El dia va començar a les 7 del mati, esmorzar una mica i tirar cap a fontajau, punt de reunio per començar la sortida. Un cop alla erem uns quants, amb cara de son, bon humor i ganes de començar. A les 8 sortiem de fontajau i començavem a tirar direccio "st. miquel" pero desviant-nos per anar cap a celra i en aquest tram hi havia les pujades-baixades "mes divertides" de la sortida aixi que jo ho vaig donar tot.....tan que en un salt en una baixada pronunciada vaig picar de punta i vaig fer un superman estupendo...llastima que ningu l'immortalitzes digitalment (valia la pena) despres de comprovar que estava viu i senser i que nomes havia sigut un cop i unes rascades al lateral dret vam seguir direccio a la costa cap a st. pere pescador entremig del bosc i camins impossibles de repetir (ni el capita lucio podria!) Parada per esmorzar a colomers i continuem cap a la platja on alguns atrevits/exibisionistes/provocadors van decidir regalar-nos una estampa de culs blancs (i en molts casos peluts) mentre es banyaven nus).
Continuem pels aiguamolls direccio roses i despres d'una altra ensopegada (absurda, perque no se rodar en grup i m'atavala molt) arribem al restaurant per dinar.
ja son les 16:30 hem dinat i portem 70-80km a les cames i amb la panxa plena, enfilem cap a cadaques...tot pujada i sense una sola ombra. Aqui comença el meu calvari personal, mentre la gent va tirant a ritme constant jo em desinflo per moment i començo a notar "avisos de rampes". Per colmo, ens equivoquem i anem on no toca i fem una pujada extra abans d'arribar a cadaques (i m'acaba de rematar, per si quedava cap esperança)
Ara al cap ja nomes hi tinc arribar a llança com sigui...enfilem un altre cop cap amunt tot sortint de cadaques (i despres d'haver acabat amb les reserves de liquids d'una botiga)...Pujada i mes pujada, algun tram mes tecnic i les cames que ja no poden...el besso se'm puja a l'alçada dels ronyons i l'altra fa figa "no paris...no paris...que no arribem"
El que mes em molesta (apart de que m'hagin d'esperar a cada pujada) es que les cames ja no responen...ni molt ni poc..no responen i si intento fer força la musculatura es clava!
Despres d'una baixada que faig a desgana (i aixo indica lo cremat que anava) arribem a port de la selva i gairebe sense parar tirem cap a llança on agafem el tren a les 8 i algo. Un cop alla s'oblida rapid el patiment, mal de cul, cames...les ferides que couen...etc. Per acabar d'enfonsar-nos, unes mosses ens passen pel costat en el vago i diuen que fem pudor a peix! a peix? nosaltres? sera a mascle!! o a suor, o a podrit (en el meu cas, perque tinc el cos mig en descomposicio ja) pero a peix?...nomes hi ha dues coses que fan olor a peix...i una es el peix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada