Feia molts de temps que no tenia agulletes de veritat a les cames. Ha fet falta que en David em portes a fer el recorregut de la cursa de les pedreres per recordar que es el dolor de cames!
Despres d'aixo del dilluns, dijous vam pujar a Sant Grau (si..tambe a ritme de passeig, pels collons) i una altra vegada la mateixa historia: a les pujades se m'escapaven els pets mentre veia com en david s'allunyava a un ritme demolidor. Al planer i a les baixades intentava recuperar-me i aguantar el ritme de forma "digne".
La veritat es que em cal molta cama per poder pujar com cal! s'ha d'entrenar mes i sobretot...MILLOR.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada