Avui he fet la 6a sessio i estic content. M'he permes el caprici d'augmentar lleugerament el pes en alguns exercicis i m'he esforçat per no "menjar-me" cap repeticio.
Les cames estan aguantant molt be i tinc que reconeixer que em motiva molt veure com a pesar de que la meva musculatura te moltes limitacions estic aguantant molt be les carregues de treball tot i que 25 repeticions sovint se'm fan molt llargues!
la setmana que ve ho donare tot i la que ve tambe i espero arribar al dia 28 al 110% i poder treballar la capacitat anaerobica alla dalt, perque tinc clar que d'oxigen me'n faltara!!
aixo em fa recordar la mitica frase de:
"La vida no es medeix per les vegades que respirem si no pels moments que ens deixen sense respiracio."
Jo no puc contar l'apnea...seria fer trampes!
pd: ara a dormir i dema a pescar a primera hora, espero mantenir el nivell dels ultims dies i que els peixos es presentin a la cita i no em deixin plantat!
divendres, 8 d’agost del 2008
dijous, 7 d’agost del 2008
les rocky chuky i jo, junts de nou
Despres de "l'experiencia propera a la mort" de sant feliu i els 80km vaig decidir deixar-me un temps per recuperar-me no nomes fisicament si no tambe mentalment. Aixi m'he dedicat a treballar altres coses com la resistencia, el running, etc..
Avui pero he decidit recomençar la nostra relacio. Tenia les ganes, tenia el moment i no m'ho he pensat, enlloc d'anar a la platja...que millor que anar a corre per la muntanya a gairebe 40ºC a les 4 de la tarda sense una sola ombra....
Al ser el primer dia m'he controlat força be i anava fent series de carrera intercalades amb la marxa tipica. resultat: 1h 15 min d'esforç, suor i bones sensacions, a pesar de que m'he notat una mica faltat de fons. El millor: les vistes des de sant miquel a pesar de la calitja:
Un servidor amb girona al fons.
El mateix d'abans pero aquest cop el que es veu a l'horitzo es torroella i les medes
dema mes i millor
Avui pero he decidit recomençar la nostra relacio. Tenia les ganes, tenia el moment i no m'ho he pensat, enlloc d'anar a la platja...que millor que anar a corre per la muntanya a gairebe 40ºC a les 4 de la tarda sense una sola ombra....
Al ser el primer dia m'he controlat força be i anava fent series de carrera intercalades amb la marxa tipica. resultat: 1h 15 min d'esforç, suor i bones sensacions, a pesar de que m'he notat una mica faltat de fons. El millor: les vistes des de sant miquel a pesar de la calitja:
Un servidor amb girona al fons.
El mateix d'abans pero aquest cop el que es veu a l'horitzo es torroella i les medes
dema mes i millor
dimecres, 6 d’agost del 2008
Dentol a Colera
Doncs si, un altre dia que semblava de platja, pero que com de costum he aprofitat per endur-me els trastos i anar a l'aigua un parell d'horetes.
Al arribar a colera el mar te una pinta preciosa, com de costum en aquesta abrupte i al mateix temps tremendament seductora costa brava.
A les 10:40 entro a l'aigua i començo a nedar mar endins, he sortit de la platja aixi que tinc feina. Colera no destaca per la profunditat, es gairebe impossible superar els 25m de profunditat si no vas a una punta molt exposada. El fons es mixte de sorra i roca esquitxada per la omnipresent posidonia. l'Aigua tenyida lleugerament de blau fa que perdi la sensacio de profunditat degut a la claredat (destacable) que presenta. Es veu el fons a 13 metres i aixo ja es molt.
La primera mala noticia arriba al fer la 1a baixada al fons i notar com un calfred m'atravessa el cos començant per la cara al arribar als 11 metres...la termoclina! es molt marcada i esta molt alta per l'epoca de l'any. Per sobre l'aigua esta a 22ºC i per sota a 19ºC i aixo suposa un canvi massa brusc per als peixos aixi que decideixo buscar aigua menys profundes....i he encertat!
Al arribar a una pendent que va dels 12m als 6 veig un grup de dentols d'entre 1 i 3kg que es passeja lent i distant; es com si notessin que estic just al limit de l'aigua freda i no volen acostar-se per no agafar un costipat.
Provo a esperar-los des de tots els punts que se'm acudeixen i veig com sempre apareixen per sobre la meva posicio, neden a mitja aigua, a uns 8 metres de profunditat i jo estic a uns 11. De tant en tant apareix alguna silueta imponent pero sempre molt apatics i distants, neden lents mentre m'observen. Vaig allargant les apnees ajudat per l'aigua freda i per la poca profunditat i en alguna de les esperes arribo a tenir a tir algun exemplar de mes de 2kg pero no ho veig clar o m'agafa desprevingut (van entrant des de tot arreu). Al final en una bona baixada ho aconsegueixo:
-Decideixo atacar des de sota la termoclina, remuntar assetjant per una esquerda fins als 10 metres i alla esperar, al apareixer retrocedeixo amagant-me dins l'esquerda mentre encaro el fusell cap a on son ells. Entre el grup apareix un exemplar molt bonic. Ronda els 4kg i sel veu igual de timid que la resta pero al amagar-me la seva reaccio es diferent. M'enfila directe cap a mi pero molt per sobre de la meva posicio, uns 2 metres per sobre del meu cap, ve en diagonal, tranquil i molt relaxat, sembla mes una dorada que un dentol! el tinc a tir pero si disparo sera de cara i d'avall cap amunt i no m'agrada. M'espero una mica mes, el tinc molt aprop...sembla que es gira...SI! BANG!el tir li va just darrera el cap i el peix no corre gaire. Agafo el fil am força i evito que tregui carret mentre remonto cap a la superficie. Miro el D3: 2:16 deu ni do!
El pujo a ma i el remato sense problemes...ja podem tornar a la platja on em converteixo en l'atraccio de la majoria dels presents. El moment mes vergonyos es quan ensenyo el peix a la familia i la gent d'alla, comença a acostar-se aplaudint...m'he sentit molt ridicul en aquell moment!
-La cara es de felicitat...pero dissimulo molt be quan hi ha gent al meu costat... :P
al final 4,3kg de dentol pescat a 10 metres amb una apnea de 2:16....quedara per el record, per sempre!
Despres de dinar tornada a la realitat de girona, rutina de gimnas i ara toca anar a treballar! ha sigut un dia de 10!!! no se si dema ho podre superar...pero que coi, ho intentare!
dema mes i millor!
canço: rape me - nirvana
Al arribar a colera el mar te una pinta preciosa, com de costum en aquesta abrupte i al mateix temps tremendament seductora costa brava.
A les 10:40 entro a l'aigua i començo a nedar mar endins, he sortit de la platja aixi que tinc feina. Colera no destaca per la profunditat, es gairebe impossible superar els 25m de profunditat si no vas a una punta molt exposada. El fons es mixte de sorra i roca esquitxada per la omnipresent posidonia. l'Aigua tenyida lleugerament de blau fa que perdi la sensacio de profunditat degut a la claredat (destacable) que presenta. Es veu el fons a 13 metres i aixo ja es molt.
La primera mala noticia arriba al fer la 1a baixada al fons i notar com un calfred m'atravessa el cos començant per la cara al arribar als 11 metres...la termoclina! es molt marcada i esta molt alta per l'epoca de l'any. Per sobre l'aigua esta a 22ºC i per sota a 19ºC i aixo suposa un canvi massa brusc per als peixos aixi que decideixo buscar aigua menys profundes....i he encertat!
Al arribar a una pendent que va dels 12m als 6 veig un grup de dentols d'entre 1 i 3kg que es passeja lent i distant; es com si notessin que estic just al limit de l'aigua freda i no volen acostar-se per no agafar un costipat.
Provo a esperar-los des de tots els punts que se'm acudeixen i veig com sempre apareixen per sobre la meva posicio, neden a mitja aigua, a uns 8 metres de profunditat i jo estic a uns 11. De tant en tant apareix alguna silueta imponent pero sempre molt apatics i distants, neden lents mentre m'observen. Vaig allargant les apnees ajudat per l'aigua freda i per la poca profunditat i en alguna de les esperes arribo a tenir a tir algun exemplar de mes de 2kg pero no ho veig clar o m'agafa desprevingut (van entrant des de tot arreu). Al final en una bona baixada ho aconsegueixo:
-Decideixo atacar des de sota la termoclina, remuntar assetjant per una esquerda fins als 10 metres i alla esperar, al apareixer retrocedeixo amagant-me dins l'esquerda mentre encaro el fusell cap a on son ells. Entre el grup apareix un exemplar molt bonic. Ronda els 4kg i sel veu igual de timid que la resta pero al amagar-me la seva reaccio es diferent. M'enfila directe cap a mi pero molt per sobre de la meva posicio, uns 2 metres per sobre del meu cap, ve en diagonal, tranquil i molt relaxat, sembla mes una dorada que un dentol! el tinc a tir pero si disparo sera de cara i d'avall cap amunt i no m'agrada. M'espero una mica mes, el tinc molt aprop...sembla que es gira...SI! BANG!el tir li va just darrera el cap i el peix no corre gaire. Agafo el fil am força i evito que tregui carret mentre remonto cap a la superficie. Miro el D3: 2:16 deu ni do!
El pujo a ma i el remato sense problemes...ja podem tornar a la platja on em converteixo en l'atraccio de la majoria dels presents. El moment mes vergonyos es quan ensenyo el peix a la familia i la gent d'alla, comença a acostar-se aplaudint...m'he sentit molt ridicul en aquell moment!
-La cara es de felicitat...pero dissimulo molt be quan hi ha gent al meu costat... :P
al final 4,3kg de dentol pescat a 10 metres amb una apnea de 2:16....quedara per el record, per sempre!
Despres de dinar tornada a la realitat de girona, rutina de gimnas i ara toca anar a treballar! ha sigut un dia de 10!!! no se si dema ho podre superar...pero que coi, ho intentare!
dema mes i millor!
canço: rape me - nirvana
dimarts, 5 d’agost del 2008
Rutina i mes rutina
Doncs si, avui he recuperat la rutina de resistencia que tenia pendent d'ahir i com a castig pel retard hi he afegit 30 min mes de peses i 30min mes de running fort...total que entre la calor, el que he suat i l'esforç muscular em sembla que dema quan em fiqui dins l'aigua em deixare portar per la corrent com si fos una medusa... perque si tot va be dema VAIG A COLERA!!(fa una eternitat que no hi vaig) a passar part del dia i pescar una estona (pero sense passar-me que a la nit treballo) aixi doncs...dema al mati pesca i platja, dinar i tornar a girona, fer rutina de resistencia (dia imparell) i anar a treballar...intueixo que arribare just a les 7 del mati...
Pd: molt bones sensacions a les cames, excepte pels isquiotibials, que em fan patir mes del compte...els abductors de moment aguanten.
dema més i millor!
canço: selfsteem - theOffspring
Pd: molt bones sensacions a les cames, excepte pels isquiotibials, que em fan patir mes del compte...els abductors de moment aguanten.
dema més i millor!
canço: selfsteem - theOffspring
dilluns, 4 d’agost del 2008
Dia de platja!
Despres d'un cap de setmana llarg res millor que desconnectar amb un dia de platja amb bona companyia(i que juga millor a pales que el propi nadal) . Apart d'esbargir-me m'ha servit per tornar a tenir unes ganes boges d'anar a l'aigua...aixi que dema intentare fer el possible per anar-hi. El problema es que tambe tinc la rutina de resistencia pendent de fer i no vull saltar-me cap dia. Aixi que dema dia intens, entrenament a tope i a carregar piles pel finde poder rendir al 100% (toca entrenar als angels mes de 3 hores)
la margui fent els seus "pinitos" sota l'aigua:
Jo mateix fent....el que sigui que estigues fent...
dema mes...i millor
canço: sweet dreams - marilyn manson
dissabte, 2 d’agost del 2008
nou repte - suicidi
Avui m'he aixecat amb el besso igual de be o malament que el dia anterior. Hem anat a comprar el frontal que utilitzarem a la matagalls:
Petzl tikka plus
Apart d'aixo, en Lluis, en el seu afany de veure on son els nostres limits ja ha preparat un nou repte per el dia 28 d'agost (si no hi ha canvis):
Queralbs - nuria - (algun pic) - nuria - queralbs
estem parlant d'anar a entrenar per sobre dels 2500metres...quan normalment ho fem a 300....
La idea em sembla especialment estimulant, no sols pel paissatge que ens espera (puigmal, etc) si no pel desgast que suposa moure's a aquella alçada quan no hi estas acostumat.
Esperem anar mes ben preparats que en l'experiencia anterior...de moment seguirem preparant-nos!
Petzl tikka plus
Apart d'aixo, en Lluis, en el seu afany de veure on son els nostres limits ja ha preparat un nou repte per el dia 28 d'agost (si no hi ha canvis):
Queralbs - nuria - (algun pic) - nuria - queralbs
estem parlant d'anar a entrenar per sobre dels 2500metres...quan normalment ho fem a 300....
La idea em sembla especialment estimulant, no sols pel paissatge que ens espera (puigmal, etc) si no pel desgast que suposa moure's a aquella alçada quan no hi estas acostumat.
Esperem anar mes ben preparats que en l'experiencia anterior...de moment seguirem preparant-nos!
divendres, 1 d’agost del 2008
mes resistencia
Despres d'una nit de MERDA sense poder dormir per culpa de la calor m'he aixecat amb el besso completament adolorit, inexplicable pero cert. Ahir estava be, avui fatal...
He anat a fer la rutina de resistencia i he fet el que he pogut...com que hi havia alguns exercicis que no podia fer per les molesties he afegit braços.
Quan he volgut anar a la piscina tenia el cos tan rigid que semblava un robot...he fet estiraments, m'he relaxat a la piscina i cap a casa...que toca cap de setmana llarg.
Espero que en 2 dies la cama estigui com nova...o m'haure de preocupar...
He anat a fer la rutina de resistencia i he fet el que he pogut...com que hi havia alguns exercicis que no podia fer per les molesties he afegit braços.
Quan he volgut anar a la piscina tenia el cos tan rigid que semblava un robot...he fet estiraments, m'he relaxat a la piscina i cap a casa...que toca cap de setmana llarg.
Espero que en 2 dies la cama estigui com nova...o m'haure de preocupar...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)