Al final no era fatiga. Segurament el que tinc es una passa d'estomac perque no paro de sentir el moviment dels intestins...i les uniques carreres que faig son fins al lavabo. Deixarem passar el dia fent bondat i cuidant el que menjo i dema veure com vaig....
dema mes i espero que millor!
diumenge, 31 d’agost del 2008
dissabte, 30 d’agost del 2008
Dia de fatiga
Dia raro de collons! m'he aixecat amb malestar general i amb ganes de no fer res! per sort nomès tinc deu hores de feina per endavant... i aguantar la última nit de la Margui. Demà espero estar a tope una altra vegada i començar la setmana amb bon peu! No se que faré, però no em penso quedar a casa!
avui l' únic que he fet de profit es fer una volta amb moto, m'ha tocat l'aire i m´he sentit millor.
Demà mes i millor
Margui: Jo avui m'he llevat bastant d' hora...volia aprofitar el màxim el dia d'avui i a les 4.30 es una bona hora per començar a fer alguna cosa...tampoc m'agrada deixar hores mortes pel mig! He anat a fer una volta a l 'estany de banyoles a peu, poc a poc i bona lletra! He menjat mores que m'he trobat pel camì i he fet un panache!!! mmmm molt bona recompensa!!!
Demà farè el gandul!!! diumenge porc!
avui l' únic que he fet de profit es fer una volta amb moto, m'ha tocat l'aire i m´he sentit millor.
Demà mes i millor
Margui: Jo avui m'he llevat bastant d' hora...volia aprofitar el màxim el dia d'avui i a les 4.30 es una bona hora per començar a fer alguna cosa...tampoc m'agrada deixar hores mortes pel mig! He anat a fer una volta a l 'estany de banyoles a peu, poc a poc i bona lletra! He menjat mores que m'he trobat pel camì i he fet un panache!!! mmmm molt bona recompensa!!!
Demà farè el gandul!!! diumenge porc!
dijous, 28 d’agost del 2008
Repte superat...I de quina manera!
Avui ha sigut el gran dia, un dia que ha començat exageradament aviat, a les 2 a.m. a casa en lluis on hem agafat el cotxe per anar cap a queralbs. 1 hora i mitja mes tard arribavem a desti i aparcavem el cotxe:
Despres ens equipem be (gels, aigua, barretes, pasta, entrepa...) i ens posem en marxa...
El desti? el primer: nuria a una mica mes de 6km i amb un desnivell positiu de 700metres (que no es poca cosa)
Son encara no les 4 del mati quan comencem a pujar a nuria i nomes tenim com a guia uns leds que portem al cap i la unica companyia de les salamandres...que estan per tot arreu! n'hi havia una cada 5 o 6 metros! Apart d'aixo tambe tenien els ulls d'un mussol vigilant-nos des de la copa d'un arbre.
Una hora i 40 minuts despres arribem a la creu que dona la benvinguda a la vall de nuria (mes rapid del que ens pensavem i es que, a excepcio d'un petit problema amb la meva esquena, hem anat molt be pujant a un ritme constant)
Un cop a nuria buscquem l'indicador cap al nostre proxim desti: el puigmal, a 2900metres, suposa una pujada amb un desnivell acumulat de 1000metres (ESPECTACULAR, una pujada brutal)
Poc a poc va clarejant i nosaltres seguim pujant cap al puigmal. Apart de les vaques trobem caballs i uns mini corredors: els isards. De fet el que els troba es en lluis que te una vista d'aliga! jo tinc feina en mantenir els meus peus lluny de les mines de vaques...mentre ell intenta fotografiar la fauna autoctona.
Seguim la pujada al puigmal i en alguns moments es fa durissima. El dia es va obrint pero no pinta gens be. Tot esta cobert de nuvols i boira i no es veuen ni els cims de les muntanyes que ens envolten. Nosaltres poc a poc seguim endavant...
En alguns moments sembla que el dia s'ha d'obrir, pero es un miratge momentani i de seguida es tapa de nou. Per moments la visibilitat no superava els 10 metres a la rodona i no permetia cap tipus d'orientacio...
De cami cap al puigmal, pujada criminal.....i visibilitat de m...
Recuperant forces abans de l'ascensio final.
Fent el cim...indescriptible (llastima de condicions atmosferiques
I continuem cap als seguents cims. Aquest es especial, unic...l'unic que TE UN CARTELL AMB EL NOM DEL CIM! no es tan dificil si us plau!
Un cop a la carena de les muntanyes era relativament facil arribar al següent pic i aixi els hem anat encadenant...
Un rere l'altra....
Quina brillant idea! si sembla que esta aqui mateix i el cami es una baixadeta de no res...Maleïda percepcio....Resulta que de baixadeta res...i aqui mateix NO HI HA RES. hem tardat mes d'una hora en arribar a nuria baixant muntanya avall per una tartera que era un suicidi pels nostres turmells. Encara no se molt be com...pero ens n'hem sortit....
I hem arribat a NURIA! on hem dinat i fet un cafe abans de enfilar el cami de tornada a Queralbs, Baixant molt mes rapid del previst per que anavem "Molt sobrats" i es que l'entrenament de l'ultim mes s'ha notat i MOLT!
FInalment i despres d'11 hores hem arribat a queralbs on hem pogut gaudir de la nostra victoria personal, fent un recorregut exigent, en alguns moments tecnic i amb unes condicions molt distants de les ideals. Aqui estem doncs, en Lluis un home d'acer de 35 anys capaç d'aguantar el que no esta escrit i amb una fortalesa brutal....i jo mateix un massoquista de 25 anys capaç d'apuntar-se al que faci falta amb l'unic objectiu de posar-se a prova a si mateix. Som un equip COLLONUT!
Conclusio: en comparacio amb el repte del mes passat (st. feliu) aquest ha estat mes divertit, mes intens, mes fisic i mes gratificant en tots els sentits possibles. Apart l'hem completat amb una facilitat que ens ha sorpres moltissim a nosaltres mateixos i que demostra el bon fer dels entrenaments! El següent repte ja es la la matagalls-montserrat i aixo son paraules majors, pero despres de lo d'avui no tinc cap dubte de que ho farem i molt be!
Despres ens equipem be (gels, aigua, barretes, pasta, entrepa...) i ens posem en marxa...
El desti? el primer: nuria a una mica mes de 6km i amb un desnivell positiu de 700metres (que no es poca cosa)
Son encara no les 4 del mati quan comencem a pujar a nuria i nomes tenim com a guia uns leds que portem al cap i la unica companyia de les salamandres...que estan per tot arreu! n'hi havia una cada 5 o 6 metros! Apart d'aixo tambe tenien els ulls d'un mussol vigilant-nos des de la copa d'un arbre.
Una hora i 40 minuts despres arribem a la creu que dona la benvinguda a la vall de nuria (mes rapid del que ens pensavem i es que, a excepcio d'un petit problema amb la meva esquena, hem anat molt be pujant a un ritme constant)
Un cop a nuria buscquem l'indicador cap al nostre proxim desti: el puigmal, a 2900metres, suposa una pujada amb un desnivell acumulat de 1000metres (ESPECTACULAR, una pujada brutal)
Pero no tot podia ser tan facil i, a pesar de l'indicador, tardem 30 minuts a trobar el cami cap al puigmal (tot aixo mentre un maleit gos no deixa de bordarnos) un cop el trobem el tornem a perdre i tardem uns 30 min mes a posar-nos en el bon cami....
...cami que compartim amb les senyores del lloc...les vaques que amablement i mitjançant els seus excrements ens van indicant el cami a seguir. Es evident que no estan acostumades a que ningu les molesti a quarts de 6 del mati i d'aqui la seva cara de sorpresa al veure'ns pujar mentre elles donen de mamar als seus petits. Per no entrar en conflictes territorials i com que elles hi eren abans, ens desviem del cami per no "tallar-los el rollo" mentre esquivem tifes com si allo fos un camp de mines...
Poc a poc va clarejant i nosaltres seguim pujant cap al puigmal. Apart de les vaques trobem caballs i uns mini corredors: els isards. De fet el que els troba es en lluis que te una vista d'aliga! jo tinc feina en mantenir els meus peus lluny de les mines de vaques...mentre ell intenta fotografiar la fauna autoctona.
Seguim la pujada al puigmal i en alguns moments es fa durissima. El dia es va obrint pero no pinta gens be. Tot esta cobert de nuvols i boira i no es veuen ni els cims de les muntanyes que ens envolten. Nosaltres poc a poc seguim endavant...
En alguns moments sembla que el dia s'ha d'obrir, pero es un miratge momentani i de seguida es tapa de nou. Per moments la visibilitat no superava els 10 metres a la rodona i no permetia cap tipus d'orientacio...
abans d'arribar al puigmal hem pogut sorprendre aquest isard, que gracies al vent que teniem en contra no ens ha sentit arribar.
De cami cap al puigmal, pujada criminal.....i visibilitat de m...
Recuperant forces abans de l'ascensio final.
Fent el cim...indescriptible (llastima de condicions atmosferiques
I continuem cap als seguents cims. Aquest es especial, unic...l'unic que TE UN CARTELL AMB EL NOM DEL CIM! no es tan dificil si us plau!
Un cop a la carena de les muntanyes era relativament facil arribar al següent pic i aixi els hem anat encadenant...
Un rere l'altra....
Fins que ens hem passat de llarg...literalment, en el pic de l'eyna ens hem equivocat i hem tirat cap a frança! quin calvari...no hi havia manera de trobar el noufonts ni el noucreus! Hem estat a punt de fer una bestiesa i tirar pel dret pero finalment s'ha imposat el seny i hem decidit desfer part del cami fins anar a trobar el refugi del cim de les aligues. Pel cami hem trobat dos francesos (bastant grans pero amb un co...ns com un toro) que ens han sapigut indicar "on" ens hem equivocat. Un cop solucionat el problema i vist que haviem fet un bon tros de manera inutil (i que despres hem tingut que desfer...hem decidit baixar cap a nuria...PEL DRET.
Quina brillant idea! si sembla que esta aqui mateix i el cami es una baixadeta de no res...Maleïda percepcio....Resulta que de baixadeta res...i aqui mateix NO HI HA RES. hem tardat mes d'una hora en arribar a nuria baixant muntanya avall per una tartera que era un suicidi pels nostres turmells. Encara no se molt be com...pero ens n'hem sortit....
I hem arribat a NURIA! on hem dinat i fet un cafe abans de enfilar el cami de tornada a Queralbs, Baixant molt mes rapid del previst per que anavem "Molt sobrats" i es que l'entrenament de l'ultim mes s'ha notat i MOLT!
FInalment i despres d'11 hores hem arribat a queralbs on hem pogut gaudir de la nostra victoria personal, fent un recorregut exigent, en alguns moments tecnic i amb unes condicions molt distants de les ideals. Aqui estem doncs, en Lluis un home d'acer de 35 anys capaç d'aguantar el que no esta escrit i amb una fortalesa brutal....i jo mateix un massoquista de 25 anys capaç d'apuntar-se al que faci falta amb l'unic objectiu de posar-se a prova a si mateix. Som un equip COLLONUT!
Conclusio: en comparacio amb el repte del mes passat (st. feliu) aquest ha estat mes divertit, mes intens, mes fisic i mes gratificant en tots els sentits possibles. Apart l'hem completat amb una facilitat que ens ha sorpres moltissim a nosaltres mateixos i que demostra el bon fer dels entrenaments! El següent repte ja es la la matagalls-montserrat i aixo son paraules majors, pero despres de lo d'avui no tinc cap dubte de que ho farem i molt be!
dema mes i millor! (pero sera dificil ja!)
PD: volia extendrem mes amb les anecdotes pero estic que em cauen els pets...potser dema completo amb fotos den Lluis i comentaris seus. Si no, un altre dia!
dimecres, 27 d’agost del 2008
dimecres -10hores per començar
Despres d'una bona dormida ja falta molt poc per a començar. Gairebe tot esta apunt (nomes falta el menjar) i mentalment repasso si em deixo alguna cosa important...quanta aigua necessito? anire prou abrigat? 9h 30 minuts i contant....
Nuria ens espera
Nuria ens espera
Aixo es, mes o menys tot el que m'emporto (falta el taper amb el menjar) uns 9kg de coses (si li treiem el liquid queden uns 5kg)
pd: ara ja nomes falten 4 hores
dimarts, 26 d’agost del 2008
dimarts, falten poc mes de 24 hores per que comenci l'aventura
Avui ha sigut dia de relax, aixecar-me per dinar al japo ja es una bona motivacio, si despres li sumem sessio de salts des de les roques el dia ha quedat bastant rodo.
l'inconvenient? que son les 10 de la nit i estic rebentat i em queden 9 hores per anar a dormir...
Margui:
si jo tambè estic rebentada! que hi farem...si es vol aprofitar el dia no es pot perdre el temps... i clar... ja perdo prous minuts abans de llençar-me a l'aigua! tot i que avui he saltat de molt molt molt amunt ( apox. 14 metres). La sensació es ESPECTACULAR a la part que gratificant! veure les ones com venen i van... i submergir-te de cap, és una sensació que no tots podeu gaudir ( s'han de tenir uns ovaris ben grossos!)En fi...tambè m'he volgut comprar un pijama...però res...no n'he trobat cap! llàstima! haure de dormir en calçetes de moment!(aixo si m' enrecordu de posar-me-les!)I per acabar buscar corrents una gasolinera quan el dipòsit ja no te ni gotes per exprimir! En fi... el pròxim dia saltaré de més amunt...es qüestió de pràctica! I per acabar, dir que casi atropellem a un Xino quan anem a dinar al Japonès..sembla increible, però podria ser l'argument de qualsevol pel·lícula xorra!
Aqui tenim els moments previs al salt de "nosequantsmetres":
i aqui la "gracil" margui "planejant suaument fins a deixar-se caure delicada al mar:
marc: Nomes un incis...lo teu si que es tenir imaginacio i no lo que tenen els nens...
margui: i no em diràs que no s'està feliç així!
Marc: Millor no dic res mes...que despres tot se sap...
Margui: BONANIT!!! PERQUE JO SI QUE DORMIREEEEEEE
pd: Dema dia de dormir totes les hores que pugui, preparar els trastos i cap a nuria...a la 2 de la matinada sortirem de girona direccio queralbs..qui sap quan tornarem...
l'inconvenient? que son les 10 de la nit i estic rebentat i em queden 9 hores per anar a dormir...
Margui:
si jo tambè estic rebentada! que hi farem...si es vol aprofitar el dia no es pot perdre el temps... i clar... ja perdo prous minuts abans de llençar-me a l'aigua! tot i que avui he saltat de molt molt molt amunt ( apox. 14 metres). La sensació es ESPECTACULAR a la part que gratificant! veure les ones com venen i van... i submergir-te de cap, és una sensació que no tots podeu gaudir ( s'han de tenir uns ovaris ben grossos!)En fi...tambè m'he volgut comprar un pijama...però res...no n'he trobat cap! llàstima! haure de dormir en calçetes de moment!(aixo si m' enrecordu de posar-me-les!)I per acabar buscar corrents una gasolinera quan el dipòsit ja no te ni gotes per exprimir! En fi... el pròxim dia saltaré de més amunt...es qüestió de pràctica! I per acabar, dir que casi atropellem a un Xino quan anem a dinar al Japonès..sembla increible, però podria ser l'argument de qualsevol pel·lícula xorra!
Aqui tenim els moments previs al salt de "nosequantsmetres":
i aqui la "gracil" margui "planejant suaument fins a deixar-se caure delicada al mar:
marc: Nomes un incis...lo teu si que es tenir imaginacio i no lo que tenen els nens...
margui: i no em diràs que no s'està feliç així!
Marc: Millor no dic res mes...que despres tot se sap...
Margui: BONANIT!!! PERQUE JO SI QUE DORMIREEEEEEE
pd: Dema dia de dormir totes les hores que pugui, preparar els trastos i cap a nuria...a la 2 de la matinada sortirem de girona direccio queralbs..qui sap quan tornarem...
dilluns, 25 d’agost del 2008
Dijous s'acosta
Sembla mentida lo diferent que es pot viure un esdeveniment depenent de si tens experiencia previa o no...no siguem mal pensats. Em refereixo al repte de nuria que, com que ja tinc l'experiencia previa de st. feliu, ser que sera durissim i doloros...i aixo fa que estigui "parcialment acollonit". De fet aquesta nit me l'he passat pensant en aixo (si mes no una bona part).
Aixi que avui he decidit vencer els dimonis de la millor manera possible: Demostrant-me a mi mateix que estic a punt i com ho he fet? amb una super sessio de resistencia! força a tope i despres running durant 30 minuts A FONS!! la veritat es que he quedat contentissim i m'ha pujat la moral. Despres he anat a buscar gels per no fer curt (en tinc uns 15 mes les barretes energetiques) i ara a sopar i currar.
Se que valdra la pena i se que em sentire orgullos de fer una matada com aquesta, encara que gairebe ningu ho entengui!
Aixi que avui he decidit vencer els dimonis de la millor manera possible: Demostrant-me a mi mateix que estic a punt i com ho he fet? amb una super sessio de resistencia! força a tope i despres running durant 30 minuts A FONS!! la veritat es que he quedat contentissim i m'ha pujat la moral. Despres he anat a buscar gels per no fer curt (en tinc uns 15 mes les barretes energetiques) i ara a sopar i currar.
Se que valdra la pena i se que em sentire orgullos de fer una matada com aquesta, encara que gairebe ningu ho entengui!
diumenge, 24 d’agost del 2008
entre st. feliu i canyerets
Hi ha un altre raco de mon...exclusiu (al final d'una urbanitzacio plena de cases de pobres...) i en aquest raco hi erem en PAU (si si, en pau ha vingut) i jo. Despres de baixar per unes exclusives escales i arribar a el que sembla que va ser un exclusiu "embarcadero" ens posem les aletes i a l'aigua. Faig un cop d'ull...barques a la dreta...barques a l'esquerra...pinten bastos avui. Nedem cap a la dreta per buscar una punta a veure si corre peix. Mes barques...collons que patirem. Arribem a la punta i res. Miro a l'horitzo i apart de trobar barques veig una altra punta "aqui mateix" a 5 minuts....si si...20 minuts despres arribo a la punta i començo a picar. Aqui ja hi ha mes aigua, 20 metres aproximadament i en una de les primeres picades ja apareixen els invitats de luxe, els dentols! pero com no podia ser d'una altra manera, passa una barca i els espanta. Aixi fins a 8 vegades fins que acabo per donar-me per vençut.
Mentre torno fins on esta en pau "practicant l'apnea" vaig fent esprints de natacio per fer treballar les cames i vaja si treballen! cremen i tot. al sortir estic cansat pero força satisfet pel treball fisic i perque a pesar de que m'ha costat una bona excursio nedant, he tornat a trobar dentols. Qui sap...potser en una altra epoca aquest lloc pot ser mes bo del que sembla...el temps dira!
dema mes i millor (pero no dins l'aigua! que dijous arriba nuria!)
Mentre torno fins on esta en pau "practicant l'apnea" vaig fent esprints de natacio per fer treballar les cames i vaja si treballen! cremen i tot. al sortir estic cansat pero força satisfet pel treball fisic i perque a pesar de que m'ha costat una bona excursio nedant, he tornat a trobar dentols. Qui sap...potser en una altra epoca aquest lloc pot ser mes bo del que sembla...el temps dira!
dema mes i millor (pero no dins l'aigua! que dijous arriba nuria!)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)