A sadernes falta gent

Avui he fet un extra. Normalment no tiro gaire cap a muntanya, no perque no m'agradi, si no perque no tinc amb qui anar-hi (sobretot des de que en Lluis esta de baixa). No havia anat a Sadernes des que era petit, pero la marga em va dir d'anar-hi i no vaig poder dir que no!
Paissatge abrupte i verd on et sents petit de veritat. La unica cosa que et mante en contacte amb el mon convencional es el soroll de l'aigua circulant entre pedres, salts d'aigua, basses....
Cal caminar, si, pero val molt la pena fer l'esforç d'arribar com mes amunt millor (els escaladors mengen apart per que ells fan via pel dret!) , i despres baixar seguint el curs de l'aigua (freda, o "fresca" pels mes valents).


Un gran dia, un gran paissatge i moltes ganes de tornar-hi!