Ahir l'enric, en ripoll, l'oriol i jo vam anar a fer l'olla de nuria ( ho haviem dit l'enric i jo per entrenar la matagalls).
Ens va fer un dia ennuvolat i força fred pero ens ho vam passar molt be. L'olla en si no te molt de misteri... son 20km molt distrets i que et deixen les cames calentes!
Ara toca seguir entrenant!
divendres, 30 d’agost del 2013
dilluns, 26 d’agost del 2013
Als angels, com els homes
Ahir, despres de força temps, vaig tornar a pujar corrents als angels. va ser una sessio suau, sense apretar, ja que les cames no estan com haurien d'estar quan falten 20 dies per la matagalls... pero ara no serveix de res queixar-se i tot el que queda es dedicar les hores que queden a preparar el millor possible la Mm2013.
Decidit, correre amb la salomon!
Decidit, correre amb la salomon!
dijous, 15 d’agost del 2013
2 minuts
No es gaire temps... 2 minuts no donen per fer masses coses. Pero si el context es subaquatic, en apnea, despres de molt de temps, amb un fusell a la ma i a mes de 20 metres de profunditat....
M'ha fet molta il·lusio recuperar les sensacions de fa mesos (gairebe anys em sembla) enrere. Tornar a sentir l'aigua comprimint el cos pero que la necessitat d'aire no fes de cada baixada un suplici.
Avui sense saber molt be com, he passat dels 20m amb molta facilitat, sentia la caixa toracica elastica i podia "jugar" amb els pulmons fins i tot a 23m. El temps es nomes la conseqüencia: em sentia tan be.. que el temps passava... i he pujat varies vegades amb temps superiors als 2min 15 segons.
Es genial tornar a sentir aquest estat de relaxacio, de benestar... de voler baixar mes i aguantar mes pero sense angoixes... m'ha fet tornar a disfrutar de la pesca submarina i de l'apnea.
El mar es aixi, no m'ha donat peixos... pero m'ha omplert de benestar.
pd: gracies a en pere per la invitacio d'anar a pescar amb ell i la barca!
M'ha fet molta il·lusio recuperar les sensacions de fa mesos (gairebe anys em sembla) enrere. Tornar a sentir l'aigua comprimint el cos pero que la necessitat d'aire no fes de cada baixada un suplici.
Avui sense saber molt be com, he passat dels 20m amb molta facilitat, sentia la caixa toracica elastica i podia "jugar" amb els pulmons fins i tot a 23m. El temps es nomes la conseqüencia: em sentia tan be.. que el temps passava... i he pujat varies vegades amb temps superiors als 2min 15 segons.
Es genial tornar a sentir aquest estat de relaxacio, de benestar... de voler baixar mes i aguantar mes pero sense angoixes... m'ha fet tornar a disfrutar de la pesca submarina i de l'apnea.
El mar es aixi, no m'ha donat peixos... pero m'ha omplert de benestar.
pd: gracies a en pere per la invitacio d'anar a pescar amb ell i la barca!
diumenge, 4 d’agost del 2013
30 anys, una experiencia inoblidable
No es que fer 30 anys sigui en si mateix gran cosa (no fer-los es pitjor, cert), pero si aprofitant aquesta efemeride la teva parella et fa el regal mes sorprenent, excitant i al mateix temps somiat... que mes es pot demanar?
Tardare temps en donar-li prou cops les gracies a la cris per haver fet possible un somni de tota la vida:
NEDAR AMB TAURONS!
Vam arribar a Bcn amb temps de sobra, aixi que tranquilament, vam anar cap al maremagnum (on hi ha l'aquarium)
Un cop alla, els nervis van anar en augment, la cosa cada vegada era mes real, encara no havia assimilat tot el que estava a punt de passar!
Ja dins l'aquarium, el nostre instructor/guia ens va portar per tot l'aquarium explicant-nos diferents coses sobre com seria el mati, el que fariem, etc. (a la cris, a mi i al que seria el meu company d'immersio aquell dia, en John, un home dels USA, molt simpatic que em va regalar la samarreta que duia!)
Despres d'aixo, va tocar una classe audiovisual sobre els taurons! molt interessant!
Ara ja estavem preparats per ficar-nos a l'aigua, ens vam equipar i llestos!
La resta seria molt dificil de resumir/explicar...
Tot i que estas en un ambient tancat, controlat i artificial, quan ets dins l'aigua i els taurons et passen pel costat no pots evitar pensar que aquests animals porten un quants milions d'anys evolucionant i perfeccionant-se i... potser el mes important: que tot i que van molt tips, son salvatges i no raonen!
tenir-los a tocar es genial, la seva presencia musculosa i tranquila resulta pertorbadora, mes encara si comparem la seva suavitat, eficiencia, fluidesa... amb la nostra "poc estetica" manera d'introduir-nos en el seu habitat.
Son uns animals INCREIBLES!
Mil gracies a la cris, que no nomes m'ha fet un regal que no podre oblidar mai, si no que va fer un reportatge de fotos digne del National Geographic! Es una passada en tots els sentits! quin ANGEL! I QUE GUAPA QUE ETS!
Tardare temps en donar-li prou cops les gracies a la cris per haver fet possible un somni de tota la vida:
NEDAR AMB TAURONS!
Vam arribar a Bcn amb temps de sobra, aixi que tranquilament, vam anar cap al maremagnum (on hi ha l'aquarium)
Un cop alla, els nervis van anar en augment, la cosa cada vegada era mes real, encara no havia assimilat tot el que estava a punt de passar!
Ja dins l'aquarium, el nostre instructor/guia ens va portar per tot l'aquarium explicant-nos diferents coses sobre com seria el mati, el que fariem, etc. (a la cris, a mi i al que seria el meu company d'immersio aquell dia, en John, un home dels USA, molt simpatic que em va regalar la samarreta que duia!)
Despres d'aixo, va tocar una classe audiovisual sobre els taurons! molt interessant!
Ara ja estavem preparats per ficar-nos a l'aigua, ens vam equipar i llestos!
La resta seria molt dificil de resumir/explicar...
Tot i que estas en un ambient tancat, controlat i artificial, quan ets dins l'aigua i els taurons et passen pel costat no pots evitar pensar que aquests animals porten un quants milions d'anys evolucionant i perfeccionant-se i... potser el mes important: que tot i que van molt tips, son salvatges i no raonen!
tenir-los a tocar es genial, la seva presencia musculosa i tranquila resulta pertorbadora, mes encara si comparem la seva suavitat, eficiencia, fluidesa... amb la nostra "poc estetica" manera d'introduir-nos en el seu habitat.Son uns animals INCREIBLES!
Mil gracies a la cris, que no nomes m'ha fet un regal que no podre oblidar mai, si no que va fer un reportatge de fotos digne del National Geographic! Es una passada en tots els sentits! quin ANGEL! I QUE GUAPA QUE ETS!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)