Lladres d'il·lusio

Per que en aquesta vida no tot poden ser bones noticies. Ahir al vespre cap a les 20:45 - 9:00 tres persones (atribut que no mereixen) van forçar la porta del garatge i la van aixecar lo just per que un d'ells entres i robes la meva kona dawg deluxe i la meva Scott Addict r3. Una dona els va veure i els hi va cridar l'atencio i possiblement gracies a aquest gest he salvat les altres dues bicis.
Impotencia, indefencio, rabia, tristesa, i ressignacio... tot el que es pot sentir en un moment.
Ja havia tocat a molts veins del barri i ho havien intentat feia un any. Ahir amb la pluja van decidir que era un bon moment per tornar-ho a intentar i se'n van sortir.
De moment, s'ha acabat el ciclisme en carretera per una temporada, per la resta, tot segueix igual... una mica mes trist i desanimat, pero aixo se que durara poc i tornare a estar a tope en uns dies.

pd: la scott portava unes rodes de perfil american classic, seient wtb i algun extra mes.

Adaptacio?

Corre natural, barefoot running, diguem-li com mes ens agradi... pero cal adaptar el cos (i sobretot els musculs) a aquesta manera de corre que, tot i ser natural, resulta "dolorosa" al principi. Per fer aquesta adaptacio no puc tirar de les Sense per temes economics, aixi que m'he buscat un parent pobre pero molt competent: New Balance MT1010. Una bamba minimalista (pero sense passar-nos) i que per internet es pot trobar a un preu mes que interessant.
Les sensacions son semblants a les de les Salomon pero amb diferencies. Primer, son mes pesades. Segon, mes amples de davant. Tercer, funcionen de conya.
Nomes espero que aguantin prou temps per poder-les disfrutar en condicions.
Estic dedicant temps i hores a corre de la manera mes eficient possible sense fixar-me en els temps... nomes tecnica i eficiencia.
Els resultats es faran notar aviat, espero.

Oh My God - That Make No SENSE!!!

No, no he perdut el poc senderi que em queda... I no, no penso començar a escriure el blog en angles, pero es que despres de la sessio de runninng d'avui al migdia...es lo minim que puc dir!
Comencem pel principi pero: Al mati, sessio de natacio (tecnica, tecnica, tecnica...) a mans d'en Gerard. Ens ha posat les piles pero be!
Al migdia he quedat amb en david (alies: no tinc bessons) i he decidit estrenar les salomon SENSE... i aqui ve el OMG! (oh my god!) com una bamba que aparentment te tan poc, pot oferir tan bones sensacions!? Per fer aquest analisi mes facil d'entendre, comparare les Salomon SENSE amb les S-lab 4 (softground).
A nivell visual, la SENSE es mes fina, i sense coses superflues, es una voladora des del principi (entrant per la vista). Quan l'agafes a la ma t'adones de lo mes important: NO pesa res. I res vol dir exactament: 219 grams en un num. 9 (uK). Esta ben feta, potser sembla fragil d'entrada pero el tacte es bo..i la sola te bona pinta tot i el poc tac.
Te les poses als peus sense mitjons... SISI! aquestes son com les zoot! al·lucinants! per fi fan unes bambes que queden collades al peu, no ballen (com les s-lab4) i sobretot, que son agradables de portar fins i tot sense mitjons.

Sobre el terreny...
No tenen talo, aixi que ja pots oblidar de corre malament amb aquestes bambes i ja et pots preparar per posar el bessons a to en 4 dies (i si no, prova-les i m'ho dius). Son tan rapides quan les dus posades com quan les tens a la ma... Vas tan baix que la resposta es immediata, pero al mateix temps la lamina de carbono fa que el terreny no molesti gens tot i no tenir practicament sola. Comparat amb les S-lab4 tenia la sensacio de ser el tiu mes lleuger del mon!
A la primera de canvi comença la pujada i penses: "te poc tac i aixo esta enfangat...patinare segur!" i una merda! Si hagues anat sol a corre em podria inventar el que em dongues la gana pero es que aquesta vegada tenia en David just darrera i pot donar fer: no he perdut traccio ni un cop i he pujat agil com MAI. Ja no sembla que portis una llosa a cada peu; el pots aixecar rapid i et permet fer les passes amb una precisio increible!
Hem arrivat a dalt i jo em mirava els peus pensant: "segur que porten drogues a la sola i les estic absorvint per la pell...
Bromes apart, les sensacions son MOLT BONES i es una vamba acollonant...

Inconvenients:
S'ha de ser objectiu i tambe hem de dir lo dolent... i el que primer veu tothom (i jo tambe) es el preu... pvp de 199€? ens hem tornat bojos? si aixo li sumes que la seva vida util (per com estan dissenyades) es molt curta... fa que sigui una vamba exclusivament per competir pero que si em sobressin els diners...faria servir tambe per entrenar SENSE dubte (joc de paraules de regal...)
Un altre inconvenient que ja he mencionat abans es que son "exigens"... es a dir: no pots corre com et dona la gana...has de corre com toca, amb la part de davant del peu i fent servir el talo per...RES. Aixo no es dolent en si, pero si que requereix adaptacio tan de la musculatura (sobretot bessons) com de la nostra biomecanica al corre.
Apart d'aixo... Jo demanaria a salomon un favor MOLT GRAN: FEU-NE UNES IGUALES PERO AMB MES VIDA UTIL PER ENTRENAR (i si pot ser mes barates...COLLONUT)

entreno de 12km en poc mes d'una hora i en molt bona companyia (gracies DAVID!)

pd: Agraïr tambe a en TOTI d' ESPORTS NABES la seva atencio!

transgavarres 2012 = carnisseria? (actualitzat)

Avui hem fet la transgavarres 2012 (55km entre palamos i girona, per muntanya). La cursa en si ha estat be: bona organitzacio, senyalitzacio, habituallaments, etc...
Pero el que no ha sigut normal es al ritme que s'ha sortit de palamos! anavem a 4 i pico el km duran una estona! en una cursa de 55km...poca gent pot mantenir aquest ritme i ha passat el que havia de passar...que molts hem petat.
En el meu cas concret.... al km 27 despres de fer el puig d'arques...hem baixat rapid i llavors han començat les rampes a cuixes i glutis (per retenir a la baixada). A tot aixo se li ha de sumar uns problemes de "panxa" que m'han fet parar a "boxes" si o si.... i des de llavors fins el km 40 ha sigut una agonia de dolor i mal estar. Si pogues contar les vegades que he pensat en abandonar....
He baixat el ritme, he respirat fondo i he anat jugant amb la meva ment per passar els km's pero els km's no volien passar.... era com un mal son que no s'acaba mai.
Al km 40 la cosa ha canviat una mica, he començat a trobar-me millor i he pogut accelerar una mica, pero les cames no estaven per alegries i els km's seguien encallant-se.
Per rematar la jugada, km 44 toca pujar als angels...per pista? NO; per corriol? NI de coña! pero un tallafocs de la linia de telefons (diria) que era tan dret que, o feies servir les mans per agafar-te o tenies la sensacio que anaves muntanya avall!.
Despres d'aquesta "ultima agonia" tocava baixar fins a girona... terreny conegut de sobres que m'ha permes recuperar la confiança de que podia arrivar i no morir en el intent. Llastima que les cames seguien de vaga general i no hi havia manera d'agafar ritme!
Al final 5h 45min i un mal de cames de collons (I UNA LLAGA AL PEU DRET QUE EM CAGO EN LES S-LAB I LES JUBILO PER SEMPRE!)

Felicitar a en Jordi Serra (alies, "sortim tots junts i anem fent" (jA! JA! JA!!) per l'exibicio que s'ha marcat al guanyar.
A en David Mateu (alies: "anire al teu ritme, tranquil" (JA JA JA!!) per haver-me ajudat en els primers km's de pujada i pel resultat final, anant de menys a mes (no com jo... de menus a menys)
I a tota la resta pq el millor de totes aquestes curses, son les persones que les fan! acabin com acabin, felicitats a tots!


Classificacio:
http://media.wix.com/ugd//9fe44a_ee1550ce5e82b64bc3893325daeda0bc.pdf
27 de la general tot i la reventada que vaig fotre? esta molt be!

info del garmin:
Transgavarres 2012 de nirallab en Garmin Connect: Detalles