A la carretera!

La vida dona moltes voltes. No es cap revelacio... Nomes que a vegades ens n'oblidem.
Despres del cop que va suposar que em robessin les bicis, vaig quedar molt cardat, no per les bicis en si... si no pel que significava no tenir-les: No poder sortir a pedalar a la carretera.
Molta gent diu que es perillos, que els cotxes no ens respecten (i tenen bona part de rao)... D'altres diuen que es molt avorrit (i tambe sol ser cert). Pero tot i aixo, tot i el fred, la calor, el mal de cul, de cervicals, etc... m'agrada, m'agrada a pesar de que soc un "inutil"... que per pujar als angels gairebe m'ofego... i que per fer 100km necessito 3 litres d'aigua.
Donada la meva situacio, pensava que em tocava estar una temporada (llarga, no ens enganyem) sense sortir a pedalar per la carretera, pero ahir tot aixo va canviar molt... de cop, sense avisar.

Vaig anar a BiciOci i en David va donar-me una d'aquelles alegries que, a pesar que molts de cops no ho se demostrar, va fer que el dia, la setmana, i tot plegat valgues la pena.
Em va deixar una bici de carretera. Quina? la veritat es que m'es igual, perque el que vull es sortir a pedalar, vull tenir LA POSSIBILITAT de poder sortir a pedalar (possibilitat que els fills de puta de lladres em van robar). La bici en questio: PINARELLO F3:13. Molt mes del que necessito (i possiblement, molt mes del que em mereixo).
Estava tan content que avui he sortit a pedalar... una estona al mati per no agafar massa mal de cul i cervicals amb en Quim. Pero despres de dinar... tenia "mono" de mes bici i he tornat a sortir i he pujat als angels (xino-xano).

Tornar a pedalar per la carretera, aquell rodar suau, agil... aquell plat gran que costa moure, aquella sensacio de treball intern, mental, individual... que no et fa mes fort de cames al acte, pero et fa mes dur de cap i saps que te recompensa en el temps.
A mes, obre la porta a tornar a fer triatlons aquesta temporada... a tornar planejar alguna bestiesa... T'obre la porta a noves possibilitats a les que havia renunciat.

Gracies David.
 Foto d'aquest mati, gentilesa d'en Quim (gracies).

 Foto d'aquesta tarda, des dels Angels. (quina sensacio tornar a pujar fins aqui)

pd: No es meva, que quedi clar, pero es una gran bici (a pesar dels anys que te), va molt fina en tots els sentits i la posicio es molt "racing (i aixo sempre mola... excepte a l'esquena!!)

Retrobada amb els llobarros

Fa uns dies ja vaig sortir a fer pescasub amb en pere i vaig tenir un llobarro molt maco a tiro, pero la falta de costum i entreno em va fer quedar-me "empanat" enlloc de disparar.
Ahir va ser diferent... De fet no gaire, el dia era lleig, l'aigua freda i verda, poc peix... I tambe vaig veure un llobarro... la unica diferencia va ser el final: el llobarro (llobarra en aquest cas en concret) va voler acompanyar-me a casa!
Apart d'aixo, i un sarg de racio... no hi havia res mes que... TONYINES per tot arreu! moltes, moltissimes (petites, per ser tonyines). Quin espectacle pels sentits, de veritat...
Per finalitzar el dia amb en pere, vaig coneixer un peix lluna en persona! es va deixar "agafar" (tirant-me des de sobre la barca al passar pel seu costat...) i ens vam fer sessio de fotos! (despres va tornar a l'aigua, feliç de perdre'ns de vista.
Aqui el peix encara es posa guapo per la foto...

 Aqui ja no esta gens content

 Aqui es pot apreciar com es produeix una agressio molt clara del peix lluna, picant-me al cap, de forma repetida i insistent amb la aleta superior, per que el deixes anar:

 Aqui un tiu amb cara de lluç i que esta sec com un bacalla aguanta un llobarro... tela.

Mes esqui de muntanya

En Lluis em va convencer (tampoc li va costar gaire) per fer un "puja i baixa" d'un mati a la molina per provar l'esqui de muntanya (ell ja sap esquiar!!).
Dit i fet: a les 6 del mati quedem per tirar cap amunt i a les 8:20 ja estem pujant per muntanya sagrada direccio a torrent roig per acabar a torrent negre.
Una ruta molt distreta per fer amb poc temps i per despres poder baixar "facil" fins a baix (aixo m'ha anat de conya a mi!
Aquest cop, m'ho he passat be pujant i baixant! i m'he quedat amb ganes de mes!
El croquis d'en toti no te perdua... nO????

 En lluis ja apunt per començar a pujar amunt!

 Aqui la cosa ja havia empinat una mica mes... aiii MARIA! (volta).

 Sort que ha fet bon dia (llastima del vent, si no... hagues estat perfecte!)

El cafe dels campions...quan hem arribat a baix d'una sola peça (en el meu cas, te merit!)

A cremar cames

La sortida d'ahir amb en david i l'enric em va posar a to. Tant que avui encara em pesaven les cames quan he anat a fer series per girona amb els del "dimecres" (que avui erem: la paqui, la sandra, l'enric i jo mateix). Total, 25km en dos dies i les cames calentones altre cop.
Dema, mes... pero millor?

David, Enric i jo a la miquela de nirallab en Garmin Connect: Detalles
dimecres running (series) de nirallab en Garmin Connect: Detalles

pd: notable diferencia de temperatura entre un dia i l'altre!

Pesen les cames

Feia molt de temps que no podia dir aixo. Despres d'entrenar una mica ahir... avui al mati hem fet el pallasso a la piscina amb els neoprens de tri i les camares. Despres al migdia hem anat a corre i ja he notat que les cames no estaven molt fresques....
A mitja pujada de la miquela ja panxegava com un gos pero les cames encara aguantaven, anant a roda d'en david. Un cop em començat la baixada, he estirat la cama mes del compte i NYAC! estrevada a l'isquio! collons quan de temps feia que no sentia una punxada i que el muscul es quedava clavat!
15 seg d'estiraments i he pogut continuar, baixant una mica el ritme pero completant l'entreno de forma digne.
Potser que dema deixi descansar les cames...
O no?

piscina=motivacio

Despres d'uns mesos de poder agafar tecnica, gracies al curs que he fet; ara toca agafar fons i sobretot motivacio per seguir nedant. La veritat es que la motivacio es una cosa basica a la piscina i sense ella, qualsevol excusa es bona per acabar l'entrenament abans d'hora.
Es el moment de fer treball mental, de treure forces d'on sigui i planificar la setmana a consciencia, prou excuses i a tirar endavant a la piscina, corrent, amb la mtb... o amb els esquis de muntanya.

Dema mes... I MILLOR.

Tornant a la pesca submarina

Val, he deixat el blog molt aparcat ultimament, pero aixo no significa EN ABSOLUT, que jo m'hagi assegut en una cadira a veure passar el temps:

He fet excursions per la neu, esqui de muntanya, he corregut molt i sobretot... m'he arreglat el pis!!!
Avui pero, aprofitan una finestra de bon temps i el finde lliure, he anat a pescar amb en pere. Feia mesos que no agafava un fusell i la veritat es que fins i tot se m'ha fet extrany (i si no que li preguntin al llobarro que m'ha vist).
Al final, tot i la poca visibilitat, lo freda que estava l'aigua i el baix nivell de les meves apnees... m'ho he passat molt be i m'he quedat amb ganes de mes, i aixo es el que compte!.

PD: he fet videos de la sortida... pero ni una foto! quin mandra estic fet!