes fort que la majoria i adelantavem a practicament tots els que ens havien passat metres abans. Aqui vaig veure clar que lo meu eren les pujades dificils, era on mes fort em sentia i podia apretar el ritme.
passaven els km's i les hores, en alguns moments les previsions ens deiem que ens quedariem a unes 13h pero aixo era ser massa optimista ja que tots dos sabiem que dificilment fariem els ultims km's com al principi. Un peu que xuta una pedra, les plantes escaldufades, alguna pedra a la sabata...feient baixar el ritme, poc pero es notava.
En algun moment vaig tenir alguna baixada de rendiment, sobretot a les baixades planeres pero res comparable a la baixada de varis km's que ens deixava a monistrol i per tant...apunt per encarar la ultima pujada! Aqui vaig patir de valent, per ser francs...MOLTISSIM! i tenia feina en no perdre en lluis que caminava davant meu mirant-me de reull mentre jo m'esforçava per no quedar-me enrera.
Un cop arribada a la pujada final...despres d'haver ingerit innombrables gels, truita de patat, empanada de tonyina, micados, galetes, taronja, llimona, platan, sandvitxos...el cos ja no estava per gaires alegries pero tot i aixo vam fer un primer tram de la pujada final a un ritme....QUIN RITME. vam atrapar a dues persones i una d'elles ens va servir de llebre en el tram mes complicat abans de les escales de montserrat i despres.
Un cop superat aixo, amb la cara desencaixada, les cames que es flexionaven soles i amb dificultats per agafar aire apareixia davant nostre el monestir de montserrat...14h 25min despres d'haver sortit...per fi, ho haviem aconseguit.
(en aquesta ocasio no hi ha gaires fotos i bones menys ja que al ser de nit, no invitava a fer-ne gaires)
Arribada a montserrat...torna a ser de dia!(8 del mati):
En resum: com a experiencia ha estat molt be, l'organitzacio es molt bona i tot esta bastant controlat. La gent tambe es molt amable i tothom va amb molt bon rollo. com a coses dolentes: Vam passar a un noi que es balancejava mentre avançava i feia molt mala cara, en lluis li va preguntar si estava be...i va contestar que "si" pero amb un si que encara ens va deixar encara mes preocupats!
un consell: 83km no es un passeig, ho pot fer qualsevol? si sempre i quan estigui prou preparat. Animar-se a fer una cosa aixi sense preparar-se minimament es una bestiesa i no aconseguiras mes que engruixir la llista de gent que no arriba a montserrat!
pd: per ultim I SI REPETIM! portarem MOLT menys pes! no cal portar gaire res! un bido (o 2) en una ronyonera, gels i poca cosa mes la resta no ho fas servir!
Anem al principi: a les 13:20 arribavem a coll formic, agafavem les coses del cotxe i ens despediem fins l'endema, que si tot anava be, ens recollirien a montserrat. La sortida la teniem a les 17:35 (erem el 5e grup en sortir, un cada minut a partir de les 17:30 fins que surti tothom).
imatge de la sortida quan varem arribar:
Obviament a l'hora que vam arribar encara no hi havia gaire ningu aixi que vam aprofitar per fer els tramits de rigor: anar a buscar la tarjeta de control, obsequis varis i despres varem anar a dinar. Aqui l'estat de nervis anava en augment poc a poc i com mes gent teniem al voltant mes nervis podia sentir.
Esperant despres de dinar a que fos hora de posar-se en marxa:
Quan es va acostar l'hora de sortida i amb 2 cafes a dins, ens varem preparar, motxilles, aigua, roba...tot apunt i ens varem acostar a la sortida on hi havia unes mil persones (de les tres mil que havien de sortir)
Amb molta puntualitat a les 17:29 es va donar la sortida als veterans i es va donar per iniciada la Mm08. Cinc grups mes tard (o sigui 5 minuts mes endavant) vam sortir nosaltres! COMENÇAVA l'AVENTURA!
