Pero ningu vol que li toqui a ell. La part fosca de l'esport son les lesions, les de veritat...no les molesties i llagues i tot aixo.
Avui hem sortit amb en lluis a fer btt. Feia molt que cap dels dos sortia amb aquestes bicis aixi que la ruta era "ludica" res especialment tecnic ni rapid. Quan portavem 45min, hem arribat a una pujada dura (de les que s'agafen be) amb pedra solta...anavem pujant amb dificultat, poc a poc sense perdre cadencia quan en lluis ha fet un "extrany" aparentment amb una pedra, i ha perdut l'equilibri. Tot apuntava a la tipica caiguda que fa rabia, aquella en la que no pots treure el peu del pedal automatic a temps i caus de costat a terra, rascan-te una mica el maluc i força l'amor propi...pero la casualitat ha fet que la posicio del peu de'n lluis fos massa forçada i sumant el "cop" de cama per treure el peu mes la caiguda, han fet que una caiguda ABSURDA hagi acabat amb en lluis a urgencies operat i ple de ferros al turmell. Trencadissa surrealista i mes en el context en el que s'ha produit.
Ara cal pensar en positiu, l'estiu ja el te fotut pero a la que es recuperi, tornara amb mes ganes de les que ja te ara...i aixo fa por!
Molts i molts anims home de ferro, d'aqui res tornarem a estar pels camins!
Caure es opcional, aixecar-se es OBLIGATORI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada