Aixi resumiria el cap de setmana...ahir pesca al mati (una sepia i gracies!) i a la tarda tocava bici de carretera pero...un dinar familiar es va inteposar en els meus plans i els va capgirar...frustrant tot intent de sortida (a menys que fos nocturna). Avui mantinguent la moral "alta" he tornat a anar a pescar i com ja he dit abans...res de res. Despres..un altre dinar familiar (aquest encara pitjor que el d'ahir) i a les 7 de la tarda em disposava a "corre" els 17km que em tocaven avui, fent canvis de ritme.
He començat suau perque sabia que la panxa portava exces d'equipatge i tambe era conscient que costaria arribar als ritmes marcats pero...just al km 12 quan portava 1 km apretant una mica mes l'engonal m'ha dit prou i si intentava allargar la passa la punxada era insoportable.
Aixi que, xino xano i amb passes mes propies de marxador he tornat cap a casa per completar uns justissims 14kms...
dema mes...i espero que millor!
1 comentari:
Segur que millor, perque pitjor no pot ser!
"Las comidas familiares y los trapos viejos, mejor cuanto más lejos"
Izand
Publica un comentari a l'entrada