Apa! entre ahir... avui... i dema haure fet aixo!
Ahir esqui de muntanya amb en lluis i l'oriol a la molina (ja vaig mes "suelto"!!).
Avui al mati he sortit amb la pinarello i en lluis fins a les encies i tornar (el meu cul no hagues donat per gaire mes!). A la tarda hem fet un puja i baixa corrent sota la pluja als angels amb l'enric (16km).
I dema... dema cap a vallter per acabar la temporada d'esqui de muntanya! apa!
pd: estic cuit.
encies amb en lluis (i la pinarello) de nirallab en Garmin Connect: Detalles
Sin título de nirallab en Garmin Connect: Detalles
dijous, 4 d’abril del 2013
divendres, 29 de març del 2013
A la carretera!
La vida dona moltes voltes. No es cap revelacio... Nomes que a vegades ens n'oblidem.
Despres del cop que va suposar que em robessin les bicis, vaig quedar molt cardat, no per les bicis en si... si no pel que significava no tenir-les: No poder sortir a pedalar a la carretera.
Molta gent diu que es perillos, que els cotxes no ens respecten (i tenen bona part de rao)... D'altres diuen que es molt avorrit (i tambe sol ser cert). Pero tot i aixo, tot i el fred, la calor, el mal de cul, de cervicals, etc... m'agrada, m'agrada a pesar de que soc un "inutil"... que per pujar als angels gairebe m'ofego... i que per fer 100km necessito 3 litres d'aigua.
Donada la meva situacio, pensava que em tocava estar una temporada (llarga, no ens enganyem) sense sortir a pedalar per la carretera, pero ahir tot aixo va canviar molt... de cop, sense avisar.
Vaig anar a BiciOci i en David va donar-me una d'aquelles alegries que, a pesar que molts de cops no ho se demostrar, va fer que el dia, la setmana, i tot plegat valgues la pena.
Em va deixar una bici de carretera. Quina? la veritat es que m'es igual, perque el que vull es sortir a pedalar, vull tenir LA POSSIBILITAT de poder sortir a pedalar (possibilitat que els fills de puta de lladres em van robar). La bici en questio: PINARELLO F3:13. Molt mes del que necessito (i possiblement, molt mes del que em mereixo).
Estava tan content que avui he sortit a pedalar... una estona al mati per no agafar massa mal de cul i cervicals amb en Quim. Pero despres de dinar... tenia "mono" de mes bici i he tornat a sortir i he pujat als angels (xino-xano).
Tornar a pedalar per la carretera, aquell rodar suau, agil... aquell plat gran que costa moure, aquella sensacio de treball intern, mental, individual... que no et fa mes fort de cames al acte, pero et fa mes dur de cap i saps que te recompensa en el temps.
A mes, obre la porta a tornar a fer triatlons aquesta temporada... a tornar planejar alguna bestiesa... T'obre la porta a noves possibilitats a les que havia renunciat.
Gracies David.
Foto d'aquest mati, gentilesa d'en Quim (gracies).
Foto d'aquesta tarda, des dels Angels. (quina sensacio tornar a pujar fins aqui)
pd: No es meva, que quedi clar, pero es una gran bici (a pesar dels anys que te), va molt fina en tots els sentits i la posicio es molt "racing (i aixo sempre mola... excepte a l'esquena!!)
Despres del cop que va suposar que em robessin les bicis, vaig quedar molt cardat, no per les bicis en si... si no pel que significava no tenir-les: No poder sortir a pedalar a la carretera.
Molta gent diu que es perillos, que els cotxes no ens respecten (i tenen bona part de rao)... D'altres diuen que es molt avorrit (i tambe sol ser cert). Pero tot i aixo, tot i el fred, la calor, el mal de cul, de cervicals, etc... m'agrada, m'agrada a pesar de que soc un "inutil"... que per pujar als angels gairebe m'ofego... i que per fer 100km necessito 3 litres d'aigua.
Donada la meva situacio, pensava que em tocava estar una temporada (llarga, no ens enganyem) sense sortir a pedalar per la carretera, pero ahir tot aixo va canviar molt... de cop, sense avisar.
Vaig anar a BiciOci i en David va donar-me una d'aquelles alegries que, a pesar que molts de cops no ho se demostrar, va fer que el dia, la setmana, i tot plegat valgues la pena.
Em va deixar una bici de carretera. Quina? la veritat es que m'es igual, perque el que vull es sortir a pedalar, vull tenir LA POSSIBILITAT de poder sortir a pedalar (possibilitat que els fills de puta de lladres em van robar). La bici en questio: PINARELLO F3:13. Molt mes del que necessito (i possiblement, molt mes del que em mereixo).
Estava tan content que avui he sortit a pedalar... una estona al mati per no agafar massa mal de cul i cervicals amb en Quim. Pero despres de dinar... tenia "mono" de mes bici i he tornat a sortir i he pujat als angels (xino-xano).
Tornar a pedalar per la carretera, aquell rodar suau, agil... aquell plat gran que costa moure, aquella sensacio de treball intern, mental, individual... que no et fa mes fort de cames al acte, pero et fa mes dur de cap i saps que te recompensa en el temps.
A mes, obre la porta a tornar a fer triatlons aquesta temporada... a tornar planejar alguna bestiesa... T'obre la porta a noves possibilitats a les que havia renunciat.
Gracies David.
Foto d'aquest mati, gentilesa d'en Quim (gracies).
pd: No es meva, que quedi clar, pero es una gran bici (a pesar dels anys que te), va molt fina en tots els sentits i la posicio es molt "racing (i aixo sempre mola... excepte a l'esquena!!)
dijous, 28 de març del 2013
Retrobada amb els llobarros
Fa uns dies ja vaig sortir a fer pescasub amb en pere i vaig tenir un llobarro molt maco a tiro, pero la falta de costum i entreno em va fer quedar-me "empanat" enlloc de disparar.
Ahir va ser diferent... De fet no gaire, el dia era lleig, l'aigua freda i verda, poc peix... I tambe vaig veure un llobarro... la unica diferencia va ser el final: el llobarro (llobarra en aquest cas en concret) va voler acompanyar-me a casa!
Apart d'aixo, i un sarg de racio... no hi havia res mes que... TONYINES per tot arreu! moltes, moltissimes (petites, per ser tonyines). Quin espectacle pels sentits, de veritat...
Per finalitzar el dia amb en pere, vaig coneixer un peix lluna en persona! es va deixar "agafar" (tirant-me des de sobre la barca al passar pel seu costat...) i ens vam fer sessio de fotos! (despres va tornar a l'aigua, feliç de perdre'ns de vista.
Aqui el peix encara es posa guapo per la foto...
Aqui ja no esta gens content
Aqui es pot apreciar com es produeix una agressio molt clara del peix lluna, picant-me al cap, de forma repetida i insistent amb la aleta superior, per que el deixes anar:
Aqui un tiu amb cara de lluç i que esta sec com un bacalla aguanta un llobarro... tela.
Ahir va ser diferent... De fet no gaire, el dia era lleig, l'aigua freda i verda, poc peix... I tambe vaig veure un llobarro... la unica diferencia va ser el final: el llobarro (llobarra en aquest cas en concret) va voler acompanyar-me a casa!
Apart d'aixo, i un sarg de racio... no hi havia res mes que... TONYINES per tot arreu! moltes, moltissimes (petites, per ser tonyines). Quin espectacle pels sentits, de veritat...
Per finalitzar el dia amb en pere, vaig coneixer un peix lluna en persona! es va deixar "agafar" (tirant-me des de sobre la barca al passar pel seu costat...) i ens vam fer sessio de fotos! (despres va tornar a l'aigua, feliç de perdre'ns de vista.
Aqui el peix encara es posa guapo per la foto...
dimecres, 20 de març del 2013
Mes esqui de muntanya
En Lluis em va convencer (tampoc li va costar gaire) per fer un "puja i baixa" d'un mati a la molina per provar l'esqui de muntanya (ell ja sap esquiar!!).
Dit i fet: a les 6 del mati quedem per tirar cap amunt i a les 8:20 ja estem pujant per muntanya sagrada direccio a torrent roig per acabar a torrent negre.
Una ruta molt distreta per fer amb poc temps i per despres poder baixar "facil" fins a baix (aixo m'ha anat de conya a mi!
Aquest cop, m'ho he passat be pujant i baixant! i m'he quedat amb ganes de mes!
El croquis d'en toti no te perdua... nO????
En lluis ja apunt per començar a pujar amunt!
Aqui la cosa ja havia empinat una mica mes... aiii MARIA! (volta).
Sort que ha fet bon dia (llastima del vent, si no... hagues estat perfecte!)
El cafe dels campions...quan hem arribat a baix d'una sola peça (en el meu cas, te merit!)
Dit i fet: a les 6 del mati quedem per tirar cap amunt i a les 8:20 ja estem pujant per muntanya sagrada direccio a torrent roig per acabar a torrent negre.
Una ruta molt distreta per fer amb poc temps i per despres poder baixar "facil" fins a baix (aixo m'ha anat de conya a mi!
Aquest cop, m'ho he passat be pujant i baixant! i m'he quedat amb ganes de mes!
El croquis d'en toti no te perdua... nO????
dimecres, 13 de març del 2013
A cremar cames
La sortida d'ahir amb en david i l'enric em va posar a to. Tant que avui encara em pesaven les cames quan he anat a fer series per girona amb els del "dimecres" (que avui erem: la paqui, la sandra, l'enric i jo mateix). Total, 25km en dos dies i les cames calentones altre cop.
Dema, mes... pero millor?
David, Enric i jo a la miquela de nirallab en Garmin Connect: Detalles
dimecres running (series) de nirallab en Garmin Connect: Detalles
pd: notable diferencia de temperatura entre un dia i l'altre!
Dema, mes... pero millor?
David, Enric i jo a la miquela de nirallab en Garmin Connect: Detalles
dimecres running (series) de nirallab en Garmin Connect: Detalles
pd: notable diferencia de temperatura entre un dia i l'altre!
dijous, 7 de març del 2013
Pesen les cames
Feia molt de temps que no podia dir aixo. Despres d'entrenar una mica ahir... avui al mati hem fet el pallasso a la piscina amb els neoprens de tri i les camares. Despres al migdia hem anat a corre i ja he notat que les cames no estaven molt fresques....
A mitja pujada de la miquela ja panxegava com un gos pero les cames encara aguantaven, anant a roda d'en david. Un cop em començat la baixada, he estirat la cama mes del compte i NYAC! estrevada a l'isquio! collons quan de temps feia que no sentia una punxada i que el muscul es quedava clavat!
15 seg d'estiraments i he pogut continuar, baixant una mica el ritme pero completant l'entreno de forma digne.
Potser que dema deixi descansar les cames...
O no?
A mitja pujada de la miquela ja panxegava com un gos pero les cames encara aguantaven, anant a roda d'en david. Un cop em començat la baixada, he estirat la cama mes del compte i NYAC! estrevada a l'isquio! collons quan de temps feia que no sentia una punxada i que el muscul es quedava clavat!
15 seg d'estiraments i he pogut continuar, baixant una mica el ritme pero completant l'entreno de forma digne.
Potser que dema deixi descansar les cames...
O no?
dimecres, 6 de març del 2013
piscina=motivacio
Despres d'uns mesos de poder agafar tecnica, gracies al curs que he fet; ara toca agafar fons i sobretot motivacio per seguir nedant. La veritat es que la motivacio es una cosa basica a la piscina i sense ella, qualsevol excusa es bona per acabar l'entrenament abans d'hora.
Es el moment de fer treball mental, de treure forces d'on sigui i planificar la setmana a consciencia, prou excuses i a tirar endavant a la piscina, corrent, amb la mtb... o amb els esquis de muntanya.
Dema mes... I MILLOR.
Es el moment de fer treball mental, de treure forces d'on sigui i planificar la setmana a consciencia, prou excuses i a tirar endavant a la piscina, corrent, amb la mtb... o amb els esquis de muntanya.
Dema mes... I MILLOR.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)