Els primers metres van ser de "control" hi havia gent amb molta pressa, altres s'ho prenien amb calma...uns anaven molt preparats i d'altres tan sols portaven una ronyonera i no van sortir des del principi corrent! Al ser una prova amb tanta gent la varietat es una de les caracteristiques mes grans.
En Lluis i jo vam sortir una mica a veure-les venir (si es pot dir aixi) nosaltres anavem al nostre ritme pero sense lluiments. Ritme fort pero comode CAMINANT i amb aixo sol ja varem adelantar força gent. per la nostra esquena, un riu de gent avançava i de tant en tant algun corredor ens passava (on collons es pensen que van?? si falten 82km!!!)
primers metres i tot son bones sensacions:
S'ha de dir que era evident que alguns dels que ens passaven com si allo fos una cursa de 10km palmarien mes endavant, tal i com es va demostrar hores mes tard.
Els primers km eren de pujada i baixada pero molt suau fins a arribar a una baixada que arribava fins al km16. En aquest punt i encara de dia (amb boira) vam decidir apretar una mica ja que de nit dificilment podriem corre. Aixi varem fer i es va demostrar que en baixades tecniques no teniem gaires rivals. Ens feiem un fart de passar "super homes i alguna dona" que havien sortit com un llamp.
Un cop arribat el km20 i ja de nit varem arribar al primer avituallament i varem veure que no hi havia gaire gent davant nostra. Tots arreplegats davant les abundants plates de menjar, gots amb caldo, te, cafe...el que vulguessis! semblava un buffet lliure!.
1er avituallament i ja de nit:
vam continuar els següents km's sense problemes entrant dins algun casc urba on la gent ens rebia com a herois i et pujava la moral.
Despres ens va tocar endinsar-nos al bosc, sobre les 21-22 hores i hi havia una boira que treia les ganes de correr! Vam continuar passant els controls i els avituallaments amb certa "soltura" fins aproximadament el km 40-50....
Llavors, poc a poc el cansanci es va notar...a pesar de menjar be i pendre gels els canvis de terreny, els pedregars l'asfalt (en alguns trams era matador) van anar deixant marca a les cames que ja no anaven tan lleugeres.
Sabiem que tocava patir aixi que no hi varen haver queixes. sortint dels avituallament a mi em costa arrancar (se'm refreda la musculatura i quedo rigid i tardo uns 10 min en escalfar altra vegada) i ens passava gent corrent com si acabessin de començar! pero despres a les pujades nosaltres anavem a un ritme molt mes fort que la majoria i adelantavem a practicament tots els que ens havien passat metres abans. Aqui vaig veure clar que lo meu eren les pujades dificils, era on mes fort em sentia i podia apretar el ritme.
passaven els km's i les hores, en alguns moments les previsions ens deiem que ens quedariem a unes 13h pero aixo era ser massa optimista ja que tots dos sabiem que dificilment fariem els ultims km's com al principi. Un peu que xuta una pedra, les plantes escaldufades, alguna pedra a la sabata...feient baixar el ritme, poc pero es notava.
En algun moment vaig tenir alguna baixada de rendiment, sobretot a les baixades planeres pero res comparable a la baixada de varis km's que ens deixava a monistrol i per tant...apunt per encarar la ultima pujada! Aqui vaig patir de valent, per ser francs...MOLTISSIM! i tenia feina en no perdre en lluis que caminava davant meu mirant-me de reull mentre jo m'esforçava per no quedar-me enrera.
Un cop arribada a la pujada final...despres d'haver ingerit innombrables gels, truita de patat, empanada de tonyina, micados, galetes, taronja, llimona, platan, sandvitxos...el cos ja no estava per gaires alegries pero tot i aixo vam fer un primer tram de la pujada final a un ritme....QUIN RITME. vam atrapar a dues persones i una d'elles ens va servir de llebre en el tram mes complicat abans de les escales de montserrat i despres.
Un cop superat aixo, amb la cara desencaixada, les cames que es flexionaven soles i amb dificultats per agafar aire apareixia davant nostre el monestir de montserrat...14h 25min despres d'haver sortit...per fi, ho haviem aconseguit.
(en aquesta ocasio no hi ha gaires fotos i bones menys ja que al ser de nit, no invitava a fer-ne gaires)
Arribada a montserrat...torna a ser de dia!(8 del mati):
En resum: com a experiencia ha estat molt be, l'organitzacio es molt bona i tot esta bastant controlat. La gent tambe es molt amable i tothom va amb molt bon rollo. com a coses dolentes: Vam passar a un noi que es balancejava mentre avançava i feia molt mala cara, en lluis li va preguntar si estava be...i va contestar que "si" pero amb un si que encara ens va deixar encara mes preocupats!
un consell: 83km no es un passeig, ho pot fer qualsevol? si sempre i quan estigui prou preparat. Animar-se a fer una cosa aixi sense preparar-se minimament es una bestiesa i no aconseguiras mes que engruixir la llista de gent que no arriba a montserrat!
pd: per ultim I SI REPETIM! portarem MOLT menys pes! no cal portar gaire res! un bido (o 2) en una ronyonera, gels i poca cosa mes la resta no ho fas servir!
divendres, 19 de setembre del 2008
apunt de marxar
Falta 1 hora perque sortim cap al matagalls, practicament tot apunt. Nervis pero menys que ahir (he dormit molt be :) ara nomes cal que tot vaig be!
24h....
Son les 24h previes a la sortida de la Mm08. NO tinc ganes de pensar-hi per que ja estic prou nervios pero volia deixar-ne constancia aqui. Fins dilluns no crec que el torni a actualitzar i si ho faig, espero que sigui amb fotos, cronica, temps...
Apunt per patir de valent, apunt per començar I NO PARAR fins al final.
"Fes-ho, o no ho facis....pero no ho intentis"
Apunt per patir de valent, apunt per començar I NO PARAR fins al final.
"Fes-ho, o no ho facis....pero no ho intentis"
dimecres, 17 de setembre del 2008
Ultim dia de resistencia pre-MM08
Segueixo amb nervis. Per desconnectar m'he marcat una ruta de 130km...pero amb moto (en tenia ganes) tot vorejant la costa brava. A la tarda he anat al gim, tenia la ultima sessio i no volia faltar a la cita. M'he sentit molt be muscularment pero el cap va a mil per hora i analitza qualsevol espasme, petita punxada, soroll que surti del meu cos i el processa en "mode alarm".
El que queda de setmana sera relax i caminar suau per estirar les cames...concentrar-me, mentalitzar-me i menjar i dormir...res mes. Ja tindre temps de fer mes coses a partir de dilluns que ve....
dema...mes? no ho crec
El que queda de setmana sera relax i caminar suau per estirar les cames...concentrar-me, mentalitzar-me i menjar i dormir...res mes. Ja tindre temps de fer mes coses a partir de dilluns que ve....
dema...mes? no ho crec
dimarts, 16 de setembre del 2008
La crua realitat
Es que no sempre es treuen animals de 4, 7, 11kg...La costa brava tambe te dies dolents...com el d'avui.
Aigua a 20º C, es com si anuncies que s'ha acabat l'estiu; un lleuger mar de fons fa que et sentis mes aviat a l'hivern pero tot plegat es força controlable. El baix de sant feliu esta ple de sargs...pero nomes sargs. En una de les baixades un grup d'espets ha passat relativament aprop mentre patrullaven la zona pero no s'han acostat prou (rondaven els 2kg i era el maxim que podia aspirar avui).
De tornada als blocs nomes he vist rogers (molts) quatre dorades mal contades i petites i un banc de servioles minuscules.
En dani no ha tingut mes sort que jo i a les 10:30 ja estavem esmorzant al zurich (entrepa de llom amb formatge, sota l'atenta mirada d'un gat que semblava tret d'una pel·licula de'n Tim Burton).
En resum, despres de les jornades precedents es normal que tingui aquesta sensacio de que m'he mort de fastig avui. La realitat es que fins que no vinguin els llobarros, les pesques d'infanteria tindran molt de factor "sort". Segur que la proxima va mes be!
ara dinar i a la tarda amb bici! (ja tinc la fixed en cami ;)
Dema mes i millor!
Aigua a 20º C, es com si anuncies que s'ha acabat l'estiu; un lleuger mar de fons fa que et sentis mes aviat a l'hivern pero tot plegat es força controlable. El baix de sant feliu esta ple de sargs...pero nomes sargs. En una de les baixades un grup d'espets ha passat relativament aprop mentre patrullaven la zona pero no s'han acostat prou (rondaven els 2kg i era el maxim que podia aspirar avui).
De tornada als blocs nomes he vist rogers (molts) quatre dorades mal contades i petites i un banc de servioles minuscules.
En dani no ha tingut mes sort que jo i a les 10:30 ja estavem esmorzant al zurich (entrepa de llom amb formatge, sota l'atenta mirada d'un gat que semblava tret d'una pel·licula de'n Tim Burton).
En resum, despres de les jornades precedents es normal que tingui aquesta sensacio de que m'he mort de fastig avui. La realitat es que fins que no vinguin els llobarros, les pesques d'infanteria tindran molt de factor "sort". Segur que la proxima va mes be!
ara dinar i a la tarda amb bici! (ja tinc la fixed en cami ;)
Dema mes i millor!
dilluns, 15 de setembre del 2008
penultim dia de resistencia
Avui es l'ultim dilluns abans la MM08. Com no podia ser d'una altra manera m'he exprimit pero vigilant perque pel cap em passen els fantasmes de les molesties o possibles lesions i ara seria una gran putada. Noto les cames fortes pero mes carregades de l'habitual i aixo em fa tenir dubtes sobre com afrontar la resta de dies fins dissabte. En principi dimecres fare una sessio pero molt suau i dijous i divendres repos (com a molt caminar una estona)...Es un desafiament mes com els dos anteriors que ja hem completat pero les sensacions no son igual. Estic molt mes nervios (tot i que per anar a nuria ja ho estava).
Nomes espero que tot vagi be, independentment del temps que fem (m'es igual si son 13h o 17h) el que vull es gaudir de l'experiencia i que tots dos completem els 83km de manera digne.
DEMA PESCA!(seguira la ratxa?)
Nomes espero que tot vagi be, independentment del temps que fem (m'es igual si son 13h o 17h) el que vull es gaudir de l'experiencia i que tots dos completem els 83km de manera digne.
DEMA PESCA!(seguira la ratxa?)
diumenge, 14 de setembre del 2008
10km per notar sensacions
Diumenge llarg i cansat pero s'ha de començar la setmana i 10km es una bona manera de saber com estic. Les cames les noto fortes pero tambe lleugerament carregades. 50 min de running a ritme suau, apretant de tant en tant. dema gimnas y dimarts pesca.
Pd: cansat, pero dema mes i millor
Pd: cansat, pero dema mes i millor
divendres, 12 de setembre del 2008
bon dia (tot i ser divendres setmana llarga)
Els divendres de setmana laboral llarga no solen ser massa bons tot i que normalment els aprofito bastant. Aquest no ha sigut cap excepcio i l'he aprofitat de valent. Resumint, el dia ha anat aixi:
a 1a hora (quarts d'onze) he rebut una visita molt agradable: la cris sobre dues rodes...I QUINES DUES RODES!!(val a dir que la cris ha demostrat tenir un bon parell d'ovaris arriban fins a casa d'una sola peça!! un 10!) Una peugeot de ciclisme que, a pesar de tenir uns 20 anys, esta en un estat de conservacio que ja voldria la paris hilton. Aquesta ha de ser la meva futura fixie i he decidit batejar-la com a CBR (i no per la honda). Ara per ara, esta tan guapa la bici que la fare servir tal i com esta!
Despres d'aixo he anat al gim a fer la rutina de resistencia (Avui es l'ultim divendres abans de la MM08) i he hagut d'avançar la sessio de tarda al migdia per poder fer mes coses per la tarda. Sessio dura i "a per feina" que rematare amb una encara mes intensa el dilluns.
Dinar al japo-chino de la cinta amb l'edu i sobretaula de rigor!(i que no falti!)
Tarda de passeig amb moto amb la margui, orxata i cap a currar...DIVENDRES FULL!
Dema si puc penjare fotos de la bici. m'ha agradat tant que he decidit anar a al feina amb ella i lo que es la sort...s'ha posat a ploure.... (de moment en poso una treta d'internet, el model es practicament exacte (excepte pedals i cinta del manillar..)
DEMA MES...I MILLOR!
a 1a hora (quarts d'onze) he rebut una visita molt agradable: la cris sobre dues rodes...I QUINES DUES RODES!!(val a dir que la cris ha demostrat tenir un bon parell d'ovaris arriban fins a casa d'una sola peça!! un 10!) Una peugeot de ciclisme que, a pesar de tenir uns 20 anys, esta en un estat de conservacio que ja voldria la paris hilton. Aquesta ha de ser la meva futura fixie i he decidit batejar-la com a CBR (i no per la honda). Ara per ara, esta tan guapa la bici que la fare servir tal i com esta!
Despres d'aixo he anat al gim a fer la rutina de resistencia (Avui es l'ultim divendres abans de la MM08) i he hagut d'avançar la sessio de tarda al migdia per poder fer mes coses per la tarda. Sessio dura i "a per feina" que rematare amb una encara mes intensa el dilluns.
Dinar al japo-chino de la cinta amb l'edu i sobretaula de rigor!(i que no falti!)
Tarda de passeig amb moto amb la margui, orxata i cap a currar...DIVENDRES FULL!
Dema si puc penjare fotos de la bici. m'ha agradat tant que he decidit anar a al feina amb ella i lo que es la sort...s'ha posat a ploure.... (de moment en poso una treta d'internet, el model es practicament exacte (excepte pedals i cinta del manillar..)
DEMA MES...I MILLOR!
dijous, 11 de setembre del 2008
MBS IS ON FIRE!
Sembla increible pero es cert. Segon dia a palamos i una servia de 8kg al sac....mes una dorada d'1kg! EL mes increible es que la serviola l'he agafat a superficie, al principi de la jornada, la cosa ha anat aixi:
Estava fent una espera a 20 metres als dentols, hi havia exemplars entre 1kg i 3kg corrent davant meu pero cap s'acostava aixi que decideixo no arriscar i pujar per preparar la següent baixada. Al arribar a superficie agafo aire miro davant meu i.....COLLONS! servioles per tot arreu! un banc d'uns 50 exemplars d'entre 6-10kg! En aquell moment em ve al cap "l'efecto confusione" que cita en dapiran quan et troves en aquestes situacions, aixi que no m'ho penso i miro quina esta mes a prop (realment molt a prop) quan la tinc en el punt de mira soc conscient que no la puc fallar i encara que falles...estan tan juntes que possiblement en punxaria una altra aixi que intento apuntar al cos per fer doblet...pero no me'n surto. AL final la punxo a la panxa i comença a corre....5 min despres ja es a les meves mans i seguidament a la boia.
Despres en una espera a 14m he tingut la sort de veure una dorada suicida que ha vingut directe cap a mi sense vacilar ni un segon. EL resultat ha estat un tir frontal...dolent pero efectiu!
Al final en una altra espera m'han entrat dues servioles mes d'uns 6kg que no s'han acostat prou per disparar-les pero jo...la pesca ja l'havia fet!
A tot aixo, jo he anat a pescar amb en dani...que ha fet ell mentre jo feia tot aixo? doncs no ho se...Haurem d'entrenar una mica perque pugui començar a veure peix bo de veritat i aixo el motivi mes, perque a 2 metres d'aigua com no tinguis una apnea de prop de 2:30 et menges els mocs en aquesta epoca!! El proxim cop ens fixarem en preparar be la baixada i relaxar-nos al maxim aixi segur que millora i fins i tot guanyara algun metre! SOM-HI!
