Primera patacada amb la niner

Avui tot estava moll. No cal ser mol llest per saber que s'han d'evitar les pedres planes, inclinades i molles... pero el meu subconscient m'ha traït! m'he dit a mi mateix: baixa per on baixes amb la kona, pero mes a poc apoc. Error.
A la primera part del descens de st. miquel he passat per sobre una pedra plana (error 2) i les rodes s'han posat d'acord per marxar lateralment mentre jo feia contorsions amb el meu cos per evitar la caiguda. Quan ja veia inevitable el fet d'anar a terra he tret el peu, he acabat de patinar i colpejat el meu malfet i matxacat "os del cul" contra una pedra. Al moment he sentit un dolor extremadament agut per tot el cos i m'ha faltat l'aire durant un parell de segons (eterns). Quan he respirat m'ha sortit un crit mut de dolor mentre intentava enfocar amb la vista. Com som animals, el meu primer instint ha sigut aixecar-me per evaluar danys i mirar si algu m'havia vist caure, pero la veritat es que tenia feina a mantenir-me dret.
M'he asentat una estona, mentre deixava de veure taques blanques...i poc a poc m'he anat trobant millor, fins que he pujat a la bici i he tirat xino xano cap a casa.

He tret unes quantes lliçons d'avui:
- una rigida no es una doble, a menys que tinguis habilitat o talent, no intentis fer amb la 1a el que feies amb la 2a (jo no tinc ni una cosa ni l'altra)
- En moll, no cal provar coses...anem a lo segur.
- Feia molt temps que no queia en bici, ara ja recordo el mal que fa i intentare que la proxima sigui d'aqui molt de temps!

pd: ara toca 3 dies de curru intensiu i despres esperem que el temps em deixi sortir en millors condicions. Ja veurem dema com tinc el coxis! fa pinta de que fara molt de mal!

pensant en 29"

Si ultimament penso molt, es el que te fer-se gran i un dia t'aixeques i veus que ja no ets el nen que eres abans i que t'agrada fer les mateixes coses pero d'una altra manera. En definitiva, el btt m'agrada pero ja no tinc ganes de tirar-me per qualsevol lloc. He seguit el meu cor i he tornat als origens! (com la fixie): Cuadre d'acer reynolds, rodes de 29" forquilla de 100mm, uns bons frens i...una sola marxa!
Aixo no vol dir que mes endavant (quan tingui diners) no li monti un grup complert, pero de moment, vaig a fer cames a l'estil SS.
fotos de l'estrena d'avui sota la pluja:

Nedar i pensar en corre

Despres d'una setmana de natacio pura (gracies a en lluis, que em va estirant!) tambe he aprofitat per llegir el llibre "Corre o morir" de'n Kilian Jornet. La veritat es que per poc esportista que siguis, al llegir-lo t'envaeix un desig de sortir a corre, de buscar rampes impossibles i provar del que ets capaç. De fet, aixo m'ha passat avui, he sortit a corre pensant que era en kilian...i no, no ho soc! la primera rampa dura m'ha recordat qui soc, ningu, un qualsevol, un matat? si potser si...
Pero un ningu que ja ha corregut 3 edicions de la matagalls-montserrat, 1 costa brava extrem running i moltissimes curses de 10km o similar.
Un qualsevol que ha passat infinitat d'hores entrenant (sol o acompanyat) pels camins, corriols i pistes mes propers de casa. Que s'ha "menjat" hores i hores d'asfalt a ple sol, molesties, lesions, etc...
Un matat que sense que ningu l'obligues ha pujat de queralbs a nuria corrent de matinada, ha fet la volta a l'olla de nuria i ha tornat al cotxe (amb una boira espessa de collons i amb la unica i inestimable companyia de'n Lluis). Un matat que, un altre cop amb en Lluis, va decidir que era bona idea fer el trajecte Girona-st. feliu de guixols- girona a peu, al mes de juliol... El mateix matat que va sentir-se molt aprop del seu limit aquell dia, tan fisic com mental i li va permetre fer les Mm sense patir tan com s'esperava (inclosa la d'aquest any, en 11h i agonitzant al final).

En definitiva, es inutil comparar-nos amb els superclasse, els superdotats, els privilegiats de l'esport... pero tots ho fem! Cadascu fa i gaudeix de l'esport com vol i com pot i jo, dintre de la meva mediocritat, estic molt content del que soc capaç de fer, del que he fet tambe, pero del que em queda per fer... encara mes! es la il·lusio per qualsevol repte nou que pot sortir el que ens fa sortir a entrenar dia si dia tambe, a hores impossibles o en condicions impossibles. No son els diners, no son la fama, es l'esport, el gaudir i perque no dir-ho, l'orgull de sentir-te viu!

i quedava tornar a nedar

A la piscina de 50m del geieg. I ara que l'han obert de nou, neta i polida es el moment perfecte! si a sobre pots entrenar amb en lluis i en dani i el primer dia et "casques" 1500m sense despentinar-te.. que mes vols? home, posat a demanar, que la cosa continui igual de be i poder anar millorant dins l'aigua!

Que si bici, corre, pesca..

Ahir vaig aprofitar be la tarda! primer vaig sortir amb la bici de carretera a fer cadencia... molta cadencia... tanta, que a la mitja hora el que fallava no era la cadencia...eren les cames!
en total, 1h 45min d'entreno de... si, cadencia.
Poc despres, missatge d'en dani "corre?" jo: "persupuestu" i au! 1h i pico corrent suau, pero corrent.
Avui tocava desconnexio, mes per necessitat mental que per una altra cosa. Aixi que els trastos al cotxe i a l'aigua falta gent! s'Agaro m'ha rebut amb la seva millor cara: Sol, mar PLANA, gens de vent i visibilitat bona... problema? si tot es bo per mi... no es bo per la pesca! resultat: els peixos es movien menys que un gat de guix.
Una cosa no treu l'altre, jo no he pescat res, pero m'ho he passat teta fent unes "esperes" (tecnicament, el dr estivill ja ho consideraria un "son lleuger") de 2min llargs (mes aprop dels 3 minuts que dels 2!)
Res d'aixo ha servit perque ni un miserable llobarro dels que corria per alla es poses a tiro...Ni els dentols, ni els sargs, ni les dorades...etc...
Ara a dormir que dema sera un altre dia (i si no, es que estic dins el dia de la marmota!)
[comedy Mode OFF]