A la carretera!

La vida dona moltes voltes. No es cap revelacio... Nomes que a vegades ens n'oblidem.
Despres del cop que va suposar que em robessin les bicis, vaig quedar molt cardat, no per les bicis en si... si no pel que significava no tenir-les: No poder sortir a pedalar a la carretera.
Molta gent diu que es perillos, que els cotxes no ens respecten (i tenen bona part de rao)... D'altres diuen que es molt avorrit (i tambe sol ser cert). Pero tot i aixo, tot i el fred, la calor, el mal de cul, de cervicals, etc... m'agrada, m'agrada a pesar de que soc un "inutil"... que per pujar als angels gairebe m'ofego... i que per fer 100km necessito 3 litres d'aigua.
Donada la meva situacio, pensava que em tocava estar una temporada (llarga, no ens enganyem) sense sortir a pedalar per la carretera, pero ahir tot aixo va canviar molt... de cop, sense avisar.

Vaig anar a BiciOci i en David va donar-me una d'aquelles alegries que, a pesar que molts de cops no ho se demostrar, va fer que el dia, la setmana, i tot plegat valgues la pena.
Em va deixar una bici de carretera. Quina? la veritat es que m'es igual, perque el que vull es sortir a pedalar, vull tenir LA POSSIBILITAT de poder sortir a pedalar (possibilitat que els fills de puta de lladres em van robar). La bici en questio: PINARELLO F3:13. Molt mes del que necessito (i possiblement, molt mes del que em mereixo).
Estava tan content que avui he sortit a pedalar... una estona al mati per no agafar massa mal de cul i cervicals amb en Quim. Pero despres de dinar... tenia "mono" de mes bici i he tornat a sortir i he pujat als angels (xino-xano).

Tornar a pedalar per la carretera, aquell rodar suau, agil... aquell plat gran que costa moure, aquella sensacio de treball intern, mental, individual... que no et fa mes fort de cames al acte, pero et fa mes dur de cap i saps que te recompensa en el temps.
A mes, obre la porta a tornar a fer triatlons aquesta temporada... a tornar planejar alguna bestiesa... T'obre la porta a noves possibilitats a les que havia renunciat.

Gracies David.
 Foto d'aquest mati, gentilesa d'en Quim (gracies).

 Foto d'aquesta tarda, des dels Angels. (quina sensacio tornar a pujar fins aqui)

pd: No es meva, que quedi clar, pero es una gran bici (a pesar dels anys que te), va molt fina en tots els sentits i la posicio es molt "racing (i aixo sempre mola... excepte a l'esquena!!)