Si normalment ja es fa dur pujar a st. miquel...avui ha sigut la bomba!: Sortint directament desde casa, samarreta termica sense manigues i el paravents, motxilla a l'esquena i a corre...Al arribar a st. daniel ja anava força calat, les mans glaçades i els peus mig secs. Al pujar a st. miquel ja tenia els peus empapats de les basses, el fang i la mare que ho va...tot. A sobre a dalt feia un aire fi que acabava de deixar-te maco! Total, que no podies parar ni a pixar o et quedaves mes tieso que un pal. Baixada cap a st. daniel sense ni parar a mirar l'hora i un cop a st. daniel a trotar fins a casa un altre cop: un entreno de mes de 2h, dur i currat, sense caminar practicament mai i patint fred.
Aixo si...que be que et sents quan arrives a casa!
dema mes? i millor? Si no m'he costipat SI!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada