Resum del 2011

Som dia 31 de desembre del 2011 i tot i que les possibilitats de que el mon s'acabi dema (o en els mesos posteriors) son baixes... aquest any fare servir aquesta excusa per fer repas de com m'ha anat el 2011:
Toca, per variar, ser positiu; no tinc motius reals per fer una altra cosa! Aquest any he pogut entrenar tan com he volgut (si no ho he fet mes, es per por a que el cos digui prou, sobretot genolls i esquena). L'unic repte esportiu que m'ha motivat (altre cop) ha sigut la Matagalls-montserrat i la vaig acabar amb 11 hores i escaix, que donades les circumstancies i ara vist amb perspectiva es per estar MOLT orgullos d'un mateix (sense caure en l'autocomplaença, perque ho puc fer millor, es un fet). A finals d'aquest mateix any vaig rebre la noticia que durant el 2012 la matagalls es converteix en Ultra i aixo em va fer saltar el cor...un nou repte, nou, mes dur, radical... es el que cal per mantenir l'IronMarc concentrat! 101km corrent!
Apart de corre, on he passat mes hores ha sigut nedant, sobretot a la piscina del geieg amb l'incombustible home de ferro (lluis, alies: ja torno a corre, cagueu-vos a sobre). Hem fet tants entrenos...tants que hem tingut dies de tot: dies que et sents incombustible, dies de desgana absoluta, dies que estas distret perque tens altres coses al cap, etc... Pero el mes important es que hem continuat, sempre endavant. I aixo es facil de dir i fer en els dies bons pero resulta increiblement desafiant per un mateix en els dies mes dolents, en aquells dies que et ficaries al llit i no en sortiries o que tens tantes coses al cap que realment no saps ni el que estas fent. Son aquests dies els que et fan creixer, els que et fan fer el salt de qualitat com a persona i com a esportista.
Nomes queda parlar de la bici! mencio a part la nova 29" que m'acompanya per la muntanya i m'ha tornat a fer venir ganes de pedalar com feia temps que no tenia. La de carretera continua donant-me les mateixes satisfaccions que sempre i em fa sentir orgullos d'haver-la comprat en el seu dia.
L'unic que continua "emprenyant-me" es la falta de musculatura de les cames...per mes que faci, no hi ha manera! pero tots tenim un punt feble i jo no soc cap excepcio; el penso treballar fins convertir la feblesa en virtud.
Ara toca parlar dels companys de fatiga i aqui sempre te un lloc especial en Lluis. 2011 ha sigut un any dur i ningu mes que ell ho sap. Pero tambe ha sigut un any que ha acabat amb en Lluis tornant a treballar, tornant a corre una cursa a peu i tornant a pedalar sobre la bici i el mes important: amb la Transalpine a l'hortizo! 2012 sera el seu any, l'any del Fenix, l'any on l'home de ferro apareixera de nou, reforjat i reforçat!
Tambe haig de parlar d'en Dani! un company "per sorpresa" que gracies a l'esport i a la seva força de voluntat ha passat d'un estat de forma i "modus vivendi" preocupant a ser capaç de corre 10km o nedar 2000m amb tota normalitat (i del que podria ser capaç si hi invertis mes temps i ganes! ni ell s'ho imagina)
Amb en Dani, apareix la Cristina Espejo, una altra companya de feina i recentment de fatigues que ha demostrat que si es vol, es pot fer gairebe tot. Aquest nadal mateix ha corregut la seva primera cursa i ho ha fet mes que be! Es innegable la seva capacitat de sacrifici i lo que aguanta sense queixar-se!

En definitiva, 2011 s'acaba i en general, ha sigut un any ple de reptes personals, esforços per superar-me i per treure sempre la millor versio de mi mateix. La primera meitat de l'any ha sigut mes tranquila i la segona mes... desafiant! un repte rere l'altre que m'ha deixat veure facetes de mi mateix que la veritat, no sabia ni que tenia! i que m'ha fet valorar mes que mai la sort que tinc.

I a recordar: Caure es opcional, aixecar-se es obligatori!

Per un 2012 ple de possibilitats i nous reptes!