Estava fent una espera a 20 metres als dentols, hi havia exemplars entre 1kg i 3kg corrent davant meu pero cap s'acostava aixi que decideixo no arriscar i pujar per preparar la següent baixada. Al arribar a superficie agafo aire miro davant meu i.....COLLONS! servioles per tot arreu! un banc d'uns 50 exemplars d'entre 6-10kg! En aquell moment em ve al cap "l'efecto confusione" que cita en dapiran quan et troves en aquestes situacions, aixi que no m'ho penso i miro quina esta mes a prop (realment molt a prop) quan la tinc en el punt de mira soc conscient que no la puc fallar i encara que falles...estan tan juntes que possiblement en punxaria una altra aixi que intento apuntar al cos per fer doblet...pero no me'n surto. AL final la punxo a la panxa i comença a corre....5 min despres ja es a les meves mans i seguidament a la boia.
Despres en una espera a 14m he tingut la sort de veure una dorada suicida que ha vingut directe cap a mi sense vacilar ni un segon. EL resultat ha estat un tir frontal...dolent pero efectiu!
Al final en una altra espera m'han entrat dues servioles mes d'uns 6kg que no s'han acostat prou per disparar-les pero jo...la pesca ja l'havia fet!
A tot aixo, jo he anat a pescar amb en dani...que ha fet ell mentre jo feia tot aixo? doncs no ho se...Haurem d'entrenar una mica perque pugui començar a veure peix bo de veritat i aixo el motivi mes, perque a 2 metres d'aigua com no tinguis una apnea de prop de 2:30 et menges els mocs en aquesta epoca!! El proxim cop ens fixarem en preparar be la baixada i relaxar-nos al maxim aixi segur que millora i fins i tot guanyara algun metre! SOM-HI!
El mar estava bastant be, lleuger mar de fons, visibilitat d'uns 20 metres i temp de 22ºC.
Dema mes....i que collons...MILLOR!
dimecres, 10 de setembre del 2008
re-sis-ten-cia
Segueixo igual. Els dimecres no m'agraden pero avui no m'he queixat "gaire" i he apretat les dents per completar tota la sessio. En algunes maquines he apretat una mica mes el pes i fins i tot he allargat les series fins a 30 repeticions...resultat em sento com un toro. Divendres apretare igual o mes i la setmana que ve sera curta (dimecres deixare els entrenos "forts").
Dema toca PESCA! (dificil que continui la ratxa, pero mai se sap)
Dema toca PESCA! (dificil que continui la ratxa, pero mai se sap)
dilluns, 8 de setembre del 2008
12 dies i restant
I per no perdre el temps he començat la setmana a tope. Sessio criminal de resistencia que acabat amb les meves reserves. Literalment m'he quedat a zero! al arribar a casa nomes volia menjar el que fos. Els proxims 10 dies seran aixi...sense concessions i es que no es pot deixar res a l'atzar si volem completar els 83km de manera digne! SOM-HI LLUIS! A FONS!
dema mes I MILLOR!
dema mes I MILLOR!
diumenge, 7 de setembre del 2008
Diumenge "BONITOL"
Sortida de pesca memorable!
Nomes entrar sento que el front em crema! era tan fosc que no he vist les meduses i m'ha tocat just el mig cm que porto descobert en el front...tota l'estona amb la sensacio de que la pell crema!
Despres...un espectacle de peix petit i darrera seu: Dentols, dorades, servioles, bonitols, sargs. Avui el mar ERA UN AQUARI! el problema es que no es el mateix "veure'ls" que "agafar-los".
Pero mentre perseguia els dentols he tingut un cara a cara amb un bonitol...increible.
Fent una espera a 20 metres a la sorra m'he posat just a sota d'un gran banc de peix petit que semblava molt nervios. Sorra per tot arreu i els peixos histerics corrent amunt i aball; "aqui hi ha d'haver alguna cosa que esta posant nerviosos els peixos" penso per mi...i de cop i volta tots els peixos es fan a un costat indicant clarissimament que per l'altra s'acosta alguna cosa.
