El fet de tenir un mati "senser" per poder fer algu m'ha pujat la moral. Aixi que he decidit aprofitar que feia bon dia i anar a fer una mica de btt fins a st. miquel. El mateix optimisme m'ha fet pensar que "podia pujar amb plat mig i a ritme...pim pam" i si...fins a mitja pujada he pogut...pero despres la crua realitat m'ha posat en contacte amb la falta d'aire i les ganes de vomitar, cor a 1000rpm i les cames cremant.
Despres de la dosis d'humilitat, he continuat pujant "trepitjant ous" fins arribar a dalt, on he tornat a sentir el neguit just abans de començar un descens que prometia ser intens. I aixi ha sigut...fins al cap de 100m, on he punxat (per variar) i he hagut de canviar la camara i a baixar "trepitjant ous" per no tornar a punxar. Al final m'he fet un fart d"ous" i m'ha servit per recordar que 25 dies sense entrenar es noten i massa...o sigui que a partir de dilluns, sense compacio: gloria o mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada