Lladres d'il·lusio

Per que en aquesta vida no tot poden ser bones noticies. Ahir al vespre cap a les 20:45 - 9:00 tres persones (atribut que no mereixen) van forçar la porta del garatge i la van aixecar lo just per que un d'ells entres i robes la meva kona dawg deluxe i la meva Scott Addict r3. Una dona els va veure i els hi va cridar l'atencio i possiblement gracies a aquest gest he salvat les altres dues bicis.
Impotencia, indefencio, rabia, tristesa, i ressignacio... tot el que es pot sentir en un moment.
Ja havia tocat a molts veins del barri i ho havien intentat feia un any. Ahir amb la pluja van decidir que era un bon moment per tornar-ho a intentar i se'n van sortir.
De moment, s'ha acabat el ciclisme en carretera per una temporada, per la resta, tot segueix igual... una mica mes trist i desanimat, pero aixo se que durara poc i tornare a estar a tope en uns dies.

pd: la scott portava unes rodes de perfil american classic, seient wtb i algun extra mes.