Sant Silvestre de girona i segona part del resum del 2011

S'ha acabat l'any esportivaments parlant (fisicament encara li queden un parell d'hores) i s'ha acabat amb la tradicional cursa de sant silvestre de girona. Una excusa com una altra per fer allo que ens agrada i ens fa sentir vius, al mateix temps que ens donar un dels plaers mes basics de les persones: la satisfaccio personal. Aquest dia no importa gaire el temps; son 5km i jo personalment, els he fet en 19 min, el que suposa que he rodat a 3:40 el km... Ja se que acabo de dir que avui el temps no importa gaire pero es que MAI havia rodat tan rapid! el mes extraordinari es que ni tan sols he entrenat la velocitat en mesos i cal afegir un detall: he corregut amb motxilla! (camelback inclosa!). En fi, com mes ho penso mes extraordinari em sembla i mes sorpres estic de com funciona el cos huma. I parlant d'humans...la part humana de la cursa ha estat tambe molt agradable! un bon rotllo i simpatia general que fa venir ganes de seguir corrent. Apart, he pogut compartir moments previs i posteriors amb en dani, l'enric i en menor mesura la cris. Feliç per haver corregut amb ells (tot i que hem anat cadascu al seu ritme) i veure com tothom ha acabat satisfet amb el resultat.
Es poden tenir mes diners... pero no crec que es pugui ser mes feliç amb menys!
Sense lesions, amb salut i amb la gent important aprop, QUE COMENCI EL 2012!

pd: dema dia 1 espero poder començar l'any com l'he acabat... a tope!

Resum del 2011

Som dia 31 de desembre del 2011 i tot i que les possibilitats de que el mon s'acabi dema (o en els mesos posteriors) son baixes... aquest any fare servir aquesta excusa per fer repas de com m'ha anat el 2011:
Toca, per variar, ser positiu; no tinc motius reals per fer una altra cosa! Aquest any he pogut entrenar tan com he volgut (si no ho he fet mes, es per por a que el cos digui prou, sobretot genolls i esquena). L'unic repte esportiu que m'ha motivat (altre cop) ha sigut la Matagalls-montserrat i la vaig acabar amb 11 hores i escaix, que donades les circumstancies i ara vist amb perspectiva es per estar MOLT orgullos d'un mateix (sense caure en l'autocomplaença, perque ho puc fer millor, es un fet). A finals d'aquest mateix any vaig rebre la noticia que durant el 2012 la matagalls es converteix en Ultra i aixo em va fer saltar el cor...un nou repte, nou, mes dur, radical... es el que cal per mantenir l'IronMarc concentrat! 101km corrent!
Apart de corre, on he passat mes hores ha sigut nedant, sobretot a la piscina del geieg amb l'incombustible home de ferro (lluis, alies: ja torno a corre, cagueu-vos a sobre). Hem fet tants entrenos...tants que hem tingut dies de tot: dies que et sents incombustible, dies de desgana absoluta, dies que estas distret perque tens altres coses al cap, etc... Pero el mes important es que hem continuat, sempre endavant. I aixo es facil de dir i fer en els dies bons pero resulta increiblement desafiant per un mateix en els dies mes dolents, en aquells dies que et ficaries al llit i no en sortiries o que tens tantes coses al cap que realment no saps ni el que estas fent. Son aquests dies els que et fan creixer, els que et fan fer el salt de qualitat com a persona i com a esportista.
Nomes queda parlar de la bici! mencio a part la nova 29" que m'acompanya per la muntanya i m'ha tornat a fer venir ganes de pedalar com feia temps que no tenia. La de carretera continua donant-me les mateixes satisfaccions que sempre i em fa sentir orgullos d'haver-la comprat en el seu dia.
L'unic que continua "emprenyant-me" es la falta de musculatura de les cames...per mes que faci, no hi ha manera! pero tots tenim un punt feble i jo no soc cap excepcio; el penso treballar fins convertir la feblesa en virtud.
Ara toca parlar dels companys de fatiga i aqui sempre te un lloc especial en Lluis. 2011 ha sigut un any dur i ningu mes que ell ho sap. Pero tambe ha sigut un any que ha acabat amb en Lluis tornant a treballar, tornant a corre una cursa a peu i tornant a pedalar sobre la bici i el mes important: amb la Transalpine a l'hortizo! 2012 sera el seu any, l'any del Fenix, l'any on l'home de ferro apareixera de nou, reforjat i reforçat!
Tambe haig de parlar d'en Dani! un company "per sorpresa" que gracies a l'esport i a la seva força de voluntat ha passat d'un estat de forma i "modus vivendi" preocupant a ser capaç de corre 10km o nedar 2000m amb tota normalitat (i del que podria ser capaç si hi invertis mes temps i ganes! ni ell s'ho imagina)
Amb en Dani, apareix la Cristina Espejo, una altra companya de feina i recentment de fatigues que ha demostrat que si es vol, es pot fer gairebe tot. Aquest nadal mateix ha corregut la seva primera cursa i ho ha fet mes que be! Es innegable la seva capacitat de sacrifici i lo que aguanta sense queixar-se!