Em giro i veig com un missil s'acosta directe cap a mi a tota velocitat, es un bonitol precios d'uns 3 o 4 kg i no sembla tenir-me cap por! va tan rapid que no m'atraveixo a apuntar al cap i miro d'assegurar el tret al cos....BANG. Tot passa molt rapid mentre jo corro a superficie ell corre per tot arreu amb la varilla atravessant-lo. 5 minuts despres ja penja de la meva boia! un bonitol de 4.4kg! el primer que aconsegueixo tocar (son tremendament rapids!)
Despres he seguit veient peix, he fallat una servia de 4 o 5 kg per tirar massa a la desesperada i he vist un parell de dorades precioses, pero amb el bonitol ja en tenia prou i estava mes que satisfet!
Dema mes i millor!
dissabte, 6 de setembre del 2008
dissabte de relax
Avui he decidit agafar la monoaleta i anar a fer un parell de baixades. El mar no estava d'acord amb mi i m'ha rebut amb força mala cara pero tot i aixi m'hi he ficat 20 min. 4 baixades amb el shorty i l'aigua a 18ºC fan sortir a qualsevol de l'aigua i jo no soc cap excepcio!
Tot i aixi, en 20 min he pogut fer dues baixades a 20 i 21m i veure un llobarro a 1 metre d'aigua (com es ficava en una esquerda) tot aixo a mes, esta documentat en video!
llobarro from m b on Vimeo.
Baixant amb la mono from m b on Vimeo.
En resum, ja no recordava lo rapid que es baixa amb la mono...pero tambe cansa! i el genolls anaven cada un a un ritme! (els falta cordinacio pobres)
Dema toca pesca!
Tot i aixi, en 20 min he pogut fer dues baixades a 20 i 21m i veure un llobarro a 1 metre d'aigua (com es ficava en una esquerda) tot aixo a mes, esta documentat en video!
llobarro from m b on Vimeo.
Baixant amb la mono from m b on Vimeo.
En resum, ja no recordava lo rapid que es baixa amb la mono...pero tambe cansa! i el genolls anaven cada un a un ritme! (els falta cordinacio pobres)
Dema toca pesca!
divendres, 5 de setembre del 2008
divendres resistencia
Avui m'he exprimit a fons durant gairebe dues hores al gimnas i excepte pels isquiotibials i el genoll he estat molt be.
Dema intentare anar a fer unes baixades amb la monoaleta i diumenge a pescar...a veure si mantenim la ratxa!
Dema intentare anar a fer unes baixades amb la monoaleta i diumenge a pescar...a veure si mantenim la ratxa!
dimecres, 3 de setembre del 2008
Back to reality!
Despres del dia d'ahir tan especial avui he tornat a la realitat...i de quina manera! per fi tinc el sistema digestiu "normal" i he pogut anar al gimnas a tope! quines sensacions...em cremaven tots els musculs! ara poc a poc tornar a apretar que la MM08 ja esta aqui i hem d'estar a tope!
Despres una mica de piscina per relaxar el cos i llestos.
Que agradable es tornar-se a sentir al 100%!!!
dema mes i millor!
Despres una mica de piscina per relaxar el cos i llestos.
Que agradable es tornar-se a sentir al 100%!!!
dema mes i millor!
dimarts, 2 de setembre del 2008
Colera IS ON FIRE!
Jo no se que passa pero Colera gairebe sempre em te preparada alguna sorpresa! Avui hi hem anat en dani i jo a primera hora...com si no! a les 6:30 ja estavem a l'aigua i veient dentols petits casi des del principi. Alguna dorada per aqui, algun dentol petit per alla...i anar tirant cap al lloc "magic".
A pesar que no es veia cap peix gros, he pogut disparar una dorada maca (que he fallat) i tot seguit ha passat el següent:
Estava fent una espera a uns 10-12 metres al limit de la sorra i les pedres. Com de costum estava mirant cap a terra i no pas cap a mar obert perque els dentols venen de menys aigua (cala rovellada) despres d'esperar una estona em dono per vençut (a pesar de que encara em quedava algo d'apnea) i decideixo tirar cap amunt. Al posar-me de genolls sempre em giro per mirar si tinc algo darrera meu i...SORPRESA! tenia el cap de l'animal a escassos 2 metres de mi! Es una serviola preciosa pero m'ha agafat desprevingut! com que sembla molt tranquila em giro suaument i encaro el fusell cap a ella mentre s'allunya molt lentament....Disparo i BANG en tot el cap! l'animal neda amb la boca oberta ferit de mort mentre jo tiro cap a la superficie mirant de controlar el carret (tot i aixi m'ha tret uns 10-15 metres de carret).
Un cop a superficie nomes he anat controlant i recuperant el fil poc a poc (mentre intentava cridar a en dani per que remates el peix...pero ni se n'ha enterat....)
Rematada i a la boia...tocava seguir pescant pero sense tanta motivacio. Tot i aixi he tingut una espera en la que ha entrat un dentol precios d'uns 6 o 7kg pero no s'ha acostat lo suficient com per assegurar el tret i com que estava al final de la meva apnea he provat sort...i no en tinc jo d'aixo!
La veritat es que no em puc queixar puc pescar peix bo i de bon tamany sense passar dels 15 metres i en un dels entorns mes guapos que conec. La prova es que en dani tambe ha quedat molt content amb el lloc i ha agafat un molt bon tord que rondava els 3/4 de kilo.
Aqui estic amb la bella serviola de 11kg que ha sigut la meva parella de ball per una estona
En dani no ha volgut deixar passar l'oportunitat de tocar "aquesta guitarra"
que llueixi be
la bascula no enganya :)
En fi...Satisfet, content i realitzat. Espero poder seguir aixi de be força temps!
Dema mes i millor!
A pesar que no es veia cap peix gros, he pogut disparar una dorada maca (que he fallat) i tot seguit ha passat el següent:
Estava fent una espera a uns 10-12 metres al limit de la sorra i les pedres. Com de costum estava mirant cap a terra i no pas cap a mar obert perque els dentols venen de menys aigua (cala rovellada) despres d'esperar una estona em dono per vençut (a pesar de que encara em quedava algo d'apnea) i decideixo tirar cap amunt. Al posar-me de genolls sempre em giro per mirar si tinc algo darrera meu i...SORPRESA! tenia el cap de l'animal a escassos 2 metres de mi! Es una serviola preciosa pero m'ha agafat desprevingut! com que sembla molt tranquila em giro suaument i encaro el fusell cap a ella mentre s'allunya molt lentament....Disparo i BANG en tot el cap! l'animal neda amb la boca oberta ferit de mort mentre jo tiro cap a la superficie mirant de controlar el carret (tot i aixi m'ha tret uns 10-15 metres de carret).
Un cop a superficie nomes he anat controlant i recuperant el fil poc a poc (mentre intentava cridar a en dani per que remates el peix...pero ni se n'ha enterat....)
Rematada i a la boia...tocava seguir pescant pero sense tanta motivacio. Tot i aixi he tingut una espera en la que ha entrat un dentol precios d'uns 6 o 7kg pero no s'ha acostat lo suficient com per assegurar el tret i com que estava al final de la meva apnea he provat sort...i no en tinc jo d'aixo!
La veritat es que no em puc queixar puc pescar peix bo i de bon tamany sense passar dels 15 metres i en un dels entorns mes guapos que conec. La prova es que en dani tambe ha quedat molt content amb el lloc i ha agafat un molt bon tord que rondava els 3/4 de kilo.
Aqui estic amb la bella serviola de 11kg que ha sigut la meva parella de ball per una estona
En dani no ha volgut deixar passar l'oportunitat de tocar "aquesta guitarra"
que llueixi be
la bascula no enganya :)
En fi...Satisfet, content i realitzat. Espero poder seguir aixi de be força temps!
Dema mes i millor!
dilluns, 1 de setembre del 2008
qui dia passa...
Dia d'impas. Sembla que vaig millorant de la panxa i dema toca pescar! aixi que a menjar i beure per recuperar forces. El desti: colera! al ser entre setmana i 2 de setembre espero que hi hagi menys gent i com que te poc fons en dani tambe tindra bones oportunitats. Nomes falta que el temps ens respecti una mica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)