Nedar i pensar en corre

Despres d'una setmana de natacio pura (gracies a en lluis, que em va estirant!) tambe he aprofitat per llegir el llibre "Corre o morir" de'n Kilian Jornet. La veritat es que per poc esportista que siguis, al llegir-lo t'envaeix un desig de sortir a corre, de buscar rampes impossibles i provar del que ets capaç. De fet, aixo m'ha passat avui, he sortit a corre pensant que era en kilian...i no, no ho soc! la primera rampa dura m'ha recordat qui soc, ningu, un qualsevol, un matat? si potser si...
Pero un ningu que ja ha corregut 3 edicions de la matagalls-montserrat, 1 costa brava extrem running i moltissimes curses de 10km o similar.
Un qualsevol que ha passat infinitat d'hores entrenant (sol o acompanyat) pels camins, corriols i pistes mes propers de casa. Que s'ha "menjat" hores i hores d'asfalt a ple sol, molesties, lesions, etc...
Un matat que sense que ningu l'obligues ha pujat de queralbs a nuria corrent de matinada, ha fet la volta a l'olla de nuria i ha tornat al cotxe (amb una boira espessa de collons i amb la unica i inestimable companyia de'n Lluis). Un matat que, un altre cop amb en Lluis, va decidir que era bona idea fer el trajecte Girona-st. feliu de guixols- girona a peu, al mes de juliol... El mateix matat que va sentir-se molt aprop del seu limit aquell dia, tan fisic com mental i li va permetre fer les Mm sense patir tan com s'esperava (inclosa la d'aquest any, en 11h i agonitzant al final).

En definitiva, es inutil comparar-nos amb els superclasse, els superdotats, els privilegiats de l'esport... pero tots ho fem! Cadascu fa i gaudeix de l'esport com vol i com pot i jo, dintre de la meva mediocritat, estic molt content del que soc capaç de fer, del que he fet tambe, pero del que em queda per fer... encara mes! es la il·lusio per qualsevol repte nou que pot sortir el que ens fa sortir a entrenar dia si dia tambe, a hores impossibles o en condicions impossibles. No son els diners, no son la fama, es l'esport, el gaudir i perque no dir-ho, l'orgull de sentir-te viu!