En definitiva, 2011 s'acaba i en general, ha sigut un any ple de reptes personals, esforços per superar-me i per treure sempre la millor versio de mi mateix. La primera meitat de l'any ha sigut mes tranquila i la segona mes... desafiant! un repte rere l'altre que m'ha deixat veure facetes de mi mateix que la veritat, no sabia ni que tenia! i que m'ha fet valorar mes que mai la sort que tinc.

I a recordar: Caure es opcional, aixecar-se es obligatori!

Per un 2012 ple de possibilitats i nous reptes!

"Preparant" la Sant Silvestre de girona

Avui he anat a reconeixer el circuit de la santsi de girona. El millor es que no ho he fet sol, ja que resulta que la Cris no nomes s'ha inscrit a la cursa, si no que a mes a mes s'ha ofert a acompanyar-me per entrenar una mica i veure per on passa aquest any!
El circuit es diferent al dels altres anys, tan en direccio com en recorregut, se surt de fontajau en direccio al pont i es va fins al carrer nou per acabar fen el barri vell i acabar per la rambla xavier cugat (molt resumit). Es planer, variat i molt centric.. o sigui que el dia 31, sera un exit.
Pel que fa a l'entrenament, haig de dir que estic content pq els genolls no es queixen i sorpres per veure com corre de be la Cris a pesar de que no hi va "gaire". Amb una mica de regularitat, ho faria de conya!
Ara a disfrutar del que queda de 2011 i començar el 2012 amb la mateixa força!

Dema toca moto al mati amb l'edu i barca amb en dani i en quim! dia complert de FRED!

Sant Silvestre Riudellotenca 2011

En Lluis, en dani, la cristina espejo i jo mateix avui teniem cita a riudellots per corre els 7km de la sant silvestre. Tot i el fred de primera hora les ganes eren moltes i tothom s'ho ha passat be a la seva manera. La classificacio ha anat aixi:

Marc Ballarin Sala temps: 00:28:38 ritme:00:04:06 COMUNACABRATEAM

Dani Lafuente I Perez temps: 00:38:24 ritme: 00:05:30

Cristina Espejo Peláez temps: 00:40:01 ritme: 00:05:43

Lluis Puigvert Montaner temps: 00:44:33 ritme: 00:06:22

Felicitats a tots! en dani per anar a de menys a mes i acabar amb força. La cristina espejo per la seva primera cursa amb dorsal i xip i per haver aguantat tot i no poder entrenar gaire. I en lluis, perque AMB UN PARELL... despres d'un any i mig ha tornat a posar-se un dorsal, un xip i no nomes ha acabat la cursa si no que l'ha fet corrent!

El dia 31 tornem-hi, aquest cop a girona!

70km de carretera!

Avui hem tornat a la carretera (pedalant, es clar!) i ens han sortit 70km fins les encies i tornar (voltant per canet d'adri).
Per ser el 1er dia d'en Lluis en moooolt de temps deu ni do com pujava! jo tinc el genoll tocat i he acabat ben madur tambe!
Al arribar a canet, parada per fer un cafe amb llet amb madalenes i cap a casa! dinar, dutxa i electroestimulador per relaxar cames!
dema em sembla que toca descans... com a molt, piscina en plan relax!
i despres, 24 i 25...currar! (ja toca tambe)

Piscina i a estirar les cames

Dema farem la primera sortida amb bici de carretera amb en lluis en MOOOLT de temps. Aixo sol ja em te ben motivat aixi que avui apart d'anar a nedar a primera hora amb en dani i l'home de ferro, per la tarda m'he escapat a corre una horeta suau. Segueixo notan molesties a les cames, peus carregats i adolorits i tibials tambe. Suposu que necessito una mica de descans (que per festes es gairebe imposat)
en fi, que dema mes, millor i a la carretera!

cap a rocacorba sota zero i amb peses!

Avui a les 7:30 del mati en lluis i jo ja feiem cami cap a rocacorba! amb un fred que et feia replantejar moltes coses com: que faig jo aqui? a que he vingut? no hi ha llocs millors on ser a aquestes hores?
Per si aixo no fos prou i per si la pujada a rocacorba fos poca cosa, hem decidit fer-ho mes interessant pujant amb peses als turmells..aixi pim pam. Es per veure'ns!
La part bona, apart de la propia de l'entrenament, es que quan hem arrivat a dalt, la visibilitat era formidable!

dilluns a corre

Avui estava reventat! despres del finde no em podia ni moure i tenia el cap ben espes (i segueix igual!). Tot i aixo he tret forces per anar a corre 1h i escaix per fer una volta gran per girona i tornar a casa senser (nomes era un rodatge).
Ahir vaig rebre un mail de la Matagalls-montserrat ULTRA !!! o sigui:
101km
14h de temps limit
8000m de desnivell acumlat (+ i -)
i nomes avituallaments liquids!
Quina proposta tan interessant pel mes de juny!
s'ha d'estar una mica boig per fer-la, quan comencem a preparar-la?

pd: aixo ho he pintat aquest cap de setmana!

Setmana rara

Aquesta setmana he entrenat força a pesar de ser "de pont" he anat a rocacorba amb en lluis, he anat a la piscina amb en dani... i avui he tornat a la piscina per fer 2500m en un pim pam!.
Ara toca treballar tot el finde i "descansar" per la setmana que ve.
Sumar metres a l'aigua es el que mes em conve, pero m'haig de posar les piles amb la bici!

Nedant a les 7... pedalant a les 3

Avui hem anat a la piscina a les 7 del mati (quines cares portavem!) hem fet entreno a la piscina de 25m (pq la de 50 era pel waterpolo). Despres de dinar i tot i arrosegar molesties als abductors, encara he sortit una horeta amb la niner pels voltants de salt, aiguaviva... etc.
Total, que la setmana s'ha acabat, dema toquen 14h i ja em conve no entrenar un dia!
Bona nit, que se'm tenquen els ulls!

Cap a rocacorba!

Avui teniem (en lluis i jo) com a objectiu pujar a rocacorba pel cami "curt". Feia molt de temps que no anavem per aquestes pistes i la veritat es que s'agraeix canviar d'escenari de tant en tant. Nomes baixar del cotxe teniem aquestes vistes del nostre objectiu:
Despres de caminar una mica per la pista i escalfar les cames hem arribat ala bifurcacio:

A mig cami de la pujada teniem aquestes vistes, en un dia no gaire clar pero bonic de totes maneres:

Aqui ja estavem en el tram final de pujada, i la veritat es que tot i ser enmig del bosc, sembla que puguis anar cap on et dongui la gana! (olot? si aqui mateix!...) :

I un cop a dalt, les antenes ja estaven al nostre nivell:

I el pla de l'estany queda reduit a una visio emboirada:

Tot i que en Lluis s'ha esforçat per situar-me en el mapa: (cap de creus, les medes, etc! llastima que no fes un dia clar!)


I despres d'aixo, ja nomes quedava desfer el cami i tornar cap al cotxe i fer una parada tecnica per pendre un cafe amb llet i espavilar el cos!
Dema mes i millor.